Joan Trias i Fàbregas
Joan Trias i Fàbregas (Sabadell, Vallès Occidental, 1883-1955) va ser un poeta i comediògraf català.[1] Es va casar amb Elvira Graneri Farrara, amb qui va tenir tres fills: Dolors, Teresa i Ramon Trias Graneri.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1883  Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 1955 (71/72 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, dramaturg |
Va treballar en la indústria tèxtil i va crear la seva pròpia empresa. Va col·laborà a la “Biblioteca Sabadellenca” i en algunes publicacions locals. Va participar en diversos certàmens literaris i va ser director del Diari de Sabadell. La seva poesia, senzilla, intimista i bonhomiosa, està recollida a Pomellet íntim (1902), Les hores quietes (1925), Del meu voltant (1932),[2] Dolor (1937) i Retorn i adéu (1949). També és autor de comèdies com Laura, la forastera (1934), El carter Höbol (1935) i L'amor inútil (1935), a més de la peça dramàtica La dona d'aigua (1911), inspirada en la llegenda del gorg de les donzelles de Riells del Fai.
L'òpera La dona d'aigua es va estrenar el 27 de juny de 1911 al teatre Eldorado, conegut com a teatre de Catalunya, que estava ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona. L'obra s'emmarca dins el corrent modernista predominant de l'època. Es veu un punt de contacte entre la tradició popular i el gust literari dels inicis dels segle xx, on les dones d'aigua i les fades són uns dels símbols modernistes de l'ideal en contraposició amb el realisme interessat de la burgesia, on pertanyia l'autor. Està estructurada en quatre cants, que van ser titulats "Gorg de Vallderròs", "Dintre la llar", "Fora l'era" i "Retorn al gorg".
Referències modifica
- ↑ «Joan Trias i Fàbregas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Del Meu Voltant, poemes. Joan Trias Fàbregas. 1932 Sabadell. Biblioteca Sabadellenca» (en castellà). [Consulta: 26 abril 2020].