Viquipèdia

Joe Anoa'i

lluitador professional i jugador de futbol americà
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Joe Anoa'i (Pensacola, 25 de maig de 1985) Leati Joseph «Joe» Anoa'i és un lluitador professional i jugador de futbol americà retirat estatunidenc d'ascendència samoana. Actualment treballa per la WWE sota el nom de Roman Reigns.

Infotaula de personaJoe Anoa'i

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1985 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Pensacola (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsRoman Reigns
Roman Leakee
Leakee Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut de Tecnologia de Geòrgia (2006–2006)
Pensacola Catholic High School (en) Tradueix (2003–2004)
Escambia High School (en) Tradueix (2003–2003) Modifica el valor a Wikidata
Alçada191 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de futbol americà, actor de cinema, lluitador professional Modifica el valor a Wikidata
Activitat2010 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorSmackDown! (2019–)
World Wrestling Entertainment (2010–)
Florida Championship Wrestling (2010–2012) Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportlluita lliure professional (19 agost 2010–) Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipLínia defensiu interior Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalFlorida Championship Wrestling Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2007-2007 Minnesota Vikings
2007-2007 Jacksonville Jaguars
2008-2008 Edmonton Elks (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAnoaʻi family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareSika Anoa'i (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansRosey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsThe Rock (cosí)
Solofa Fatu (cosí)
Sam Fatu (cosí)
Eddie Fatu (cosí)
Rodney Anoa'i (cosí)
Jimmy Uso (cosí)
Jey Uso (cosí)
Solo Sikoa (en) Tradueix (cosí) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5195221 TV.com: people/roman-reigns TMDB.org: 1170011
Facebook: PowerhouseRomanReigns Twitter (X): WWERomanReigns Instagram: romanreigns Modifica el valor a Wikidata

Anoa'i és dues vegades campió mundial en ser dues vegades campió mundial de pes pesant de la WWE. També té un regnat com a Campió en Parelles de la WWE i al territori de desenvolupament de la WWE va ser Campió en Parelles de Florida de la FCW. A més de guanyar la vintena vuitena edició de Royal Rumble. Posseeix el rècord d'eliminacions, en Survivor Sèries (2013) i Royal Rumble (2014). Va ser membre del stable The Shield.

Carrera en futbol americà modifica

Anoa'i va jugar al futbol americà durant tota la secundària, tres anys en la Pensacola Catholic High School i un any a l'escola secundària d'Escambia. Durant aquest temps, va ser nomenat Jugador Defensiu de l'Any pel Pensacola News Journal.[1] Després va assistir a l'Institut de Tecnologia de Geòrgia, en l'equip dels Yellow Jackets, i va ser nomenat en el primer equip All-ACC en el seu últim any.[2] Després de ser seleccionat en el NFL Draft 2007, va fitxar pels Minnesota Vikings. Al moment de ser tallat pels Vikings, que es va afegir a la llesta Jaguars de Jacksonville per proporcionar profunditat com Tackle Defensiu. En el 2008, Anoa'i va ser signat pels esquimals d'Edmonton i va acceptar un lloc en el roster de la pràctica de l'equip.

Carrera en lluita lliure professional modifica

World Wrestling Entertainment/WWE (2010–present) modifica

Florida Championship Wrestling (2010–2012) modifica

Al juliol de 2010, Anoa'i va signar un contracte amb la WWE i va ser assignat a Florida Championship Wrestling. Va aparèixer el 9 de setembre de 2010, amb el nom de Leakee, i fou derrotat per Richie Steamboat.[3] Posteriorment, Idol Stevens el va derrotar, després que Wes Brisco ataqués a Idol, pel que el van desqualificar. El 21 de setembre va derrotar a Fahd Rakman, la que va esdevenir la seva primera victòria. Va continuar competint a FCW durant la resta de l'any, principalment en combats per parelles i en equips. El 16 de gener de 2011, Leakee va competir a la Batalla Reial de 30 homes, però va ser eliminat. Leakee va formar una aliança amb Donny Marlow. Van quedar fora de l'Aliança en ser derrotats pels Campions per Parelles Calvin Raines i Big Langston.

Al 2012 va guanyar al campió de pesos pesats de Florida Leo Kruger en una batalla per equips. El 5 de febrer va derrotar Dean Ambrose i Seth Rollins en una Triple Amenaça per ser el primer competidor per al Florida Heavyweight Championship. No va poder guanyar el campionat perquè va perdre davant Leo Kruger la següent setmana. Anoa'i va aparèixer el 31 d'octubre a NXT sota el nom de Roman Reigns i va derrotar a CJ Parker.[4]

2012–2013 modifica

 
The Shield el gener de 2013.

Reigns va aparèixer el 18 de novembre de 2012 a Survivor Series al costat de Dean Ambrose i Seth Rollins durant el combat principal, en atacar a Ryback, cosa que va permetre a CM Punk mantenir el Campionat de la WWE.[5] L'endemà a Raw van tornar a atacar a Ryback. El 26 de novembre es van donar a conèixer com The Shield (L'Escut) i van interrompre el combat principal entre CM Punk i Kane. Van atacar a aquest darrer i al seu company, Daniel Bryan, que el va venir a salvar.[6][7][8][9] A causa d'aquests atacs, The Shield es va enfrontar a Ryback & Team Hell No (Kane & Daniel Bryan) en TLC: Tables, Ladders & Chairs en un combat de Taules, Escales i Cadires. Van guanyar aquest combat.[10] El 27 de gener de 2013, a Royal Rumble, van atacar a The Rock durant el seu combat contra CM Punk.[11] El 28 de gener a Raw es va revelar que el mànager de CM Punk, Paul Heyman, havia pagat a The Shield per treballar per a ell tot aquest temps.[12]

Un temps després, The Shield va acabar sense fer soroll la seva associació amb Punk, i van començar un enfrontament amb John Cena, Ryback i Sheamus, que va provocar una lluita per equips el 17 de febrer a la Cambra d'Eliminació. Va guanyar The Shield, que van tenir el seu primer combat a Raw la nit següent, on van aconseguir la victòria contra Ryback, Sheamus i Chris Jericho. Posteriorment, Sheamus va formar una aliança amb Randy Orton i Big Show per enfrontar-se a The Shield a Wrestlemania 29. Però The Shield van sortir victoriosos. La nit següent, a Raw, The Shield van intentar atacar a The Undertaker, però el Team Hell No els van aturar. Això va provocar una lluita per equips en l'episodi del 22 d'abril de Raw, que va guanyar The Shield. A l'episodi del 13 de maig de Raw, la ratxa invicta de The Shield en combats per equips de 3 homes va acabar amb una derrota per desqualificació contra Cena, Kane i Bryan.[13]

El 19 de maig de 2013, a Extreme Rules, Reigns va derrotar, juntament amb Seth Rollins, a Team Hell No, i es van coronar com els nous Campions per Parelles de la KYC. Rollins i Reigns van fer la seva primera defensa televisada d'aquests títols a l'episodi del 27 de maig de Raw, i van derrotar els Team Hell No en la revenja proposada. A Payback, van retenir els títols davant de Randy Orton i Daniel Bryan; a Money in the Bank, davant The Usos; a Kick Off i a Night of Champions, davant The Prime Time Players (Darren Young i Titus O'Neill). Després, The Shield es va aliar amb The Authority, i es van trasnformar en els guardaespatlles de Triple H i Stephanie McMahon, i es van involucrar amb la família Rhodes. Al Raw del 30 de setembre, Triple H va donar una oportunitat a Cody Rhodes i a Goldust de tornar a la WWE si derrotaven The Shield a Battleground, però si The Shield guanyava, no només no tornarien a la WWWE, sinó que el seu pare, Dusty Rhodes, seria acomiadat. The Shield, finalment, van ser derrotats, i els Rhodes es van guanyar el seu lloc a la WWE.[14]

 
Reigns al novembre de 2013.

El 14 d'octubre a Raw, es van tornar a enfrontar als Rhodes amb els seus títols en joc. Van tornar a perdre el combat i els títols, ara per una interferència de Big Show. Van tenir la seva revenja a Hell in a Cell, però van tornar a ser derrotats. A Survivor Series, Reigns va ser l'únic supervivent del seu equip en el 5-on-5 Tag Team Match, després d'eliminar quatre membres de l'equip contrari. a TLC (Tables, Ladders, and Chairs), The Shield va ser derrotat per CM Punk en un 3-on-1 Handicap Match, després que Reigns li apliqués un Spear per accident a Dean Ambrose, cosa que va fer augmentar la tensió a l'equip.[15]

2014 modifica

Reigns va derrotar a CM Punk en una lluita individual després d'una distracció d'Ambrose el 6 de gener de 2014, derrota que el va convertir en l'únic membre de The Shield que va guanyar Punk. Va participar a Royal Rumble 2014. Fou el 15è en entrar al ring i va superar el rècord de Kane en eliminar 12 lluitadors en un sol Royal Rumble. Va eliminar els seus dos companys d'equip i va ser un dels últims, abans de ser eliminat per Batista. La nit següent a Raw, The Shield va competir en un combat per equips de 3 homes contra Daniel Bryan, Sheamus i John Cena. L'equip que guanyés tindria l'oportunitat de competir a Elimination Chamber pel Campionat Mundil del Pes Pesant de la WWE. The Shield va perdre el combat per desqualificació, després que The Wyatt Family va interrompre i van atacar Cena, Sheamus i Bryan. The Shield va buscar revenja amb The Wyatt Family a Elimination Chamber, però van perdre l'esmentat combat.

 
Reigns a l'abril de 2014.

Al març, The Shield van començar un enfrontament amb Kane[16] En les següents setmanes, The Shield va continuar intercanviant atacs amb Kane, qui, acompanyat per The New Age Outlaws, van lluitar per equips a Wrestlemania 30, combat que va guanyar The Shield. A l'episodi del 7 d'abril de Raw, The Shield va tallar oficialment els llaços amb The Authority quan Kane va revelar que Triple H havia coordinat l'atac rebut setmanes abans. Com a conseqüència, The Shield van atacar tots els membres de The Authority, tot protegint el nou campió mundial del pes pesant de la WWE, Daniel Bryan. En les setmanes següents, The Shield va combatre amb grans desavantatges per ordre de Triple H. The Shield, més tard, va derrotar Evolution a Extreme Rules i Payback. Quan Batista va deixar Evolution al juny, Triple H va començar el seu "pla B": va fer que Seth Rollins traís The Shield i s'aliés amb ell.

La resta de The Shield (Reigns i Ambrose) es van dissoldre posteriorment sense fer gaire soroll. Reigns ja feia servir una nova música d'entrada. A l'episodi del 16 de juny de Raw, Reigns va convèncer Vickie Guerrero per tal que aquesta l'afegís a la Royal Rumble per aconseguir un lloc al Money in the Bank Ladder Match pel Campionat Mundial del Pes Pesant de la WWE. Reigns va guanyar el Royal Rumble en eliminar Rusev. Al Money in the Bank, però, no va poder guanyar el contracte. A Battleground, Reigns va participar en el Fatal Four-Way Match pel Campionat, que va guanyar Cena i va retenir el títol. La nit següent, a Raw, Triple H anava a anunciar que Randy Orton seria el contendent número ú pel Campionat, però Reigns va atacar Orton. A causa d'això, Triple H va perdre la confiança que tenia en Orton i el va substituir en el combat pel títol. Per això, Reigns i Orton van començar una animadversió que va culminar a SummerSlam, quan Reigns va derrotar Orton.

A l'episodi del 23 de juny de Raw, va ser culpable d'enverinament en posar un laxant en un got de cafè. En principi, Reigns creia que el cafè era per Triple H, però finalment fou Stephanie McMahon qui se'l va prendre, i va haver de ser ingressada a l'hospital.

Després, un combat amb els seus ex-companys a The Shield, Seth Rollins i Dean Ambrose, va acabar amb Rollins lesionant Ambrose, pel que Reigns va atacar Rollins durant el seu discurs "en honor" d'Ambrose. Per això, hi hagué un bre enfrontament entre Reigns i Rollins, que es dirigia a un combat a Night of Champions. Abans de la lluita, però, Reigns hagué de ser operat d'urgència d'una hèrnia. Per això, Rollins va ser declarat guanyador per abandonament de Reigns, que fou declarat fora d'acció indefinidament. Reigns va tornar a la televisió a l'episodi del 8 de setembre de Raw, quan la WWE li va atorgar l'Slammy Award a la "Superestrella de l'Any". Sis dies més tard, a TLC, quan Big Show va interrompre el combat de John Cena contra Seth Rollins, Reigns va atacar Big Show i Rollins, i Cena va guanyar. Això va provocar una animadversió entre ell i Big Show. Ambdós van combatre en múltiples ocasions, guanyant Reigns per compte de 3 i per desqualificació.

2015 modifica

El 25 de gener de 2015, Reigns va guanyar el Royal Rumble 2015 després d'entrar el 19è i eliminar 6 lluitadors. Durant la lluita, The Rock va retornar breument per ajudar Reigns en l'atac de Big Show i Kane. La nit següent, a Raw, Reigns va reconèixer que forma part de la família Anoa'i per primera vegada a televisió. A l'episodi del 2 de febrer de Raw, Reigns va perdre amb Big Show. Era la primera vegada que Reigns perdia per compte de 3 en una lluita individual amb el roster principal de la WWE. També en aquest episodi, per aclarir la controvèrsia de la intervenció de The Rock al Royal Rumble, Reigns va acordar jugar-se la seva oportunitat pel títol a Wrestlemania. El seu contrincant fou Daniel Bryan a Fastlane, on Reigns va guanyar i va sortir reforçat pel combat a Wrestlemania pel títol de la WWE contra Brock Lesnar. A Wrestlemania 31, després de lluitar amb Lesnar durant 15 minuts, Seth Rollins va canviar el seu contracte de Money in the Bank per entrar en un Triple-Threat Match. Rollins va guanyar el Campionat per sobre de Reigns. Aquest, posteriorment, va reprendre les seves tibantors amb Big Show, després que aquest superés una altra triple amenaça contra Ryback i Orton en l'edició de Raw del 6 d'abril, i que el 12 d'abril apliqués un Chokeslam en un taxi. Tot això va portar a un Last Man Standing Match entre Big Show i Reigns a Extreme rules, en el que Reigns va guanyar. A Payback, Reigns va tornar a fallar en l'intent de guanyar el Campionat del Pes Pesant contra Seth Rollins en un Fatal 4-Way Match, que també va incloure Ambrose i Orton. Rollins va guanyar en derrotar Orton.

A Money in the Bank, Reigns va competir el combat de l'escala, però no va poder guanyar per una interrupció de Bray Wyatt, que va atacar Reigns quan mirava de despenjar el maletí. Aquella mateixa nit es va anunciar que Reigns s'enfrontaria a Wyatt a Battleground. Aquí, Reigns va perdre contra Wyatt a causa d'un atac de Luke Harper, que es va tornar a unir a Wyatt i van recuperar The Wyatt Family. El 6 d'agost, a SmackDown, Reigns va desafiar Wyatt a un combat per parelles a SummerSlam, i Wyatt va acceptar. A SummerSlam, Reigns i Ambrose van aconseguir derrotar The Wyatt Family. El 24 d'agost, a Raw, Reigns i Ambrose van lluitar contra Wyatt i Harper en un combat de revenja de SummerSlam. En aquest combat, Braun Strowman va atacar Reigns i es va unir a The Wyatt Family. Això va dur a l'anunci que Wyatt, Harper i Strowman s'enfrontarien a Reigns, Ambrose i un company de la seva elecció en una lluita per equips de 3 homes a Night of Champions. Chris Jericho fou el company escollit per Reigns i Ambrose, però van perdre.

Reigns es va centrar en Bray Wyatt. Van pactar una lluita a Hell in a Cell, on Reigns va aconseguir guanyar Wyatt. La nit següent, a Raw, es va pactar un combat classificatori per determinar el contrincant de Seth Rollins pel títol. Va guanyar a Kofi Kingston i a Kevin Owens, a Dolph Ziggler i Alberto del Rio i va quedar com a contrincant confirmat de Rollins. Però el 5 de novembre, en una gira per Europa, Rollins va patir una lesió i va deixar el campionat vacant. El 9 de novembre a Raw, Triple H va informar que el títol quedava vacant i va oferir a Reigns ser el nou campió a canvi d'unir-se a The Authority. Reigns va rebutjar el pacte i Triple H va organitzar un torneig per coronar un nou campió a Survivor Series. En les setmanes següents, Reigns va guanyar Big Show i Cesaro per avançar en le semifinals de Survivor Series. Allí, va derrotar Alberto del Rio a la semifinal i a Dean Ambrose a la final, pel que va aconseguir guanyar per primer cop el Campionat Mundial de Pes Pesant de la WWE. Triple H va sortir al ring per celebrar-ho, però Reigns el va atacar amb una Llança. Llavors, Sheamus va atacar Reigns i va canviar el maletí de Money in the Bank. El 23 de novembre a Raw, Reigns va exigir a Triple H la seva revenja pel campionat guanyat per Sheamus, però Triple H va pactar la clàusula de revenja per TLC. Allà, Reigns va perdre a causa de la intervenció de The League of Nations. Un cop finalitzat el combat, Del Rio i Rusev van celebrar la victòria amb Sheamus, però Reigns els va atacar i, posteriorment, va atacar Sheamus amb una cadira. Llavors The Authority va entrar al ring per parar Reigns, que va seguir atacant Triple H. Aquest va haver de sortir en llitera del ring. La nit següent a Raw Stephanie McMahon es va enfrontar amb Reigns i el va bufetejar. Després, va cridar Vince McMahon, que li va posar un ultimàtum: si perdia un cop més, seria acomiadat. Es va pactar un combat amb Sheamus aquella mateixa nit a Raw, i Reigns va aconseguir guanyar-lo malgrat les interferències de Vince McMahon, i va aconseguir guanyar el Campionat Mundial per segon cop.

2016–present modifica

El 4 de gener a Raw, Reigns es va enfrontar a Sheamus en una revenja pel Campionat mundial de pes pesant de la WWE amb Vince McMahon com a àrbitre especial. En aquesta lluita, Reigns va aconseguir retenir el títol malgrat el gran desavantatge de tenir Vince i Stephanie McMahon i Scott Armstrong en contra. Després, Vince McMahon va determinar que defensaria el títol a Royal Rumble, i que entraria el primer al ring. Allà, fou eliminat per Triple H. A Fastlane, va guanyar a Dean Ambrose i Brock Lesnar per aconseguir una nova oportunitat pel títol mundial de Triple H a Wrestlemani 32.

El dilluns 22 de febrer, a Raw, fou atacat per Triple H, que el va llençar contra la taula dels comentaristes i altres agressions, pel que Reigns va acabar amb una lesió al nas.

Durant el Royal Rumble 2018 va ser eliminat el penúltim per Shinsuke Nakamura. A la retransmissió de Raw del 15 de febrer es va classificar per Elimination Chamber 2018, on va guanyar John Cena, Seth Rollins, The Miz, Finn Balor i Braun Strowman i, així, s'enfrontarà a Brock Lesnar pel campionat mundial.

Personatge i recepció modifica

El personatge de Roman Reigns va ser establert per la WWE com el «powerhouse» i el «pes pesant» de The Shield, així com un «atleta excepcional».[17] Notable com el membre que menys parlava de The Shield, a mitjan 2013, el personatge de Reigns va ser ajustat de «el tranquil al qual se li dona una o dues línies» a ser «ultraconfiado», que només necessita «unes paraules per fer el seu punt» i una font de lideratge amb «força tranquil·la».[18][19] CM Punk més tard va revelar que se li va recordar constantment fer a Reigns lluir «molt, molt fort» en la seva lluita en l'esdeveniment de desembre de 2013 TLC, a pesar que The Shield estava programat a perdre.[20] Reigns va ser guardonat amb el premi al «major progrés» del 2013 de la Wrestling Observer Newsletter.[21] Quan el Royal Rumble de 2014 es va reduir a solament Reigns i Batista, Reigns va ser ovacionat malgrat haver estat un heel per més d'un any.[22][23] Reigns més tard va reconèixer que la lluita amb la seva «extremadament vocal» reacció de l'audiència com una «situació cool» i un «moment surreal».[24] A mitjan 2014, Stone Cold Steve Austin va dir que va veure un gran potencial en Anoa'i, mentre que David Shoemaker de Grantland va escriure que Anoa'i tenia «misteri i intensitat», així com «superestrella escrit en ell».[25][26]

Després que The Shield es va dissoldre, Reigns (a diferència dels altres exmiembros de The Shield) va conservar gran part de l'estètica de The Shield, incloent vestimenta, tema musical i entrada al ring.[27][28] Es va assenyalar al juliol de 2014 que Reigns estava rebent «un segell d'aprovació vocal» del públic en viu.[29] Malgrat això, es van fer comparacions entre Reigns i John Sopa; el lluitador Mikey Whipwreck va comentar en 2015 que la WWE feia al personatge de Reigns «parlant i tractant de ser com John Sopa» en programes de televisió, que Whipwreck va predir que seria «molt polarizante». Whipwreck també va dir que Anoa'i no tenia la capacitat de, ja sigui de «protegir el seu personatge i la forma en què es troba amb el públic» o «posar el seu toc personal al seu personatge».[30] Els comentaristes de la Pro Wrestling Torch Newsletter van criticar diversament a Reigns en 2014 i 2015, escrivint que ja «està rebent el tractament tipus John Sopa. Té l'aspecte que les dones estimen i els nens perquè gairebé té l'aspecte d'un superheroi [...] El seu treball en el ring és decent pel que pugui fer però el seu set de moviments és molt limitat».[31] També inclòs va ser el seu «lliurament forçat de promos», així com la seva «expressions facials i llenguatge corporal» «petulante i molest» per un face superior, que «espanta a molts fans».[32][33] Matt O'Brien de WrestleView va sentir al març de 2015 que «el passat any ha estat només nosaltres parlant de [Reigns] tenint potencial, però en realitat no ha crescut. En tot cas, la ruptura de The Shield li ha exposat».[34]

En resposta als informes que Reigns va ser establert a rebre un push a l'esdeveniment principal de camí a WrestleMania 31, els crítics del Wrestling Observer, Pro Wrestling Torch, Grantland i WrestleView van expressar la seva preocupació des de finals de 2014 fins a principis de 2015 que Reigns, malgrat «no estar completament llest», estava «sent empès de manera massa dura, massa aviat», mentre que la WWE va tractar de fer-li la seva propera «estrella insígnia», «sense importar com reaccionessin els fans».[32][34][35][36] El seu ràpid ascens fins a l'esdeveniment principal es va comparar amb el de Dièsel en 1994-1995.[34] WWE també va ser criticada per Tv.com per tenir a Daniel Bryan i a Paul Heyman aprovant a Reigns després de Fastlane amb «dos promos sorprenentment transparents... tractant d'il·lustrar la grandesa de Reigns».[37] En resposta als comentaris que Reigns «no estava preparat» per al primer lloc, Triple H diijo que ningú està llest per ser llançat a aquesta posició. mentre que Paul Heyman va dir que detractors eren «cecs del talentós que aquest jove és [...] Ell s'ha adaptat a aquest negoci tan ràpid com qualsevol que he vist mai».[38][39][40]

La victòria de Reigns al Slammy Award a la superestrella de l'any 2014 va obtenir sorpresa fins al punt d'acusacions de frau en els vots cap a la WWE, però tant Pro Wrestling Insider com Dave Meltzer van afirmar que la votació dels afeccionats era legítima.[41][42] Un mes més tard, Reigns va quedar en segon lloc per al premi al lluitador «més sobrevalorado» del 2014 de la Wrestling Observer Newsletter.[35] En una entrevista publicada el gener de 2015, Anoa'i es va descriure com «aconseguint una atmosfera barrejada de tant en tant», amb «molt amor» i «odi enmig d'ella».[24] Durant el Royal Rumble 2015, Reigns va ser esbroncat durant i després de la lluita, malgrat retratar a un face i ser avalat per The Rock.[43][44] Escrivint uns mesos després de Royal Rumble, Paul Heyman va suggerir que la recepció negativa que Reigns va rebre es va deure als aficionats sent portats a creure que el seu company participant en el Royal Rumble Daniel Bryan, que havia estat eliminat en la meitat de la lluita, faria un «miraculós retorn» en l'esdeveniment, que va portar a Reigns sent vist com «l'home parat en el camí de Daniel Bryan».[45] Triple H va reconèixer la negativa resposta dels fans a Reigns en programes televisats, però va dir que Reigns havia rebut respostes més favorables en esdeveniments no televisats.[38] Segons informes, WWE va confiscar signes anti-Reigns de fans tant abans com després de WrestleMania 31.[46][47] El març de 2015, Jason Powell de Prowrestling.net va dir respecte a Reigns: «No puc recordar a un lluitador de l'esdeveniment principal de WrestleMania que no hagi parlat al programa anterior a l'esdeveniment. Realment van fer més del possible per protegir-ho».[48] A més, quan a Dave Meltzer se li va preguntar si hi havia hagut alguna vegada un lluitador amb menor grau d'acceptació que Reigns en l'esdeveniment principal de WrestleMania. Meltzer va respondre: «No, no n'hi ha hagut mai».[49] En WrestleMania 31, Pro Wrestling Torch va descriure que Reigns va rebre «esbroncs universals» i dits mitjans, així com assenyalant que Reigns necessitava seguretat per a la seva entrada a través de la multitud, no obstant això, la lluita de l'esdeveniment principal de WrestleMania va ser molt bé rebuda per Pro Wrestling Torch i el Canadian Online Explorer, i l'esdeveniment en si es va informar que va ser l'esdeveniment més taquiller en la història de la companyia.[50][51] En el Raw posterior a WrestleMania, Reigns va ser esbroncat durant la seva lluita d'equips en l'esdeveniment principal.[52]

Malgrat la reacció negativa dels fans a principis de 2015, les actuacions de Reigns van ser àmpliament elogiades per crítics. David Shoemaker de Grantland va dir que Reigns havia «superat totes les expectatives» des de després de Royal Rumble a Extremi Rules.[53] Aquest sentiment va ser compartit pels crítics de prowrestling.net i Rolling Stone, que sentien que Reigns havia «lliurat gran en tres lluites consecutives en pagui-per-veure» en Fastlane, WrestleMania i Extremi Rules, incloent «una actuació estel·lar» en WrestleMania on Reigns «va demostrar que pertany».[54][55][56]

Vida personal modifica

 
Anoa'i visitant Dell Children's Hospital en 2013.

Tant el seu pare Sika com el seu germà Matt són lluitadors professionals. Com a membre de la família Anoa'i, ell és el cosí de lluitadors professionals Dwayne «The Rock» Johnson, Umaga, Rikishi, els Usos, Jimmy Snuka i Yokozuna.[57][58]

En l'Institut de Tecnologia de Geòrgia, Anoa'i va estudiar administració.[1]

Anoa'i es va casar amb Galina Joelle Becker a principis de desembre de 2014.[59] Té una filla, amb qui va aparèixer en un anunci de servei públic al juny de 2014.[60][61]

 
Reigns amb el Campionat en Parelles de la WWE.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Joe Anoai» (en anglès). Instituto de Tecnología de Georgia. Arxivat de l'original el 2014-10-09. [Consulta: 28 abril 2014].
  2. ↑ «Joe Anoa'i, Georgia Tech Football: The Greatest No. 96 In Georgia Sports History» (en anglès). Instituto de Tecnología de Georgia, Septiembre 2007.
  3. ↑ «Roman Reigns» Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine. (en inglés).
  4. ↑ «Roman Reigns» (en anglès), 31 tubre 2012. Arxivat de l'original el 2013-05-20. [Consulta: 16 març 2016].
  5. ↑ Caldwell, James. «Survivor Series News: NXT stars debut in PPV main event angle, plus other news from annual PPV» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 19 novembre 2012].
  6. ↑ Caldwell, James. «Caldwell's WWE Raw results 11/19: Complete "virtual-time" coverage of live Raw – Survivor Series fall-out» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 5 desembre 2012].
  7. ↑ Caldwell, James. «Caldwell's WWE Raw results 11/26: Complete "virtual-time" coverage of live Raw – The Shield speaks, Cena-Ziggler» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 5 desembre 2012].
  8. ↑ Caldwell, James. «Caldwell's WWE Raw results 12/3: Complete "virtual-time" coverage of live Raw – McMahon returns, Punk takes a Test» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 5 desembre 2012].
  9. ↑ «WWE News: WWE officially announces TLC main event change; will Ryback still get a WWE Title shot?» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 5 desembre 2012].
  10. ↑ Caldwell, James. «Caldwell's WWE TLC PPV Results 12/16: Complete "virtual-time" coverage of final 2012 PPV – Cena vs. Ziggler main event, Shield makes a statement» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 17 desembre 2012].
  11. ↑ Caldwell, James. «Caldwell's WWE Royal Rumble PPV Results 1/27: Complete "virtual-time" coverage of Punk vs. Rock, 30-man Rumble» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 29 gener 2013].
  12. ↑ Caldwell, James. «Caldwell's WWE Raw results 1/28: Complete "virtual-time" coverage of live Raw – Huge Return ends Raw, Rock's first night as WWE champ, Raw Roulette, Heyman-McMahon» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 29 gener 2013].
  13. ↑ «Raw News: Shield loses first match, Lesnar's "mystique" now in-play, Dolph off TV, Miz returns, Dance-Off, App overload, more» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 27 maig 2013].
  14. ↑ «Goldust & Cody Rhodes def. WWE Tag Team Champions The Shield» (en anglès). WWE. [Consulta: 30 setembre 2013].
  15. ↑ Howell, Nolan. «TLC: Randy Orton crowned new WWE World Heavyweight Champion» (en anglès). Slam! Sports. Canadian Online Explorer. Arxivat de l'original el 2013-12-16. [Consulta: 18 desembre 2013].
  16. ↑ Keller, Wade. «Keller's Six Pack: Raw thoughts including Hunter-Bryan beat down, Batista, Shield's turn, Bray's gimmick shift, more» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 26 març 2014].
  17. ↑ «Dean Ambrose, Seth Rollins and Roman Reigns: Who are they and why did they help CM Punk?» (en anglès). WWE. [Consulta: 2 desembre 2014].
  18. ↑ McKinley, Shane. «Absurdity of It All: Everyone This Week: How Miz Acquired Flair's Figure-Four, Why Reigns Remains Silent, Taz Ruins Endorsement Deal, Absurd Mania Picks, And...I Confess To Oprah» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 2 desembre 2014].
  19. ↑ «WWE News: Changes to The Shield evident in post-loss promo (w/Analysis of the group vs. individuals)» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 2 desembre 2014].
  20. ↑ «Punk News: When did CM Punk know it was time for him to leave WWE?, Punk captures the moment, shares infamous TLC story, identifies Roman Reigns as the "chosen one"» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 5 desembre 2014].
  21. ↑ Meltzer, Dave «Jan 27 2014 Wrestling Observer Newsletter: 2013 Annual awards issue, best in the world in numerous categories, plus all the news in pro-wrestling and MMA over the past week and more» (en anglès). Wrestling Observer Newsletter [[[Campbell (California)|Campbell, California]]], 27-01-2014, pàg. 1–37. Arxivat de l'original el 2020-08-27. ISSN: 10839593 [Consulta: 16 març 2016]. Arxivat 2020-08-27 a Wayback Machine.
  22. ↑ Caldwell, James. «WWE Royal Rumble PPV results 1/26 (Hour 3): Royal Rumble vs. The Crowd main event match» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 28 gener 2014].
  23. ↑ LaBar, Justin. «Royal Rumble's Pittsburgh debut makes memorable weekend» (en anglès). Pittsburgh Tribune-Review. [Consulta: 28 gener 2014].
  24. ↑ 24,0 24,1 Caudill, Joshua. «Roman Reigns Talks ‘Royal Rumble,’ Injury Return & Haters» (en anglès). CraveOnline. Arxivat de l'original el 2015-02-23. [Consulta: 23 febrer 2015].
  25. ↑ «Thursday's Ask PWTorch staff: Will Cena get booed at his Hall of Fame induction years from now? What has Roman Reigns done to earn future top star status? Was Jericho supposed to become champion 2001? Cena vs. Bryan?». Pro Wrestling Torch. [Consulta: 25 abril 2014].
  26. ↑ Shoemaker, David. «The Pro Wrestling Draft Board» (en anglès). Grantland. [Consulta: 24 febrer 2015].
  27. ↑ Mezzera, Jon. «6/20 WWE Smackdown Hits & Misses: Ziggler vs. Barrett, Kane vs. Ambrose, MITB Participants Talking and Wrestling» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 5 juliol 2014].
  28. ↑ «Ask PWTorch All-Stars 10/05: What will the next WWE era be about? Why does Reigns have the old Shield music and should he? Who is Cena's most likely WrestleMania 31 opponent? Should Spike force the ouster of Dixie? Low Ki-Lay Cool?» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 23 gener 2015].
  29. ↑ «WWE Raw report: Roman Reigns the star of the show as red brand hits Montreal» (en anglès). Sky Sports, 09-07-2014. Arxivat de l'original el 5 de novembre de 2014.
  30. ↑ «Former ECW Champion Mikey Whipreck tells Paul Heyman critics from ECW to "get over it" and comments on WWE star Roman Reigns» (en anglès). prowrestling.net. [Consulta: 7 març 2015].
  31. ↑ «The case of Roman Reigns» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 24 febrer 2015].
  32. ↑ 32,0 32,1 Caldwell, James. «WWE Interviews: What has upset Roman Reigns?, why was Kane recently "very worried about the future of WWE?," Sheamus points to original content lacking on WWE Network» (en anglès). Pro Wrestling Torch, 21-11-2014. [Consulta: 22 novembre 2014].
  33. ↑ «Sunday's Ask PWTorch Staff for 3/22: Does Reigns give off a negative vibe that hurts his popularity?» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 26 març 2015].
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 O'Brien, Matt. «Making us care about WWE characters in 2015» (en anglès). Wrestleview. [Consulta: 24 febrer 2015].
  35. ↑ 35,0 35,1 Meltzer, Dave «Jan. 26, 2015 Wrestling Observer Newsletter: 2014 awards issue w/ results & Dave’s commentary, Conor McGregor, and much more» (en anglès). Wrestling Observer Newsletter [[[Campbell (California)|Campbell, California]]], 26-01-2015, pàg. 30. ISSN: 10839593.
  36. ↑ Shoemaker, David. «Suspension of Disbelief: WWE Thinks Roman Reigns Is Its Next Big Star, No Matter What Fans Say» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2015].
  37. ↑ «FTW vs. WTF: The TV Week in Review (Feb. 22–28)». TV.com. CBS Interactive. Arxivat de l'original el 2016-04-10. [Consulta: 1r març 2015].
  38. ↑ 38,0 38,1 «CM Punk's issues with HHH, Brock's WWE contract status, Chyna in the WWE Hall, rejection of Reigns, Royal Rumble finish & more: complete Stone Cold podcast with Triple H coverage» (en anglès). Pro Wrestling Insider. [Consulta: 23 febrer 2015].[Enllaç no actiu]
  39. ↑ «2/2 Stone Cold Podcast: Triple H on Chyna, Punk, Reality Era» (en anglès). Wrestleview. [Consulta: 23 febrer 2015].
  40. ↑ Goldman, Eric. «Paul Heyman talks WrestleMania 31, Brock Lesnar re-signing with WWE and Roman Reigns» (en anglès). IGN. [Consulta: 29 març 2015].
  41. ↑ «Is the Slammy voting legitimate, Triple H reacts to Charlotte’s debut, HHH talks NXT this week, David Otunga’s WWE status, new videos from Triple H and Steph and more» (en anglès). Pro Wrestling Insider. [Consulta: 6 agost 2015].
  42. ↑ Oster, Aaron. «Pro wresting roundup (Dec. 11)» (en anglès). The Baltimore Sun. Arxivat de l'original el 2015-02-24. [Consulta: 24 febrer 2015].
  43. ↑ «WWE Royal Rumble 2015: Live coverage, results, photos, reaction & more» (en anglès). The Plain Dealer. [Consulta: 26 gener 2015].
  44. ↑ Schwartz, Nick. «Daniel Bryan was eliminated early from the Royal Rumble and fans are furious» (en anglès). USA Today. [Consulta: 26 gener 2015].
  45. ↑ «Paul Heyman Explains Why The Crowd Turned On Roman Reigns» (en anglès). Wrestling Inc.. Arxivat de l'original el 2015-08-15. [Consulta: 6 agost 2015].
  46. ↑ «WWE/TapOut deal, WWE HOFer selling ring, Aguayo benefit shirt, another Stephanie McMahon interview, and more» (en anglès). Wrestling Observer Newsletter. Arxivat de l'original el 2015-04-14. [Consulta: 7 abril 2015].
  47. ↑ «4/6 WWE Superstars spoilers, anti Roman Reigns signs confiscated by security» (en anglès). prowrestling.net. [Consulta: 7 abril 2015].
  48. ↑ «03/23 Powell's WWE Raw Live Review: The final edition of Raw before WrestleMania 31» (en anglès). prowrestling.net. [Consulta: 24 març 2015].
  49. ↑ Meltzer, Dave. «Wrestling Observer Radio 3/5: Raw, Smackdown tapings, Ronda Rousey big buyrate, Bill DeMott, your questions and more!» (en anglès). Wrestling Observer Newsletter. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 14 març 2015].
  50. ↑ Caldwell, James. «WM31 PPV Results 3/29: Complete "virtual-time" coverage of WWE World Title match, Taker's return, Sting vs. Triple H, Cena vs. Rusev, Rock/UFC surprise, more» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 7 abril 2015].
  51. ↑ Powell, John. «WrestleMania 31 the best Mania ever» (en anglès). Slam! Sports. Canadian Online Explorer. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 16 març 2016].
  52. ↑ Caldwell, James. «Raw news & notes: Lesnar "suspended" after big angle, injured announcers, new title picture, Sting speaks, U.S. & IC Title matches, Sheamus returns, NXT stars debut, more» (en anglès). Pro Wrestling Torch. [Consulta: 14 abril 2015].
  53. ↑ «The Second-Annual Pro Wrestling Draft Board» (en anglès). Grantland, 29-04-2015.
  54. ↑ «WWE 'Extreme Rules' Recap: Roman Reigns' Windy City Heat» (en anglès). Rolling Stone. [Consulta: 6 agost 2015].
  55. ↑ Powell, Jason. «Jim Ross comments on Roman Reigns, New Day winning the WWE Tag Team Championship, Sheamus as a heel» (en anglès). prowrestling.net.
  56. ↑ Pruett, Will. «Pruett's Pause: WWE WrestleMania 31» (en anglès). prowrestling.net.
  57. ↑ «Bio de Roman Reigns» (en anglès). Slam! Sports. Canadian Online Explorer. Arxivat de l'original el 2015-04-18. [Consulta: 29 abril 2014].
  58. ↑ Barrosso, Justin. «WWE's Roman Reigns insists 'my time is now'» (en anglès). Boston Herald, 28-03-2014. Arxivat de l'original el 30 de març de 2014. [Consulta: 30 març 2014].
  59. ↑ «Brock Lesnar, Dean Ambrose, Roman Reigns, John Cena» (en anglès). The Epoch Times, 08-12-2014. Arxivat de l'original el 2016-05-04. [Consulta: 25 gener 2015].
  60. ↑ «WWE® Superstars Alberto Del Rio, Titus O'Neil and Roman Reigns Take on the Importance of Being a Dad in National Public Service Campaign» (en anglès). Reuters, 06-06-2014. Arxivat de l'original el 2014-11-27. [Consulta: 8 juny 2014].
  61. ↑ Sonny, Julian. «WWE Badass Roman Reigns Has A Heart-Warming Tea Party With His Daughter (Video)» (en anglès). Elite Daily, 07-06-2014. [Consulta: 8 juny 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joe Anoa'i
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joe_Anoa%27i&oldid=32527277»