Obre el menú principal

Joaquim Tristany i Gual

compositor català

Joaquim Tristany i Gual (Mataró, 16 de juny del 1926) és un sardanista que s'ha distingit en el foment de la sardana de competició, tant en tasques directives en la Unió de Colles Sardanistes com en la renovació moderna de la sardana revessa. De formació musical autodidacta, ha compost a la vora de quatre-centes sardanes revesses.

Infotaula de personaJoaquim Tristany i Gual
Biografia
Naixement 16 juny 1926 (93 anys)
Mataró
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Sardana
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

En els anys cinquanta va formar part de la colla sardanista mataronina Ilurenca. Treballà en el gremi tèxtil fins a la seva jubilació.

Durant catorze anys presidí la Unió de Colles Sardanistes (1970-1983), i posteriorment hi seguí vinculat en diverses responsabilitats, amb una actuació directament vinculada al foment i la pervivència del sardanisme de competició, encara que a vegades el seu entusiasme pogué causar alguna fricció personal. Treballà amb energia per la dignificació dels concursos de sardanes i perquè se'n respectessin les colles, i la seva tasca marcà profundament i decisiva el sardanisme de competició.

S'ha distingit excepcionalment en el foment de la sardana revessa en diverses línies: primer com a revessaire de colla, i posteriorment com a compositor i renovador de la sardana revessa (a la que s'enfrontà amb mentalitat científica i que reestructurà profundament). Ha intervingut molts anys en el campionat de sardanes revesses en tasques organitzatives i formatives, i com a assessor musical d'innombrables concursos individuals. La seva obra compositiva revessaire s'inicià a mitjans dels anys 50 i comprèn diversos centenars de peces pròpies, més l'adaptació de revesses d'altres compositors i l'impuls a compositors novells (incloent-hi persones sense preparació musical reglada). La seva influència s'ha notat especialment en la formulació moderna en l'estructura de les revesses, que tenen una època pre-Tristany i una època post-Tristany clarament identificables. En aquest sentit, moltes de les revesses d'en Tristany es caracteritzen per una música bonica (molt sovint inspirada en peces d'altri, com Amics per sempre, Els segadors, Recordant Vic, La reina de les flors) i per la presència de cant i salt que, paradoxalment i gràcies a una formulació matemàtica molt ben resolta, no faciliten la resolució de la revessa, però que en fan la seva audició més plaent.

ObresModifica

SardanesModifica

  • L'Anton revessaire
  • Bell record (1957), sardana dedicada a la colla Espiga d'Or
  • Colles Repuntejant
  • Esplai mataroní
  • Matadepera (1974)
  • Reviure
  • Vic des del Brull

Sardanes revessesModifica

En Joaquim Tristany acostuma a titular les revesses amb una numeració correlativa, per bé que ocasionalment també els posa títol. Alguns d'aquests són: A l'amic Bartomeu, A l'amic Lluís, L'amic revessaire, Amics per sempre, Aquell bell record, El barri, Bell esplai mataroní, De Quim a Quimet, Dolç record, Els gegants, Homenatge a Vic, Nou esclat, El Parc Central, La plaça, Record, La reina, El segador, Una esperança

EnllaçosModifica