Joaquim Vehils i Fochs
Joaquim Vehils i Fochs (català: Joaquim Maria Vehils i Fochs) (Barcelona, 23 de maig de 1857 - Barcelona, 6 d'abril de 1934)[1][2] va ser un director i compositor català.
  | |
| Nom original | (ca) Joaquim Maria Vehils i Fochs (es) Joaquín María Vehils y Fochs |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 maig 1857 Barcelona |
| Mort | 6 abril 1934 (76 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor |
| Família | |
| Fills | Rafael Vehils i Grau |
| Parents | Marià Vehils i Salvat (avi) |
 | |
Biografia
modificaVa néixer al carrer de Ferran de Barcelona, fill de l'advocat Joaquim Vehils i Catà de la Torre (†1884),[3] i d'Elvira Fochs i Òdena,[1] tots dos de Barcelona.[1] Fou net de l'alcalde de Barcelona Marià Vehils i Salvat (†1837), i besnet de Joaquim Vehils i Lleonart, també advocats.
Joaquim Vehils i Fochs es va interessar per la música després d'estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Va estudiar piano amb Joan Baptista Pujol i violoncel amb l'italià P. Sianesi. També estudià harmonia amb Gabriel Balart.[4]
Va debutar com a director al Teatro Real de Madrid on hi va passar diverses temporades i al mateix escenari, durant les temporades de 1887 i 1888, va dirigir la Societat Coral Euterpe. És a partir d'aquell moment quan va iniciar una notable carrera internacional per Europa, en què actuaria a diversos llocs com Bucarest, Londres, Viena, Amsterdam, Brussel·les, Gant, Lovaina, Le Havre, París, Marsella, Bèrgam, Constantinoble, Odessa, Sant Petersburg, i fins i tot al Caire i Sud-amèrica, en la major part dels casos, com a director operístic.
Va actuar vàries vegades al Liceu, on va ser empresari un breu període de l'any 1898. Fou autor de diverses sarsueles.[4]
Es va casar amb Rafaela Grau i Bolívar, i van ser pares de Rafael Vehils Grau-Bolívar, advocat i polític, qui va continuar amb la tradició familiar de l'exercici de l'advocacia. Va morir el dia 6 d'abril de 1934 a Barcelona.[2]
Obres
modifica- Los gomosos llancers
- María Amelia, masurca
- Mercedes, nocturn
- Mi primera inspiración, nocturn (ca.1870)
- Zéfiro, vals (ca.1870)
- Fantasía sobre motivos de la Traviata de Verdi
- ¡¡La mar!! (ca.1870)
- Protesta de amistad (ca.1870)
- La buenaventura (Madrid, 1877), sarsuela amb text d'Emilio Álvarez Blázquez (1833-1900), estrenada al Teatre de la Zarzuela de Madrid el 30 de novembre de 1877.
- Un capdell (1880), sarsuela amb text de Miquel Palà i Marquillas (1854-1886), estrenada el 5 de maig de 1880 al Teatre Novedades de Barcelona
- La virgen del Pilar (Barcelona, 1880), drama líric amb text de Ricardo Caballero Martínez, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 15 de juliol de 1880
- Los dos príncipes (1880), música en col·laboració amb Francesc Pérez-Cabrero. Estrenada al Teatre Tívoli el 29 de juliol de 1880
- Caridad (ca.1900)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Naixements 1857, llibre 2n, núm. 1905». AMCB, 23-05-1857.
- ↑ 2,0 2,1 La Vanguardia, 08-04-1934, p. 3.
- ↑ La Correspondencia de España, 08/09/1884, p. 4.
- ↑ 4,0 4,1 «Joaquim Vehils i Fochs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
modifica- Aviñoa, Xosé.. Història de la música catalana, valenciana i balear. Diccionari I-Z Barcelona: Edicions 62, 1999.