Joaquim de Bolòs i Saderra
Joaquim de Bolòs i Saderra (Olot, Província de Girona, 1856 — Barcelona, Barcelonès, 1937) fou un advocat, publicista català i historiador del Carlisme. Era germà del farmacèutic i botànic Jaume de Bolòs i Saderra (1852-1914). Va començar a estudiar dret, però deixà els estudis un temps per a enrolar-se voluntari en l'exèrcit carlí en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876).[1] Després acabà els estudis i el 1887 fou jutge suplent del districte de l'Hospital a Barcelona, encara que també treballà com a magatzemista de maquinària i ferreteria. Joaquim i Ramon Jordana redactaren en 1900 un estatut regional de Catalunya que presentaren al pretendent carlí Carles VII a Venècia. Fou vocal del Consell d'Administració del Foment de Cases Barates, soci de Foment del Treball Nacional, de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. A les eleccions municipals de 1917 fou elegit regidor jaumista (carlí).[2] L'any 1920 fou expulsat de la Comunió Tradicionalista per acord de la Junta Regional.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Joaquín de Bolós y Saderra  1856 Olot (Garrotxa) |
| Mort | 1937 (80/81 anys) Barcelona |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
Obres modifica
- La Guerra civil en Cataluña (1872-1876) (1928)
- El Carlismo en Cataluña (1930)
Referències modifica
- ↑ «Joaquim de Bolòs i Saderra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.121. ISBN 978-84-9850-461-3.
- ↑ «De Catalunya». La Comarca, 25-09-1920, pàg. 7.