Joana de París

pel·lícula de 1942 dirigida per Robert Stevenson
(S'ha redirigit des de: Joan of Paris)

Joana de París (original: Joan of Paris) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Stevenson, estrenada el 1942 i doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaJoana de París
Joan of Paris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRobert Stevenson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDavid Hempstead Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Bennett Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoy Webb Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRussell Metty Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSherman Todd Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1942 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Temaaviació, Segona Guerra Mundial i pena de mort Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0034919 Filmaffinity: 486127 Allocine: 18408 Rottentomatoes: m/joan_of_paris Letterboxd: joan-of-paris Allmovie: v26243 TCM: 1132 TV.com: movies/joan-of-paris AFI: 27287 TMDB.org: 45801 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Durant la Segona Guerra Mundial, el 1941, un aparell de reconeixement de la Royal Air Force, en missió sobre França, és abatut prop de París. Els seus cinc ocupants, acorralats pels soldats de la Wehrmacht, aconsegueixen arribar a la capital. Entre ells (a més a més de «Baby» - greument ferit per un tret enemic -, Robin, Splinter i Geoffrey), es troba l'aviador francès Paul Lavallier que ha reunit a Anglaterra les Forces franceses lliures de la França Lliure. Intentant contactar els serveis secrets britànics a París, sol·licita l'ajuda del seu antic professor de llatí, el pare Antoine, sacerdot a l'Església Saint-Julien, place Jeanne d'Arc. A més a més, seguit des del Cafè Langlars (davant de l'església) per un agent de la Gestapo, Paul es refugia al pis de Jeanne, una jove cambrera del cafè. En principi reticent, accepta d'anar a portar un missatge a la Senyoreta Rosay, una institutriu en contacte amb els serveis secrets, per tal d'organitzar lna tornada a Anglaterra. Mentre el pla d'evacuació dels cinc aviadors s'organitza, Jeanne i Paul s'enamoren un de l'altre. Però el setge s'estreny, orquestrat pel cap de la Gestapo, Herr Funk.

Repartiment modifica

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. Joana de París
  2. Aquest paper de Jeanne és el primer de Michèle Morgan a Hollywood.
  3. Jeanne de París és l'última pel·lícula de May Robson, morta el 1942.