Viquipèdia

Joan Santiago Griñó i Piñol

(S'ha redirigit des de: Joan Santiago Griñó)

Joan Santiago Griñó i Piñol (Lleida, ? - 1919) va ser un periodista i advocat català.

Infotaula de personaJoan Santiago Griñó i Piñol

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Santiago Griñó y Piñol Modifica el valor a Wikidata
segle XIX Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juliol 1919 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Partit Integrista Modifica el valor a Wikidata

Procedia d'una família emparentada amb Ramon Cabrera i Griñó.[1] La seua mare era Teresa Piñol de Porta.[2] Va estudiar Dret i exercí a Lleida, on formà part del Col·legi d'Advocats de la ciutat.[3]

Fou fundador i president de la Joventut Catòlica de Lleida[4][5] i més endavant va dirigir el Diario de Lérida, fundat l'any 1885 com a defensor del corrent integrista dins lo carlisme que liderava Ramón Nocedal i el seu diari El Siglo Futuro.[6] Com a director del Diario de Lérida, va enviar, amb altres directors catalans de premsa carlina com Francesc de Paula Oller, Marià de Rocafiguera, Josep de Palau i d'Huguet i Jacint de Macià, una súplica a Carles de Borbó i Àustria-Este perquè restablís la unitat dels carlins reafirmant la Unitat catòlica d'Espanya «amb totes les seues conseqüències d'efectiva coerció», tal com era aplicada pel seu avantpassat lo rei Felip II.[7]

Finalment va signar el Manifest de Burgos a l'agost de 1888 i s'adherí al Partit Integrista, formant part del Consell General del partit a Catalunya com a màxim dirigent a la província de Lleida.[8][9] L'any 1895 participà en la creació del Círculo de Lérida i en formà part de la Junta directiva i de la Comissió científica.[10] Participà en les eleccions i va ser a candidat a diputat pel districte de Sort, però no fou escollit.[11]

Va morir el 16 de juliol de 1919 per causa d'una llarga malaltia,[4] després d'haver perdut la seua dona, Prudència Fargas i Sagristà (amb qui va tindre vuit fills), i el seu fill Dionisi pocs mesos abans.[12] Un altre dels seus fills, Josep Maria Griñó i Fargas (1889-1936), va esdevindre sacerdot i fou assassinat a la rereguardia republicana poc després del començament de la Guerra Civil espanyola.[13] Lo primogènit, Joan Miquel Griñó i Fargas (1883-1964), economista,[1] regidor de Barcelona i president del Cercle Català de Madrid,[14] va rebre d'Alfons XIII el títol de Baró de Griñó l'any 1920.[15]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Griñó». Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana. Espasa-Calpe, 26, 1925, pàg. 1347.
  2. ↑ «La señora doña Teresa Piñol de Porta». El Siglo Futuro, 05-12-1891, pàg. 4.
  3. ↑ Pleyan de Porta, Josep. Guía Cicerone de Lérida, 1877, p. 174. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Ilustrísimo señor don Santiago Griñó». El Siglo Futuro, 28-07-1919, pàg. 3.
  5. ↑ «La Juventud Católica de Lérida». El Siglo Futuro, 05-01-1883, pàg. 1.
  6. ↑ Jiménez Catalán, Manuel. La imprenta en Lérida: ensayo bibliográfico (1479-1917), 1997, p. 499. ISBN 978-84-8409-696-2. 
  7. ↑ «Pues este otro de nuestro querido compañero el "Diario de Sevilla" tampoco tiene vuelta de hoja». El Siglo Futuro, 07-10-1889, pàg. 2.
  8. ↑ «Comunión Tradicionalista. Principado de Cataluña». El Siglo Futuro, 18-02-1890, pàg. 1.
  9. ↑ «Asamblea general del Partido Tradicionalista». El Siglo Futuro, 13-06-1893, pàg. 2.
  10. ↑ «Círculo de Lérida». El Siglo Futuro, 20-12-1895, pàg. 1.
  11. ↑ «En Sort: Candidato integrista». El Siglo Futuro, 30-03-1916, pàg. 2.
  12. ↑ «Sentido pésame». El Siglo Futuro, 10-03-1919, pàg. 1.
  13. ↑ «Griñó Fargas, Mn. Josep Maria». Bisbat de Lleida.
  14. ↑ «Don Juan Miguel Griñó Fargas Sagristá y Piñol». La Vanguardia, 13-10-1964, pàg. 29.
  15. ↑ «Griñó, baronia de». Dades dels Països Catalans. Arxivat de l'original el 2016-12-22. [Consulta: 21 juliol 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Santiago_Griñó_i_Piñol&oldid=31245549»