John Mair
John Mair o John Major (en llatí: Joannes Maioris i, a vegades, també anomenat Haddingtonus Scotus; Gleghornie, East Lothian, Escòcia, 1469 - Saint Andrews, Escòcia, 1550) va ser un filósof i matemàtic escocès.
 Suposat dibuix de John Mair a la portada del seu llibre In Petri Hyspani Summulas Comentaria  | |
| Nom original | (en) John Major |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1467 North Berwick (Escòcia) (en)  |
| Mort | 1550 (82/83 anys) Saint Andrews (Escòcia) |
| Dades personals | |
| Residència | París |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Cambridge |
| Director de tesi | Jean Standonck |
| Activitat | |
| Ocupació | Lògica, Matemàtiques i Filosofia |
| Organització | Col·legi de Montaigu Universitat de St Andrews |
| Professors | Jean Standonck, Girolamo Aleandro, Thomas Bricot (en) i Jerónimo Pardo (en) |
| Alumnes | George Buchanan, Gaspar Lax, Peter Crockaert (en) , Jean Dullaert (en) , Antonio Coronel i Luis Coronel (en) |
| Influències | |
| Influències en | |
VidaModifica
Després d'estudiar a la seva ciutat natal, entre 1491 i 1492 es va traslladar a Cambridge, al Godshouse's College (avui Christ's College). Poc després se'n va a París, on estudia primer al Col·legi de Sainte Barbe i, després, al Col·legi de Montaigu, on es gradua com a Mestre en Arts el 1495.[1]
Roman a París, com a professor el Col·legi de Montaigu, rebent el seu doctorat l'any 1506.[2]
L'any 1518 retrona a Escòcia per a fer-se càrrec del rectorat de la Universitat de Glasgow, però torna a París en nombroses ocasions. De 1525 a 1531 torna a ser professor del Col·legi de Montaigu.[3] I el 1533 retorna definitivament a la Universitat de St Andrews on romandrà fins a la seva mort el 1550.
ObraModifica
Malgrat no ser massa conegut, Mair és un dels pensadors més influents del segle XVI[4] amb més de 70 llibres publicats, alguns d'ells reeditats nombroses vegades. Influenciat per les idees empiristes de Jean Buridan, Guillem d'Occam i els calculatores del Col·legi Merton d'Oxford, va ser mestre de figures importants del segle xvi com Ignacio de Loyola, Gaspar Lax, Joan de Salaia, Pedro Ciruelo, Domingo de Soto (tots ells espanyols), Joan Calví, etc.[5]
Es va interessar per totes les branques de la Filosofia, però sobretot en la Lògica. També va escriure llibres de matemàtiques elementals per a comerciants en els que planteja els problemes de la comptabilitat.
Va ser un dels primers autors a preocupar-se pels problemes morals de la conquesta d'Amèrica en relació amb els pobles indígenes.[6]
ReferènciesModifica
BibliografiaModifica
- Durkan, John; Kirk, James. «9. John Mair». A: The University of Glasgow 1451-1577 (en anglès). Glasgow: University of Glasgow Press, 1977, p. 155-165. ISBN 9780852611371.
- Beuchot, Mauricio. La querella de la conquista: una polémica del siglo XVI (en castellà). Mèxic: Siglo XXI Editores, 2004. ISBN 968-23-1833-5.
- Lagerlund, Henrick (ed.). Encyclopedia of Medieval Philosophy (en anglès). Nova York: Springer, 2011, p. 625-626. ISBN 978-1-4020-9728-7.
- Wood, R. Neil «John Mair: the human dimension of faith» (en anglès). Innes Review, Vol. 48, 1997, pàg. 125-143. DOI: 10.3366/inr.1997.48.2.125. ISSN: 0020-157X.
Enllaços externsModifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Mair» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Wallace, William A. Maior (or Maioris), John. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 27 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)