Arthur John Roycroft (Londres, 25 de juliol de 1929) és un compositor d'estudis de finals i escriptor d'escacs anglès.

Infotaula de personaJohn Roycroft

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1929 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Anglaterra (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor d'escacs, escriptor de no-ficció, jugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OcupadorIBM Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaJutge Internacional per Composicions d'escacs (1959)
Honorary Master of Chess Composition (en) Tradueix (2016) Modifica el valor a Wikidata

Carrera escaquística modifica

El 1959 fou guardonat amb el títol de Jutge Internacional per Composicions d'Escacs.[1] El 1965 va fundar EG, la primera publicaciói dedicada exclusivament als estudis de finals.[2] Roycroft hi va fer d'editor fins al 1991. La revista es continua publicant, tot i que sota la propietat del grup neerlandès ("ARVES"). Roycroft hi va romandre com a editor en cap fins al 2007 quan Harold van der Heijden en prengué les regnes. El seu llibre de 1972 Test Tube Chess (revisat com a The Chess Endgame Study, 1981) és considerada una de les millors obres en anglès sobre els estudis de finals.[2] També va fer d'editor d'estudis de finals per a British Chess Magazine entre 1973 i 1974.

L'adaptació de Roycroft del codi de Guy-Blandford els 1970s va donar com a resultat el Codi Guy–Blandford–Roycroft, una manera eficient d'indexar estudis de finals - o qualsevol altra posició d'escacs.[3] També va col·laborar amb Ken Thompson en l'escriptura de programes per bases de dades de finals amb quatre i cinc peces. Pel cas de dama i peó contra dama alguns dels resultats foren publicats per Roycroft en tres llibres el 1986, anys abans que es publiqués la tablebase en CD.

Altres activitats modifica

 
El 1990 a la sessió de la PCCC a Benidorm (d'esquerra a dreta): John Roycroft, Gia Nadareishvili, Virgil Nestorescu i Jan Mortensen

Roycroft va treballar per a IBM a la Gran Bretanya des del 1961 fins que es va retirar el 1987. Des de l'abril del 1984 fins a l'octubre de 1985 fou l'ajudant de Donald Michie (Machine Intelligence Research Unit, Edinburgh, i posteriorment a The Turing Institute, Glasgow). El resultat fou el document "Expert Against Oracle" a Machine Intelligence 11, Clarendon Press 1988.[4]

John Roycroft fou president del Club d'Escacs de Hendon fins que es va mudar a Oxfordshire el 2018, on participa al Club d'Escacs de Cumnor.[5]

Obres modifica

  • Test Tube Chess, Faber and Faber Limited, 1972, ISBN 0-571-09573-9. Revision: The Chess Endgame Study, 1981, Dover.
  • Queen and Pawn on a2 against Queen, Chess Endgame Consultants and Publishers, abril 1986, ISBN 1-869874-00-5
  • Queen and Pawn on a6 against Queen, Chess Endgame Consultants and Publishers, maig 1986, ISBN 1-869874-05-6
  • Queen and Pawn on b7 against Queen, Chess Endgame Consultants and Publishers, juny 1986, ISBN 1-869874-10-2

Referències modifica

  1. Gaige, p. 363
  2. 2,0 2,1 Hooper & Whyld, p. 346
  3. Hooper & Whyld, p. 149
  4. Roycroft, A. J. «Expert against Oracle» p. 347–373. Oxford University Press, Inc., 01-09-1988.
  5. «Hendon Chess Club».

Bibliografia modifica