Joaquim Pi i Margall

pintor espanyol

Joaquim Pi i Margall (Barcelona, 13 de juny de 1831 - Madrid, 17 de juliol de 1891)[1] fou un pintor i gravador català, germà del polític Francesc Pi i Margall.[2][3]

Plantilla:Infotaula personaJoaquim Pi i Margall

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Joaquim Pi y Margall Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Joaquín Pi y Margall Modifica el valor a Wikidata
13 juny 1831 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1891 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
6 juny 1873 – 8 gener 1874
Circumscripció electoral: districte electoral de Cervera
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, polític, gravador Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Democràtic Federal
ProfessorsAntoni Roca Sallent Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFrancesc Pi i Margall Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica
 
Scilla devora sis dels companys d'Ulisses, dibuix de John Flaxman, gravat de Pi i Margall, per a les Obras completas de Flaxman, 1860.

Va ser deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i d'Antoni Roca, notable gravador.[4] Traslladat a París, va acabar en l'Acadèmia Imperial els seus estudis, dedicant-se per complet al gravat en acer, amb prou feines conreat a Espanya.[4] No va trigar molt temps al seu retorn a manifestar els seus avançaments i bon gust amb la publicació de les Obras completas de Flaxman i la Divina Comedia de Dante (1859-1860), treball notable que va cimentar sòlidament la seva reputació artística.[4] Altres dues obres en acer va presentar en l'Exposició Nacional de 1860, obtenint una medalla de tercera classe: Detalles del salón de la casa llamada de Meza, a Toledo, i Los niños de la concha.[4] En la següent Exposició (1862) presentà: Cúpula del patio de los Leones en el Alcázar de la Alhambra, Retrato de Don Narciso Monturiol, inventor de l'Ictíneo; Triunfo de la religión de Jesucristo, composta d'onze composicions dibuixades per l'artista alemany Joseph Führich i reproduïdes per Pi i Margall.[4] També va il·lustrar la Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes (1865).[4] Col·laborà en l'obra Museo Español de Antigüedades, va exercir interinament la càtedra de gravat a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser membre de l'Acadèmia de la ciutat.[5]

Des del 1871 dirigí l'editorial Rivadeneyra. Tot i que no s'interessà per la política, fou elegit diputat del Partit Republicà Federal per Cervera a les eleccions generals espanyoles de 1873. Després continuà amb la seva tasca de gravador de llibres de clàssics grecs i medievals i de làmines d'autors contemporanis.

  • Obras de Flaxman grabadas al contorno
  • Triunfo de la Religión de Jesucristo de Joseph Fuehrich
  • Monumentos Arquitectónicos de España
  • Descripción General de las variedades hispanocristianas
  • Museo español de antigüedades

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica