Joaquim Nin i Tudó
Joaquim Nin i Tudó (Tarragona, 20 de desembre de 1843[1] - Barcelona, juny de 1919) va ser un militar, pedagog i escriptor català.[2] Era germà del pintor Josep Nin i Tudó, pare del compositor Joaquim Nin i Castellanos, de l'Angela Nin i Castellanos i avi de l'escriptora Anaïs Nin i de l'aviador Guillermo Xuclà Nin.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 desembre 1843 |
Mort | juny 1919 (75 anys) |
Activitat | |
Ocupació | pedagog, militar |
Família | |
Fills | Joaquim Nin i Castellanos |
Fou fill del militar Joaquim Maria de Nin i Güell (1817-1889),[3] natural de Tarragona, i de Maria Anna Tudó i Sansalvador (1821-1886), de Móra la Nova.[4]
Nin començà la carrera militar i l'any 1868 l'enviaren a Cuba, on va viure 12 anys. El 1878 va assolir el grau d'alferes de cavalleria i el 1883 es va llicenciar. Aquest mateix any, amb 40 anys, va abandonar l'exèrcit i es va establir a Barcelona, on es va dedicar a fer de mestre i a dirigir una escola. Va escriure en llengua castellana. Són seus els títols: Cartilla de moral para los niños (1877), Bellezas de la literatura española (1879), Colección de autógrafos (1880), Tratado de dibujo (1880), Para la mujer (1881) i Álbum de historia sagrada, Nociones de historia de España, Caridad y resignación i Poesías y pensamientos (1885). Paral·lelament va escriure articles en revistes catalanes i cubanes.[5]
Es va casar amb la cubana de Camagüey Àngela Castellanos Perdomo.
Referències
modifica- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Joaquim Nin i Tudó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, defunció de Joaquim Maria Nin i Güell, any 1889, número de registre 5800. Joaquim Maria de Nin i Güell va morir el 13 d'agost de 1889.
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 5746. Anna Tudó va morir el 17 de setembre de 1886.
- ↑ «CARTA DE BARCELONA – D'Anaïs Nin a la cort portuguesa de Joan III o “El cistell de les cireres” – por Josep A. Vidal». A viagem dos argonautas. [Consulta: 14 gener 2015].