Obre el menú principal

Joaquim Pi i Margall (Barcelona, 13 de juny de 1831 - Madrid, 17 de juliol de 1891)[1] fou un pintor i gravador català, germà del polític Francesc Pi i Margall.[2][3]

Infotaula de personaJoaquim Pi i Margall
Joaquín Pi y Margall, de Carretero.jpg
Nom original (es) Joaquim Pi y Margall
Biografia
Naixement (es) Joaquín Pi y Margall
13 de juny de 1831
Catalunya Barcelona
Mort 17 de juliol de 1891(1891-07-17) (als 60 anys)
Madrid
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
6 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
Circumscripció Cervera
Activitat
Ocupació Pintor, polític i gravador
Partit Partit Republicà Democràtic Federal
Professors Antoni Roca Sallent
Família
Germans Francesc Pi i Margall
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

 
Scilla devora sis dels companys d'Ulisses, dibuix de John Flaxman, gravat de Pi i Margall, per a les Obras completas de Flaxman, 1860.

Va ser deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i d'Antoni Roca, notable gravador.[4] Traslladat a París, va acabar en l'Acadèmia Imperial els seus estudis, dedicant-se per complet al gravat en acer, amb prou feines conreat a Espanya.[4] No va trigar molt temps al seu retorn a manifestar els seus avançaments i bon gust amb la publicació de les Obras completas de Flaxman i la Divina Comedia de Dante (1859-1860), treball notable que va cimentar sòlidament la seva reputació artística.[4] Altres dues obres en acer va presentar en l'Exposició Nacional de 1860, obtenint una medalla de tercera classe: Detalles del salón de la casa llamada de Meza, a Toledo, i Los niños de la concha.[4] En la següent Exposició (1862) presentà: Cúpula del patio de los Leones en el Alcázar de la Alhambra, Retrato de Don Narciso Monturiol, inventor de l'Ictíneo; Triunfo de la religión de Jesucristo, composta d'onze composicions dibuixades per l'artista alemany Joseph Führich i reproduïdes per Pi i Margall.[4] També va il·lustrar la Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes (1865).[4] Col·laborà en l'obra Museo Español de Antigüedades, va exercir interinament la càtedra de gravat a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser membre de l'Acadèmia de la ciutat.[5]

Des del 1871 dirigí l'editorial Rivadeneyra. Tot i que no s'interessà per la política, fou elegit diputat del Partit Republicà Federal per Cervera a les eleccions generals espanyoles de 1873. Després continuà amb la seva tasca de gravador de llibres de clàssics grecs i medievals i de làmines d'autors contemporanis.

ObresModifica

  • Obras de Flaxman grabadas al contorno
  • Triunfo de la Religión de Jesucristo de Joseph Fuehrich
  • Monumentos Arquitectónicos de España
  • Descripción General de las variedades hispanocristianas
  • Museo español de antigüedades

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Pi i Margall