Jon Klassen

Jon Klassen (Winnipeg, 1981) és un escriptor i il·lustrador canadenc de llibre infantil i juvenil i animació. El 2014 ha guanyat el Premi Llibreter d'Àlbum Il·lustrat per "Aquest barret no és meu" (Milrazones, 2013).

Infotaula de personaJon Klassen
Jon Klassen.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Winnipeg (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSheridan College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Niagara Falls (Ontàrio)
Oakville (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor, Escriptor de literatura infantil, Il·lustrador, Animador Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webburstofbeaden.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter: burstofbeaden Modifica el valor a Wikidata
Jon Klassen in 2014.jpg

BiografiaModifica

Klassen va néixer a Winnipeg, Manitoba, Canada el 1981 i es va criar a Niagara Falls i Toronto, Ontàrio, Canada.[1][2] Va estudiar animació[3] al Sheridan College, es va graduar l'any 2005,[4] i es va traslladar a Los Angeles. L'any 2006, va crear un curt d'animació amb Dan Rodriques, An Eye for Annai.[5][6] Va treballar en l'animació de Kung Fu Panda[7] i Coraline[8] i va ser director artístic del vídeo musical animat de I'll Go Crazy If I Don't Go Crazy Tonight dels U2.[9][10]

Carrera professionalModifica

El 2010, Klassen il·lustra el llibre de Maryrose Wood The Incorrigible Children of Ashton Place: The Mysterious Howling,[11] i obté reconeixement internacional amb el premi Governor General's Award for English-language children's illustration per les seves il·lustracions a Cats' Night Out, de Carolyn Stutson.[12]

El seu llibre I Want My Hat Back, en què un os que està buscant el seu barret es menja el conill que li ha robat,[13] fou escollit entre els "10 Millors Àlbums infantils de 2011" de The New York Times.[14] El llibre es va publicar el setembre de 2011 a Candlewick Press.[15] Klassen defensa el final del llibre, pel que fou criticat, dient que "no hi havia un altre final possible". Va obtenir un èxit comercial considerable, i fins i tot van circular per Internet versions modificades de la història.[8] En una ressenya a The New York Times, Pamela Paul lloava el llibre: "és meravellós i sorprenent, el tipus de llibre que fa riure els nens i somriure els adults, un petit llibre encantador com a debut d'un gran talent prometedor".[16] Segons el Chicago Tribune, "el mèrit del llibre radica en la manera d'endevinar l'argument explícit a partir dels detalls de la il·lustració."[17] Tanmateix hi va haver certa polèmica sobre el final del llibre, sobre la conveniència que en un llibre infantil un personatge en mati un altre sense conseqüències.[18]

Klassen va guanyar la Caldecott Medal per This is Not My Hat, publicat per Candlewick Press el 2012, pel text i la il·lustració. El premi anual dels bibliotecaris professionals s'atorga a l'il·lustrador de l'any anterior "més destacat en llibre infantil l·lustrat a Amèrica". Traduït al català com Aquest barret no és meu (Milrazones, 2012), explica la història d'un peixet que li roba el barret a un peix gros.

Klassen ha il·lustrat The Dark escrit per Lemony Snicket publicat el 2013.

Obres en anglèsModifica

Obres en catalàModifica

Obres en castellàModifica

ReferènciesModifica

  1. «Jon Klassen». Compton's by Britannica. Britannica Online for Kids. Encyclopædias Britannica, Inc., 2013. [Consulta: 23 novembre 2013].
  2. «Canadian writer Jon Klassen wins U.S. children's book prize». CBC News, 28-01-2013 [Consulta: 23 novembre 2013].
  3. Williams, Nate. «Interview with Jon Klassen». Illustrationmundo.com. Arxivat de l'original el 29 de gener 2009. [Consulta: 2 gener 2012].
  4. «Jon Klassen: Bringing Stories to Life». Sheridan College. [Consulta: 2 gener 2012].
  5. «Vu sur le www : Des canards, un œil, etc.». Ecrans, 04-08-2008. Arxivat de l'original el 16 de maig 2013. [Consulta: 2 gener 2012].
  6. «Child's Play». The Washington Post, 01-07-2007 [Consulta: 2 gener 2012].
  7. «A Sarmede Jon Klassen: illustratore di Kung Fu Panda». JulieNews.it, 04-08-2011. [Consulta: 2 gener 2012].
  8. 8,0 8,1 Flinn, Sue Carter «Canadian illustrator Jon Klassen finds success with I Want My Hat Back». Quill & Quire, 19-12-2011 [Consulta: 2 gener 2012]. Arxivat 27 de maig 2013 a Wayback Machine.
  9. «Irish Animator David O'Reilly Directs Latest U2 Video». Irish Film and Television Network, 24-07-2009 [Consulta: 2 gener 2012].
  10. Sims, James. «Sofa Snark: U2 Goes 'Crazy' For Animation». Broadwayworld.com, 23-07-2009. [Consulta: 2 gener 2012].
  11. Just, Julie «Children's Books; Bookshelf». The New York Times, 11-04-2010, p. 15 [Consulta: 2 gener 2012].
  12. Wyatt, Nelson «GG Literary Award winners 'stunned,' 'overwhelmed'». Winnipeg Free Press, 17-11-2009 [Consulta: 2 gener 2012].
  13. Bird, Elizabeth «Review of the Day: I Want My Hat Back by Jon Klassen « A Fuse #8 Production». School Library Journal, 28-05-2011 [Consulta: 2 gener 2012]. Arxivat 19 de desembre 2011 a Wayback Machine.
  14. Paul, Pamela «The 2011 Best Illustrated Children's Books». The New York Times, 03-11-2011 [Consulta: 2 gener 2012].
  15. Liu, Jonathan «Picture (Book) Perfect: I Want My Hat Back». Wired.com, 20-09-2011 [Consulta: 2 gener 2012].
  16. Paul, Pamela «Children's Books; Not Just Another Bear Story». The New York Times, 13-10-2011 [Consulta: 2 gener 2012].
  17. Russell, Mary Harris «'I Want My Hat Back' by Jon Klassen». Chicago Tribune [Consulta: 2 gener 2012].
  18. Leavitt, Josie «Should the Bear Eat the Rabbit?». Publishers Weekly, setembre 2011 [Consulta: 2 gener 2012].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jon Klassen