Joan Soler i Janer
Joan Soler i Janer (Sant Pere Pescador, 6 d'abril de 1897 - Barcelona, 7 de maig de 1967) va ser un periodista, jurista i polític català.
 (1935)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 abril 1897 Sant Pere Pescador (Alt Empordà) |
| Mort | 7 maig 1967 (70 anys) Barcelona |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| 1934 – 1936 | |
| Director El Correo Catalán | |
| 1932 – 1935 ← Miquel Junyent i Rovira | |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Carlisme |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, jurista, polític |
| Partit | Comunió Tradicionalista Lliga Catalana |
Trajectòria modifica
Nascut el 6 d'abril de 1897 a la localitat altempordanesa de Sant Pere Pescador, va cursar els estudis de batxillerat a Figueres, i la llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona. L'any 1922 va entrar com a redactor del principal diari carlista de Catalunya, El Correo Catalán, que dirigia Miquel Junyent, ocupant el 1926 els càrrecs de secretari de redacció i cap d'informació política.[1] L'any 1932 substituiria a Junyent com a director del periòdic, càrrec que mantindria al llarg de gairebé tota la Segona República Espanyola,[2] fins que l'any 1935 va ser reemplaçat per Josep Cabaní i Bassols.
El 1931 va ser un dels inspiradors del setmanari tradicionalista Reacción, que s'imprimia als tallers del Correo Catalán.[3] Va ser candidat a diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 per la candidatura dretana Defensa Ciutadana i a les eleccions municipals de 1934 va sortir escollit com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona representant a la Lliga Catalana.[4][5] Aquell mateix any també va dirigir un altre setmanari tradicionalista, de vida efímera, titulat Altaveu.[6]
Va participar com a orador en diversos mítings de propaganda de Comunió Tradicionalista a Catalunya, previs al cop d'Estat de juliol de 1936.[7] Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, va creuar el front i es va unir al bàndol franquista, prestant importants serveis en l'organització de «Fronts i Hospitals». Després de la guerra, va exercir d'advocat a Barcelona i va ser jutge del Tribunal tutelar de menors.[2]
Obres modifica
- Tomás Caylá Grau: ejemplo y guía de patriotas. Su vida y su muerte (1938)
Referències modifica
- ↑ Saura, Víctor. Carlins, capellans, cotoners i convergents: història d' "El Correo Catalán" (1876-1985). Diputació de Barcelona, 1998, p. 42.
- ↑ 2,0 2,1 «Necrológicas: Don Juan Soler Janer» (en castellà). Hoja Oficial de la Provincia de Barcelona p. 14. PrensaHistórica.mcu.es, 08-05-1967. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Alcalá, César. «El Semanario Reacción (1931-19xx)» (en castellà). Arbil.org. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Del Castillo, José; Álvarez, Santiago. Barcelona, Objetivo Cubierto (en castellà). Editorial Timón, 1958, p. 79.
- ↑ Tarín-Iglesias, José. Vivir para contar: medio siglo entre la anécdota y el recuerdo (en castellà). Planeta, 1983, p. 99. ISBN 84-320-4286-2.
- ↑ Checa Godoy, Antonio. Prensa y partidos políticos durante la II República (en castellà). Universidad de Salamanca, 1989, p. 195. ISBN 84-7481-521-5.
- ↑ Alcalá, César. La represión política en Cataluña: 1936-1939 (en castellà). Grafite Ediciones, 2005, p. 81. ISBN 84-96281-31-0.