Johannes Hudde

matemàtic neerlandès

Johann van Waveren Hudde (a Jan Hudde, o Johan Hudde) va ser un matemàtic neerlandès, del segle xvii.

Infotaula de personaJohannes Hudde
Hudde.jpg
Retrat pintat per Michiel van Musscher (1645-1705) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Johannes van Waveren Hudde Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1628 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1704 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOude Kerk (Eglésia vella) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde d'Amsterdam
1702 – 1703
Alcalde d'Amsterdam
1699 – 1700
Alcalde d'Amsterdam
1696 – 1697
Alcalde d'Amsterdam
1693 – 1694
Alcalde d'Amsterdam
1690 – 1691
Alcalde d'Amsterdam
1687 – 1688
Alcalde d'Amsterdam
1684 – 1685
Alcalde d'Amsterdam
1681 – 1682
Alcalde d'Amsterdam
1679 – 1679
Alcalde d'Amsterdam
1677 – 1677
Alcalde d'Amsterdam
1675 – 1675
Alcalde d'Amsterdam
1672 – 1673
Regent of Amsterdam (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leiden
Director de tesiFrans van Schooten Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Amsterdam (1672–1703) Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióCompanyia Neerlandesa de les Índies Orientals
Membre de
Amsterdam Vroedschap (en) Tradueix (1667–1704) Modifica el valor a Wikidata
Influències

VidaModifica

Hudde neix en una prominent família d'Amsterdam, el seu pare era regidor de l'ajuntament de la ciutat. Segueix estudis de matemàtiques i dret a la Universitat de Leiden i prepara el seu doctorat a França, tot i que no arriba a obtenir-lo.[1]

Tornat a Amsterdam, esdevé regidor de la ciutat el 1667 i el 1672 un dels seus quatre burgmestres (alcaldes rotatius), càrrec que ocuparà fins a vint-i-una vegades. També és nomenat Tresorer Ordinari de la ciutat.[1]

El 1672 també és nomenat governador de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, la gran empresa que gestionava tot els negocis colonials de les Set Províncies.[2]

Tots aquests nomenaments els va aconseguir malgrat les seves idees polítiques orangistes, el que demostra que devia ser un funcionari honrat i treballador.[1]

ObraModifica

 
Specilla circularia, Johannes Hudde, 1656 (llatí)

No queda gran cosa de la seva obra, a part d'un tractat sobre la quadratura de la hipèrbola (1667) i la seva correspondència amb Johan de Witt i Christiaan Huygens.[1]

Se sap que el 1656 va publicar un tractat de diòptrica i uns pamflets defensant el copernicanisme, però només se'n conserven notes manuscrites i parcials.[3]

També es conserven les taules de mortalitat que va fer servir Johan de Witt per al seu llibre sobre el càlcul de primes i anualitats.[4]

Força interès té, tot i que no es va portar a terme, el seu projecte de dotar la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals d'una comptabilitat que garantís un reflex exacte de la situació patrimonial i dels riscos en que incorria.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Hebrard, pàgina 52.
  2. Soll, pàgina 82.
  3. Vermij, abstract.
  4. Herbrard, pàgines 52-53.
  5. Soll, pàgines 82-84.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johannes Hudde