Obre el menú principal

Joaquín Fanjul Goñi

Joaquín Fanjul Goñi (Vitòria, Àlaba 30 de maig de 1880- Madrid 17 d'agost de 1936) va ser un militar d'infanteria i advocat espanyol.[1] Veterà de les campanyes de Cuba i Marroc, va arribar a ser diputat a Corts en diverses ocasions. Durant la dictadura de Primo de Rivera va aconseguir el rang de general. Membre destacat de la Unió Militar Espanyola (UME), va estar implicat en diverses conspiracions militars contra la Segona República. Al començament de la Guerra civil va ser un dels líders de la revolta militar a Madrid. Capturat per les forces republicanes, seria jutjat, condemnat a mort i afusellat.

Infotaula de personaJoaquín Fanjul Goñi
Placa de la calle General Fanjul - 07 (7 de febrero de 2016, Madrid).JPG
Nom original (es) Joaquín Fanjul
Biografia
Naixement 30 maig 1880
Vitòria (Àlaba)
Mort 17 agost 1936 (56 anys)
Madrid
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
6 de juny de 1919 – 15 de setembre de 1923
- →
Circumscripció Conca
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
3 de juliol de 1931 – 17 d'agost de 1936
Circumscripció Conca
Coat of Arms of Canarias Forces Command.svg  Comandant general de Canàries
gener de 1936 – febrer de 1936
Activitat
Ocupació Militar i polític
Carrera militar
Lleialtat Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
Període en servei 1896-1936
Branca militar Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar 4ej.png General de Divisió
Conflicte Guerra del Rif
Guerra Hispano-estatunidenca
Família
Família Fanjul brothers Tradueix
Fills Juan Manuel Fanjul Sedeño
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Vitòria el 30 de maig de 1880,[2] en el si d'una família de tradició militar i monàrquica. Va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 30 de juny de 1896, llicenciant-se un any després amb la graduació de segon tinent.[2]

Va arribar a combatre en la guerra de Cuba. Posteriorment va cursar estudis en la Escola Superior de Guerra.[3] Llicenciat en dret, també va arribar a exercir com a advocat.[3] Va ser diputat a les Corts de la Restauració pel districte electoral de Conca, sent elegit en les eleccions de 1919, 1920 i 1923.[4][5][6] Prendria part en les campanyes del Marroc, on va tenir una actuació destacada.[7] Va ascendir a general de brigada en 1926,[8] durant la dictadura de Primo de Rivera.

Va ser elegit diputat a les Corts republicanes en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 per la circumscripció de Conca,[9][10][11] participant en les llistes del Partit Agrari.[12]

El 4 de maig de 1935 va ser nomenat comandant de la VI Divisió Orgànica (Burgos), en substitució del General de divisió José Fernández de Vila-Abrille y Calivara que havia passat a dirigir la II Divisió Orgànica (Sevilla).[13] Una setmana més tard, l'11 de maig, també va ser nomenat Sotssecretari del ministre de la Guerra, José María Gil-Robles y Quiñones.[14] Durant aquesta etapa es va nomenar per a llocs de responsabilitat a molts militars dretans i antirrepublicanos, al mateix temps que es destituïa i cessava a altres militars de coneguda militància republicana. A la fi d'any va cessar al comandament de la VI Divisió i com a sotssecretari de la Guerra.[15]

Va ser posteriorment nomenat com a General en cap de la Comandància General de Canàries, concorrent a les Eleccions generals espanyoles de 1936 per la província de Conca i obtenint acta de Diputat amb 53.277 vots. Va ser destituït l'1 d'abril per anul·lació de les eleccions segons el Dictamen de la Comissió d'actes. Després del triomf al febrer de 1936 del Front Popular, va ser destituït, quedant sense comandament de tropa i destinat forçós en Madrid.

Membre destacat de la semiclandestina Unió Militar Espanyola (UME),[8][12] Fanjul va ser un dels conspiradors contra la República, entrant ràpidament en contacte amb el general Emilio Mola, que havia estat escollit com a director de la revolta. Va formar part de la conspiració militar que va donar lloc a la Guerra civil espanyola.[7]

Per revoltar a la guarnició de Madrid, pel que sembla, hauria estat designat el general Villegas.[16] No obstant això, en l'últim minut no estava clar qui era el cap de la rebel·lió;[n. 1] ja iniciada la revolta militar en altres punts d'Espanya, la tarda del 19 de juliol de 1936 Fanjul es va presentar a la caserna de la Montaña vestit de paisà i acompanyat del seu fill. Una vegada establert, va llegir un bàndol militar i va proclamar l'estat de guerra, revoltant l'aquarterament. Va comptar amb la col·laboració del coronel Serra Bartolomé, cap del regiment allí aquarterat. Esperant al fet que arribessin reforços per controlar la ciutat,[18] va donar començament l'assalt a la caserna de la Montaña per les forces de seguretat i les Milícies republicanes, assalt durant el qual Fanjul va ser ferit. Finalment es va produir la rendició de la caserna i va ser fet presoner, i Fanjul fou un dels pocs alts oficials revoltats que va sobreviure a l'entrada dels milicians republicans.[n. 2]

Una vegada detingut va ser portat a la Direcció General de Seguretat i posteriorment va passar a presó.[20] Unes setmanes després, el 15 d'agost, va ser jutjat per rebel·lió militar al costat del coronel Tomás Fernández de la Quintana i condemnat a mort; seria afusellat dos dies més tard, el dia 17.[21] Comptava llavors amb 56 anys.[22] Unes hores abans de ser executat s'havia casat amb una vídua que havia participat com a correu en la preparació de la revolta militar.

El seu fill, el tinent José Ignacio Fanjul Sedeño va ser assassinat uns dies després de l'execució del seu pare, durant els fets de la Presó Model.[23][24]

ObresModifica

  • —— (1907). Misión social del Ejército. Madrid: Eduardo Arias.[25]

HomenatgesModifica

 
Placa a l'avinguda del General Fanjul, actualment Avinguda de Las Águilas.

Durant els anys de la dictadura franquista se li van dedicar diversos carrers:

  • En Madrid: l'Avinguda del General Fanjul, fins a 2017, que es va canviar a Avinguda de Las Águilas.[26]
  • A Santa Cruz de Tenerife se li va donar el seu nom al carrer abans anomenat General Riego, fins a desembre de 2008, que va passar a denominar-se carrer de l'Olvido.[27]

CondecoracionsModifica

NotesModifica

  1. Segons Francisco J. Romero Salvadó, Villegas hauria delegat la prefectura de la rebel·lió en Fanjul.[17]
  2. Com va ser el cas del coronel Moisés Serra Bartolomé, mort durant l'assalt a la caserna.[19]

ReferènciesModifica

  1. «Joaquín Fanjul Goñi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 de Arce, 1998, p. 177.
  3. 3,0 3,1 Martín Rubio, 1997, p. 437.
  4. «Fanjul Goñi, Joaquín. 50. Elecciones 1.6.1919». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
  5. «Fanjul Goñi, Joaquín. 51. Elecciones 19.12.1920». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
  6. «Fanjul Goñi, Joaquín. 52. Elecciones 29.4.1923». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
  7. 7,0 7,1 Lentz, 1988, p. 66.
  8. 8,0 8,1 Ferrer Benimeli, 1999, p. 751.
  9. «Fanjul Goñi, Joaquín. 54. Elecciones 28.6.1931». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
  10. «Fanjul Goñi, Joaquín. 55. Elecciones 19.11.1933». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
  11. «Fanjul Goñi, Joaquín. 56. Elecciones 16.2.1936». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
  12. 12,0 12,1 Busquets, 1984, p. 102.
  13. Gaceta de Madrid: Diario Oficial de la República núm. 124, del 4 de mayo de 1935
  14. Gaceta de Madrid: Diario Oficial de la República núm. 131, del 11 de mayo de 1935
  15. Gaceta de Madrid: Diario Oficial de la República núm. 353, del 19 de diciembre de 1935
  16. Aróstegui, 2006, p. 48.
  17. Romero Salvadó, 2013, p. 351.
  18. Romero Salvadó, 2013, p. 129, 198.
  19. Martín Rubio, 1997, p. 439.
  20. Ruiz, 2014, p. 172.
  21. Romero Salvadó, 2013, p. 129.
  22. Cabanellas, 1973, p. 459.
  23. Ruiz, 2014, p. 166.
  24. Preston, 2013, p. 388-389.
  25. Herrero Pérez, 2017, p. 25.
  26. Madrid elimina 52 denominaciones franquistas de su callejero con el apoyo de Ahora Madrid, PSOE y Ciudadanos
  27. Zerolo decreta por sorpresa el cambio de nombre de ocho calles franquistas. El día. 18 de diciembre de 2008.
  28. Ministerio de la Guerra: «Real orden concediendo Cruz de primera clase del Mérito militar, pensionada, al Capitán de Estado Mayor D. Joaquín Fanjul y Goñi». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 13-14. ISSN: 0212-033X.
  29. Ministerio de la Guerra: «Decretos concediendo la Gran Cruz de la Orden Militar de San Hermenegildo a los Generales de división don Joaquín Fanjul Goñi y don Manuel Goded Llopis; al General de brigada D. Rafael Rodríguez Ramírez; al General Médico de la Armada D. Luis Ubeda y Cardona y al General de brigada de la Guardia civil D. Ricardo Salmero Ortiz». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 1242-1243. ISSN: 0212-033X.

BibliografiaModifica

  • Aróstegui, Julio. Por qué el 18 de julio… Y después. Barcelona: Flor del Viento Ediciones, 2006. ISBN 84-96495-13-2. 
  • Busquets, Juli. El militar de carrera en España. Ed. Ariel, 1984. 
  • Cabanellas, Guillermo. La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española. II. Grijalbo, 1973. 
  • De Arce, Carlos. Los generales de Franco. Seuba Ediciones, 1998. 
  • Ferrer Benimeli, José Antonio. La Masonería española y la crisis colonial del 98. II. Centro de Estudios Históricos de la Masonería Española, 1999. 
  • Herrero Pérez, José Vicente. The Spanish Military and Warfare from 1899 to the Civil War. Palgrave Macmillan, 2017. 
  • Lentz, Harris M. Assassinations and executions. An encyclopedia of political violence, 1865-1986. McFarland, 1988. 
  • Martín Rubio, Ángel David. Paz, piedad, perdón..y verdad. La represión en la guerra civil : una síntesis definitiva. Editorial Fénix, 1997. 
  • Preston, Paul. El Holocausto Español. Odio y Exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Debolsillo, 2013. 
  • Romero Salvadó, Francisco J. Historical Dictionary of the Spanish Civil War. Scarecrow Press, 2013. ISBN 978-0-8108-8009-2. 
  • Ruiz, Julius. The 'Red Terror' and the Spanish Civil War. Nova York: Cambridge University Press, 2014. ISBN 978-1-107-05454-7. 
  • Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 9788497598323. 

Enllaços externsModifica