Johann Jakob Wilhelm Heinse
Johann Jakob Wilhelm Heinse (Langewiesen 16 de febrer de 1749 - Aschaffenburg 22 de juny de 1803) fou un escriptor alemany.[1]
![]() Retrat de Heinse (1779) ![]() | |
Nom original | (de) Wilhelm Heinse ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 15 febrer 1746 ![]() Langewiesen ![]() |
Mort | 22 juny 1803 ![]() Aschaffenburg ![]() |
Sepultura | Altstadtfriedhof Aschaffenburg (en) ![]() ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Jena Universitat d'Erfurt ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Magúncia ![]() |
Ocupació | Escriptor |
![]() ![]() |
En acabar l'escola a Schleusingen, va freqüentar la Universitat de Jena i la d'Erfurt per estudiar-hi dret. Allà hi va conèixer el poeta Christoph Martin Wieland, que li va presentar el pare Gleim el 1772, i aquest li va oferir un lloc com a tutor d'una família de Quedlinburg. El 1774 es va traslladar a Düsseldorf, per ajudar el poeta Jacobi en la publicació del periòdic Iris. Per la seva creixent passió per l'art, el 1780 va viatjar a Itàlia, on hi va residir tres anys. De retorn a Düsseldorf el 1784, va ser nomenat, el 1786, lector i bibliotecari de l'elector Friedrich Karl Josef von Erthal, arquebisbe de Magúncia.
L'obra per la qual és més conegut és Ardinghello i les illes afortunades (1787), una novel·la ambientada a Itàlia durant el segle xvi, en la qual exposa els seus punts de vista sobre l'art i la vida. En altres novel·les, Laidion o Misteris d'Eleusis (1774) i Hildegard von Hohenthal (1796), combina la sensualitat franca de Wieland amb l'entusiasme de l'«Sturm und Drang». Heinse va tenir una gran influència en l'escola romàntica com a novel·lista i com a crític. També va ajudar a reforçar el mite d'una Itàlia encara impregnada de reminiscències paganes, en una clara connexió amb l'època clàssica. Les seves obres completes van ser publicades per primera vegada a Leipzig el 1838.
Obres
modifica- Sinngedichte (1771)
- Die Kirschen (1773)
- Laidion, oder die eleusinischen Geheimnisse (1774)
- Ardinghello und die glückseligen Inseln (1787)
- Hildegard von Hohenthal (1796)
- Anastasia und das Schachspiel (1803)
Referències
modifica- ↑ Thimm, Franz J. L.; Farn, William Henry. The Literature of Germany, from Its Earliest Period to the Present Time, Historically Developed ... Edited by W. H. Faru, 1844, p. 212.
Bibliografia
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Jakob Wilhelm Heinse |
- Heinrich Pröhle, Lessing, Wieland, Heinse (Berlin, 1877)
- J Schober, Johann Jacob Wilhelm Heinse, sein Leben and seine Werk (Leipzig, 1882)
- KD Jessen, Heinses Stellung zur bildenden Kunst (Berlin, 1903).
- Manfred Dick, Der junge Heinse in seiner Zeit (Wilhelm Fink Verlag, München, 1980)