John L. Kelley

matemàtic estatunidenc

John L. Kelley (Merriam, 6 de desembre de 1916 - Oakland, 26 de novembre de 1999) va ser un matemàtic estatunidenc.

Infotaula de personaJohn L. Kelley

John Kelley a Berkeley el 1968 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) John Leroy Kelley Modifica el valor a Wikidata
6 desembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Merriam (Kansas) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1999 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Oakland (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Virgínia (1937–1940)
Universitat de Califòrnia a Los Angeles (1933–1937)
Los Angeles City College (1931–1933) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaA Study of Hyperspaces  (1940 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGordon Whyburn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTopologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley (1953–1985), Professor emèrit
Universitat de Kansas, professor visitant (1952–1953)
Universitat Tulane, professor visitant (1950–1952)
Universitat de Califòrnia a Berkeley (1947–1950), acomiadament
Universitat de Chicago (1945–1947)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1945–1946)
Aberdeen Proving Ground (1942–1945)
Universitat de Notre Dame (1940–1942) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralEva Kallin, Isaac Namioka, Vashishtha Narayan Singh, James Fell, Reese Prosser, Herbert Bear, Paul Koosis i Thomas Starbird Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElizabeth Nancy Chappell (1938)
Ying Lee (1962)
ParesCharles G Kelley i Estella F Hogan

Vida i Obra modifica

Kelley va viure la seva infància i primera joventut a diferents pobles rurals. La seva escolarització va començar a Meno (Oklahoma), però després la família es va traslladar a Gunnison (Colorado), fins que el 1930 es van assentar definitivament a Los Angeles, on van ser uns més dels milers d'okies[1] que hi havia a la ciutat i els seus voltants.[2] El 1933 va acabar els estudis secundaris al Los Angeles Junior College i va ingressar a la universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) en la qual es va graduar el 1937 i se'n va anar a la universitat de Virgínia per a fer el doctorat, ja que a Los Angeles encara no es feien cursos de doctorat en matemàtiques.[3]

Després d'obtenir el doctorat el 1940 a Virgínia, va ser professor de la universitat de Notre Dame, però aviat va ser contractat pels laboratoris de recerca militars d'Aberdeen Proving Ground a Maryland on va investigar en balística durant tota la Segona Guerra Mundial.[4] Acabada la guerra el 1945, va ser professor de la universitat de Chicago i de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton,[5] fins que el 1947 va ser contractat per la universitat de Califòrnia a Berkeley, de la qual va ser acomiadat el 1950 en negar-se a signar el jurament de lleialtat exigit per les autoritats.[6] Els anys següents va ser professor a les universitats de Kansas i Tulane, fins que el 1953 va ser readmès a Berkeley en decretar els tribunals la il·legalitat del jurament que se'ls exigia. Va romandre a Berkeley la resta de la seva vida. El 1985 es va retirar, passant a ser professor emèrit de la universitat.

Els seus treballs científics van ser en els camps de la topologia i de l'anàlisi funcional.[7] El seu llibre General Topology (1955) va esdevenir un clàssic en la matèria a totes les universitats.[8] A més, en l'apèndix del llibre, descrivia la teoria de conjunts MK (Morse-Kelley), com una extensió de les teories NBG o ZFC.[9]

També és recordat com un home de principis profunds, nascuts de les injustícies que va presenciar durant la Gran Depressió i defensats amb fermesa durant tota la seva vida.[10]

Referències modifica

  1. Terme despectiu amb el que els californians es referien als immigrants pobres procedents dels estats del centre dels Estats Units, com Oklahoma, durant la Gran Depressió.
  2. Kelley, 1988, p. 473-474.
  3. Kelley, 1988, p. 476.
  4. Kelley, 1988, p. 480.
  5. Kelley, 1988, p. 482.
  6. Kelley, 1988, p. 486.
  7. Parthasarathy, 2022, p. 104.
  8. Jones, 1997, p. 97.
  9. Larkin, 1962, p. 235.
  10. Bade, Henkin i Sarason, 2000, p. 122.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John L. Kelley