Joan de Pròixida
Joan de Pròixida o Giovanni da Procida[1] (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.[2][3][4] Era fill d'Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte. Fou metge de l'emperador Frederic II i senyor de l'illa de Procida. També va servir a Manfred I de Sicília, com a metge i canceller.[5][6] A la mort d'aquest monarca conspirà contra Carles I de Nàpols (1266-1268) qui confiscà els seus estats. Refugiat a la República de Venècia, intentà convèncer el landgravi Frederic de Turíngia de ser rei de Sicília (1270). Fallit l'intent, es presentà el 1275 a la cort de Jaume el Conqueridor. L'infant Pere, gendre de Manfred I, premià els seus serveis amb els feus d'Alís i Pomar, al Regne de València,[7] i més tard li donà les baronies de Benissanó, Llutxent, Quatretonda, Palma i Ador (1277–1278). Fet canceller de Pere II, afavorí les relacions del rei amb la cort pontifícia i l'imperi de Constantinoble contra els Anjou.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1210 Salern (Regne de Sicília) |
| Mort | 1298 (87/88 anys) Roma |
| Canceller de la Corona d'Aragó | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina, política i diplomàcia |
| Lloc de treball | Sicília Procida |
| Ocupació | metge, diplomàtic, polític, professor d'universitat |
Referències
modifica- ↑ Cingolani, Stefano Maria. Historiografia, propaganda i comunicació al segle xiii : Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006, p.345. ISBN 84-7283-841-2.
- ↑ Julia Bolton Holloway. Twice-told Tales: Brunetto Latino and Dante Alighieri. Julia Bolton Holloway, 1993, p. 116–. ISBN 978-0-8204-1954-1.
- ↑ Michele Amari. La Guera del Vespro Siciliano o un periodo delle istorie siciliane ... Seconda edizione, accresciuta e corretta dall'autore e corredata di nuovi documenti, 1843, p. 257–.
- ↑ Pasquale Castorina. Le vespro siciliano. Cronaca siciliana anonima intitolata Lu rebellamentu di Sichilia, codice esistente nell' Archivio municipale di Catania. Pubbl., tr. ed annotata dal can. P. Castorina, 1882.
- ↑ de Renzi, Salvatore. Il secolo decimoterzo e Giovanni da Procida (en italià), 1860, p.395.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya, Volum 3. Editorial Alpha, 1962, p.339.[Enllaç no actiu]
- ↑ Soldevila, Ferran. Pere el Gran. Primera part: L'infant. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1995, p.277. ISBN 84-7283-303-8.