Joan Subirà i Rocamora

sacerdot i periodista català

Joan Subirà i Rocamora (Vic, 3 de febrer de 1930 - Barcelona, 26 de desembre de 2017)[1] va ser un sacerdot catòlic i periodista català. Era conegut com en Subi i va signar alguns llibres amb el pseudònim de Guillem del món.[2] La cereria Subirà, la botiga més antiga de Barcelona, és de la seva família.[3]

Infotaula de personaJoan Subirà i Rocamora
Biografia
Naixement3 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 2017 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, periodista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaGuillem del Món Modifica el valor a Wikidata

Des dels 6 anys volia ser capellà, i malgrat l'assassinat de tres tiets seus, un d'ell capellà, es mantingué ferm en la decisió.[4] Ordenat capellà diocesà el 1953, va col·laborar amb parròquies del Maresme i el Vallès.[5] A finals de 1965 va fundar en un barracó la parròquia de la Sagrada Família, al barri de Cirera de Mataró.[2] Va ser una parròquia que va néixer en contacte amb la immigració. En paral·lel va estar vinculat als Minyons Escoltes i fou professor d'escoles i centres de formació professional. Del 1995 al 2005 va estar a la parròquia de Sant Cecília de Sant Gervasi de Barcelona, i després va anar a viure a la residència de capellans Sant Josep Oriol.[5]

Se'l considera un pioner del periodisme en català després de la mort de Francisco Franco. El 1973 es va treure el títol de periodisme. Va signar la primera notícia a la portada del diari Avui el 23 d'abril de 1976, una crònica sobre una vaga. Va treballar en aquest mitjà fins al 1995.[2][5] El 1969 va dirigir el setmanari Granollers. Comunitat Cristiana. El 1982 va publicar La premsa a Granollers 1882-1982.[6] Va destacar el seu compromís amb la llengua catalana.[5]

Va publicar llibres com Capellans en temps de Franco (1996) o Miscel·lània de Manuel Bonet i Muixí (2001). També va fer unes Memòries (1983) i la biografia Sóc un zero a l'esquerra. Memòries d'un capellà cap allà i cap aquí (2012).[4][5]

Referències modifica

  1. Religió, Catalunya «Mor el capellà periodista Joan Subirà». CatalunyaReligió.cat, 27-12-2017.
  2. 2,0 2,1 2,2 Panyella, Jordi «Joan Subirà, primera firma del diari Avui». El Punt Avui, 26-12-2017 [Consulta: 2 gener 2018].
  3. Aragay, Ignasi «Joan Subirà: "Vaig firmar la primera notícia de portada del diari 'Avui'"». ARA, 14-05-2013 [Consulta: 2 gener 2018].
  4. 4,0 4,1 Ferro, Lorena «Joan Subirà: "Los homosexuales deberían poder amarse sin esconderse"». La Vanguardia, 17-04-2013 [Consulta: 2 gener 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Llisterri, Jordi «Mor el capellà periodista Joan Subirà». Catalunya Religió, 27-12-2017 [Consulta: 2 gener 2018].
  6. «Mor als 87 anys mossèn Joan Subirà, autor del llibre ‘La premsa a Granollers 1882-1982’». araGranollers, 27-12-2017 [Consulta: 2 gener 2018]. Arxivat 3 de gener 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-01-03. [Consulta: 2 gener 2018].