Joan de Queralt i de Ribes

Joan de Queralt i de Ribes (Barcelona, ~1551 - ?, 1611). Baró de Puigverd.

Infotaula de personaJoan de Queralt i de Ribes
Biografia
Naixement1551
Barcelona
Mort1611 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
  General Governador de Catalunya
1603 – 1611
  Diputat de la Generalitat de Catalunya
1584 – 1587
  Baró de Puigverd
  Baró de Granadella
← Mossèn Francesc Moliner
Joan de Queralt i de Moliner →
Dades personals
NacionalitatCorona d'Aragó
Família
CònjugeMagdalena de Moliner i de Gilabert
FillsJoan de Queralt i de Moliner

Fill de Jaume Florià de Queralt i de Cardona, de qui heretà la baronia de Puigverd, i de Lluïsa de Ribes, de qui heretà la senyoria de Vià i de Torre de Riu.

Fou diputat de la Generalitat de Catalunya el trienni 1584-1587, sent president Pere Oliver de Boteller i de Riquer. Va ser un personatge controvertit perquè va ser acusat de promonàrquic en la seva participació en les Corts de Montsó (1585).

Coincidint amb la seva activitat com a diputat i en un moment en què des de la Generalitat s'estava lluitant contra el frau i el bandolerisme, Joan de Queralt fou acusat de connivència amb els arrendataris de la bolla de Puigcerdà i de tracta de favor en l'assignació d'oficials de la institució. Una auditoria interna l'imputà els càrrecs de venda d'oficis,[1] insaculació de menors d'edat, acceptació de suborns en la concessió de llicències i fer desaparèixer actes de les Corts de 1585. Queralt va ser sotmès a 12 dies consecutius d'interrogatori al final dels quals es va estimar que l'apropiació indeguda podia arribar a les 12.000 lliures.[2] Queralt va forçar ser jutjat per la Reial Audiència que va aturar immediatament els procediments instruïts contra ell per la Diputació. Finalment, el 1588 va ser condemnat a pagar més de 13.000 lliures per frau.

Va seguir comptant amb el suport de la corona i del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destacà sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609, especialment contra Perot Rocaguinarda.

Es casà amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aportà en dot la baronia de la Granadella i diverses senyories. El seu fill Joan de Queralt i de Moliner fou governador dels comtats del Rosselló i Cerdanya.[3]

Referències

modifica
  1. El que modernament anomenaríem "fer pagar per obtenir un lloc de treball".
  2. L'equivalent al sou de diputat de quatre anys.
  3. John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya.

Bibliografia i referències

modifica
  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). pags.131-133.