Joan d'Eppes
Joan d'Eppes també anomenat Joan d'Aps o Joan de Rummen (nascut el 1188 i mort l'1 d'abril de 1238 a Dinant) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1229 a 1238.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1188  |
| Mort | 1r maig 1238 (49/50 anys) Província de Namur |
| Bisbe de Lieja | |
| 17 abril 1229 – ← Hug de Pierrepont – Engelbert de la Mark → Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Bisbe | |
| Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1230–), sacerdot catòlic (1230–) |
| Consagració | Jean (en)  |
Joan era el fill de Guillem II d'Eppes, cosí de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic per la seva àvia de Clemència de Rethel, i doncs el nebot d'Hug de Pierrepont.[1] Joan, originari de la regió de Laon va ser el segon d'una sèrie de nobles francesos que van ocupar la seu de Lieja de 1200 a 1248.
Des de jove, el seu oncle Hug va protegir la seva carrera. El 1202, a l'edat de catorze anys ja va fer anomenar-lo prebost del capítol de Sant Lambert de Lieja, el 1207 del capítol de Sant Pau de la mateixa ciutat i coadjutor el 1216. El 24 de maig de 1229 el capítol va elegir-lo príncep-bisbe per unanimitat. El 23 de març de 1230 van ordenar-lo sacerdot i l'endemà l'arquebisbe de Reims l'ordenà bisbe a l'església de sant Teodard a Thuin.[2]
Política religiosa modifica
Durant tota sa vida era un adepte dels ordes monàstics i particularment els cistercencs. Va crear l'abadia del Molí i a Lieja un monestir de dominicans. La seva abadia preferida era l'abadia de Val Saint-Lambert a Seraing. A Beaufays havia un monestir al qual van conviure clergues i monges. El 1235 d'Eppes va ordenar que les monges havien d'establir al refugi del monestir a Vivegnis i que els clergues havien de quedar-se sols a Beaufays[3]
Política militar modifica
Poc després de la seva elecció va començar un conflicte amb una coalició de ciutats i més tard Enric VII i va haver de fugir a Huy amb el legat del papa Gregori IX. Després de la reconciliació entre el papa i Enric VII, d'Eppes va engegar un conflicte sobre l'impost dels béns de consum amb el capítol de Sant Lambert. Un darrere conflicte sobres les terres de les prebosteries de Gesves i d'Assesse va oposar-lo a Walerà III, germà d'Enric IV, duc de Limburg. Walerà va devastar el feu de Theux i d'Eppes va revenjar-se. Després d'una treva poca respectada, el conflicte va continuar el 1238 quan d'Eppes va assetjar el castell de Poilvache a prop d'Yvoir al qual el seu rival s'havia refugiat. Total, va agafar una malaltia greu i va morir durant el setge a l'1 d'abril. Van enterrar-lo a l'abadia de Val Sant Lambert. Tot i reclamar que la seva despulla es transfereixi la catedral de Sant Lambert, la sepultura a la catedral va romandre buida fins al 1344 que van utilitzar-la pel príncep-bisbe Adolf de la Mark.[4]
| Precedit per: Hug de Pierrepont |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1229 – 1238 |
Succeït per: Guillem de Savoia |
Referències modifica
- ↑ Jacques Stiennon (redacció) & Joseph Deckers, Vie culturelle, artistique et religieuxe du VII au XV siècle, Histoire de Liège, Toulouse, Privat, 1991, pàgina 121, ISBN 2-7089-4724-9
- ↑ Annales Laubienses i Gesta episcoporum de Gilles d'Orval
- ↑ Bouille, Histoire de la ville et du pays de Liège, regne d'Alberon, Wallonnades, Joseph Francois Charles Grandgagnage, 1845 citat en Liège Citations.
- ↑ François Lecomte, Regestes des Actes de Jean d'Eppes, prince-évêque de Liège, 1229-1238, Regestes des Actes des Princes belges, Brussel·les, Commission d'Histoire, 1991, XLV + 121 pàgines,