Joe Bossano

Joseph John Bossano (nascut el 10 de juny de 1939) és un polític de Gibraltar, i l'exlíder del Partido Socialista Laborista de Gibraltar (GSLP). Va ser Ministre en Cap de Gibraltar del 25 de març de 1988 al 17 de maig de 1996. Va servir com el líder de l'oposició al Parlament de Gibraltar des de la seva fundació el 1978 fins a abril de 2011. El 20 d'abril de 2011, es va retirar com a líder del GSLP, substituït per Fabian Picardo.[2]

Infotaula de personaJoseph John «Joe» Bossano
Joebossano.jpg
Joe Bossano el 2001
Biografia
Naixement(en) Joseph John Bossano Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1939 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Gibraltar (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Gibraltar
26 novembre 2015 –
Diputat al Parlament de Gibraltar
8 desembre 2011 – 26 novembre 2015
Minister for Enterprise, Training, Employment and Health and Safety (en) Tradueix
8 desembre 2011 –
Diputat al Parlament de Gibraltar
11 octubre 2007 – 8 desembre 2011
Membre de la Cambra d'Assemblea de Gibraltar
28 novembre 2003 – 11 octubre 2007
Membre de la Cambra d'Assemblea de Gibraltar
28 juny 2000 – 28 novembre 2003
Membre de la Cambra d'Assemblea de Gibraltar
2 maig 1996 – 28 juny 2000
Membre de la Cambra d'Assemblea de Gibraltar
16 gener 1992 – 2 maig 1996
Coat of Arms of the Government of Gibraltar.svg Ministre en Cap de Gibraltar
25 març 1988 – 17 maig 1996
← Adolfo CanepaPeter Caruana →
Membre de la Cambra d'Assemblea de Gibraltar
24 març 1988 – 16 gener 1992
Membre de la Cambra d'Assemblea de Gibraltar
26 gener 1984 – 24 març 1988
Membre de la Cambra d'Assemblea de Gibraltar
6 febrer 1980 – 26 gener 1984
Membre de la Cambra d'Assemblea de Gibraltar
1977 – 6 febrer 1980
Membre de la Cambra d'Assemblea de Gibraltar
29 setembre 1976 – 1977
Membre de la Cambra d'Assemblea de Gibraltar
23 juny 1972 – 29 setembre 1976
Dades personals
ReligióAteista[1]
FormacióUniversitat de Birmingham
Activitat
OcupacióPolític
PartitPartit Liberal de Gibraltar
Família
CònjugeRose Marie
Premis

Va ser nomenat ministre d'empreses, formació i ocupació el 2011.[3]

JoventutModifica

El seu pare era d'ascendència portuguesa, i la de la seva mare maltesa. La seva família va ser evacuada del territori durant la Segona Guerra Mundial, de manera que va seguir les vicissituds de la major part de la població gibraltarenya: primer al Marroc francès (Casablanca), després a Londres i després al nord d'Anglaterra. Als vuit anys va tornar a Gibraltar, juntament amb la major part de la població civil.

Va cursar els seus estudis universitaris al Regne Unit: Ciències econòmiques a la London School of Economics,[4] i Sociologia a la Universitat de Birmingham. El 1972 va tornar a Gibraltar, orientant cap a l'activitat política i sindical. Va començar la seva carrera política en el «Partit de la Integració amb el Regne Unit» (IWBP, Integration with Britain Party), pel qual va ser elegit membre de l'Assemblea de Gibraltar el 1972. Va deixar el IWBP el 1975 per formar el «Moviment Democràtic de Gibraltar» (GDM, Gibraltar Democratic Movement), el qual es va transformar més tard en l'actual GSLP (1980).

Alhora, Bossano va desenvolupar activitats sindicals, centrant-se a aconseguir millores socials per les classes treballadores. El 1978 va aconseguir resoldre una reivindicació històrica del sindicalisme gibraltareny: els salaris dels gibraltarenys van ser equiparats amb els dels treballadors procedents de la metròpoli.

Govern de GibraltarModifica

La seva postura inflexible contra cap acord amb Espanya que afectés a la sobirania del territori (amb l'eslògan «Ni una esperança a Espanya», Give Spain No Hope) va causar considerables frecs amb els governs espanyol i britànic. Les tesis de Bossano són favorables a l'autodeterminació del territori i al dret de vet a qualsevol acord entre Espanya i el Regne Unit. Per exemple, va mantenir el bloqueig de l'acord hispà-britànic de 1987 per permetre un control conjunt de l'aeroport de Gibraltar[5] entre els dos països.[4] No obstant això, com a ministre principal, va mantenir bones relacions amb polítics municipals espanyols.[6]

Durant els seus dos mandats, Bossano va conduir la transformació econòmica del territori, conseqüència de la decadència de les fonts d'ocupació tradicionals (fonamentalment el Ministeri de Defensa del Regne Unit, a través de la base i les drassanes militars), cap a un significatiu sector privat, basat en seva condició de centre financer offshore i en l'explotació del turisme.

Bossano s'ha casat dues vegades. Es va separar de la seva primera esposa, amb qui va tenir quatre fills, a principis dels anys vuitanta. El 1982, va conèixer a Rose Mary Roman,[7] infermera d'un hospital psiquiàtric i companya de sindicat, amb qui es va casar el 1988.

ReferènciesModifica

  1. F. Oliva. «House of horrors» (en anglès). Gibraltar Chronicle, 08-07-2004. [Consulta: 24 octubre 2012].
  2. Joe Garcia. «Tonight's the night when Joe Bossano hands over his leadership to Fabian Picardo» (en anglès). Panorama. [Consulta: 26 setembre 2012].
  3. «Picardo Announces New Govt. Ministerial Portfolios» (en anglès). Gibraltar Chronicle, 13-12-2011. [Consulta: 26 setembre 2012].
  4. 4,0 4,1 Delaney, Paul. «Socialist's Victory on Gibraltar Favors Britain» (en anglès). The New York Times, 27=03-1988. [Consulta: 24 octubre 2012].
  5. Situat a l'istme que no va ser cedit mitjançant el tractat d'Utrecht i que el Regne Unit considera com propi amb l'argumentació d'haver-lo «ocupat durant un període continuat de temps».
  6. F. Oliva. «Former Campo vicepresident in Gib book launch» (en anglès). Gibraltar Chronicle, 26-06-2012. [Consulta: 24 octubre 2012].
  7. «Joe Bossano» (en anglès). [Consulta: 24 octubre 2012].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joe Bossano