Viquipèdia

Jordi Armadans Gil

politòleg, periodista i pacifista

Jordi Armadans Gil (Barcelona, 1968) és un politòleg, periodista i pacifista català. Des del maig de 1996 fins al setembre de 2022, va ser el director de FundiPau (Fundació per la Pau).[1][2][3] És un reconegut analista sobre conflictes, seguretat, desarmament i cultura de pau.[4][5][6]

Plantilla:Infotaula personaJordi Armadans Gil

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1968 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director FundiPau
maig 1996 – setembre 2022 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (2003–2004)
Universitat Pompeu Fabra (1995–1997)
Universitat Autònoma de Barcelona - grau en Ciències Polítiques (1991–1995)
Universitat Autònoma de Barcelona - Grau en Ciències de la Comunicació (1988–1993) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolitòleg, periodista, pacifista Modifica el valor a Wikidata
Veu: Jordi Armadans Gil Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjordiarmadans.wordpress.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6536026 Facebook: jordi.armadans.1 Twitter (X): Jordi_Armadans Instagram: jordiarmadans LinkedIn: jordiarmadans Modifica el valor a Wikidata

Armadans fou graduat en Ciències de la Comunicació el 1993, i en Ciències Polítiques i Sociologia el 1995 per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en el Màster en Teoria Social i Política per la Universitat Pompeu Fabra el 1997.[7]

El mes de setembre de 2022, Armadans va publicar el llibre: ‘Pau. El valor de la vida als nostres dies’ (Ara Llibres), que examina les diverses formes de violència que amenacen la vida humana a nivell global.[8][9][10][11]

Campanyes i activitats

modifica

Com a representant de l'ONG FundiPau, ha participat en diversos processos diplomàtics en tant que membre de campanyes. Va ser responsable de les campanyes de control d’armes ('Hay secretos que matan')[12] i desminament ('Eliminemos las minas') a Oxfam Intermón els anys 1995 i 1996, respectivament.[13] Des de FundiPau va impulsar campanyes com ‘Escoles Objectores, Escoles per la pau’[14] o ‘Per la pau, prou investigació militar!’.[15] Ha estat membre, i en alguns casos portaveu, de diverses xarxes i plataformes solidàries i per la pau: Plataforma per la Solució dels Conflictes als Grans Llacs;[16] Plataforma Aturem la Guerra,[17] Plataforma per la Pau, No a la desfilada militar,[18] Armes Sota Control[19] o la Campanya Volem Acollir de Casa Nostra Casa Vostra.[20][21]

Ha participat en diverses campanyes internacionals de la societat civil de desarmament i control d’armes, com la Coalició contra les Bombes de Dispersió, la campanya pel control del comerç d’armes (Control Arms Campaign) o la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) i ha participat en els diversos processos diplomàtics que aquestes campanyes han impulsat i s’han dut a terme a les Nacions Unides per tal d’aconseguir algun acord internacional, com ha estat el cas de la Convenció sobre Bombes de Dispersió;[22][23] del Tractat sobre el Comerç d’Armes[24][25] i pel Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.[26]

Associacionisme

modifica

Ha estat secretari i vicepresident de la junta directiva de l’antiga Federació Catalana d’ONG per la Pau,[27] president del Consell Català de Foment de la Pau[28] i membre del Comitè Executiu i representant regional del Sud d’Europa de l’Oficina Internacional per la Pau (IPB).

Referències

modifica
  1. ↑ «Jordi Armadans, director de Fundipau: “Si el que va fer Gandhi és violent, tot ho és”», 15-11-2018. [Consulta: 25 setembre 2022].
  2. ↑ TV3. «Planta baixa - Jordi Armadans: "Hi ha un discurs que considera que la resposta militar és la solució. Estem fent retrocessos en la cultura de la pau"». [Consulta: 25 setembre 2022].
  3. ↑ «Jordi Armadans deixarà la direcció de FundiPau a l’estiu — FundiPau». [Consulta: 25 setembre 2022].
  4. ↑ «Jordi Armadans». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 03-10-2018. [Consulta: 25 setembre 2022].
  5. ↑ «Jordi Armadans: "Respondre una agressió militarment no és la nostra opció. Alimenta el monstre"». VilaWeb, 17-03-2022. [Consulta: 25 setembre 2022].
  6. ↑ «Jordi Armadans: «Tota temptació d'islamofòbia seria acabar complint les expectatives i voluntats d'Estat Islàmic»», 16-11-2015. [Consulta: 25 setembre 2022].
  7. ↑ Jordi Armadans i Gil. CUIMPB - Centre Ernest Lluch. 
  8. ↑ Manyach, Sylvain. «Jordi Armadans: “El model de seguretat actual és absurd”». Núvol, 30-10-2022. [Consulta: 21 juliol 2024].
  9. ↑ «Més 324 - Jordi Armadans ens presenta l'assaig "Pau. El valor de la vida als nostres dies" - 3Cat». 3cat, 06-09-2022. [Consulta: 21 juliol 2024].
  10. ↑ CCMA. «Solidaris - Guerres de primera. Guerres de segona». 3cat, 22-10-2022. [Consulta: 21 juliol 2024].
  11. ↑ Azzouzi, Alaaddine. «Jordi Armadans: “La venda d’armes a l’Aràbia Saudita és una constant, tant si mana el PP com el PSOE”». Vilaweb, 18-09-2022. [Consulta: 21 juliol 2024].
  12. ↑ Estévez, Alberto. «Derecho a saber si hay secretos que matan» (en castellà). El País, 08-05-2015. [Consulta: 21 juliol 2024].
  13. ↑ «Jordi Armadans: “La venda d’armes a l’Aràbia Saudita és una constant, tant si mana el PP com el PSOE”». VilaWeb, 18-09-2022. [Consulta: 25 setembre 2022].
  14. ↑ Relats, Vicenç «80 instituts catalans es declaren objectors». Avui, 06-05-1998, pàg. 29.
  15. ↑ «Mil investigadores se declaran objetores científicos a los proyectos militares» (en castellà). El País [Madrid], 15-10-2002. ISSN: 1134-6582.
  16. ↑ Relats, Vicenç «Les ONG proposen apagar mitja hora al dia els llums nadalencs pel Zaire». Avui, 10-12-1996, pàg. 26.
  17. ↑ «No en nuestro nombre» (en castellà). El País [Madrid], 13-02-2003. ISSN: 1134-6582.
  18. ↑ Yoldi, Javier R. «Asistencia multitudinaria al festival alternativo de la Plataforma Unitaria por la Paz en la Ciutadella» (en castellà). El País [Madrid], 28-05-2000. ISSN: 1134-6582.
  19. ↑ Beltrán, E.; Armadans, J.; Vargas, M. Rodríguez; Vera, J. M. «Navantia y Arabia Saudí: el extraño caso del acuerdo máximo» (en castellà). El País [Madrid], 03-03-2016. ISSN: 1134-6582.
  20. ↑ CCMA. «Concert Volem acollir - Parlament de Jordi Armadans - Entitats - 3Cat». [Consulta: 21 juliol 2024].
  21. ↑ «Unas 15.000 personas asisten al concierto por los refugiados de Barcelona» (en castellà). El Diario, 12-02-2017. [Consulta: 21 juliol 2024].
  22. ↑ Rizzi, Andrea «Más de cien países acuerdan prohibir las bombas de racimo» (en castellà). El País [Madrid], 29-05-2008. ISSN: 1134-6582.
  23. ↑ Bonet, Neus. «El matí de Catalunya Ràdio (Neus Bonet) - Jordi Armadans, director Fundació per la Pau». 3cat, 03-12-2008. [Consulta: 21 juliol 2024].
  24. ↑ Pozzi, Sandro «Más de 60 países firman el primer acuerdo contra el tráfico de armas» (en castellà). El País [Madrid], 03-06-2013. ISSN: 1134-6582.
  25. ↑ CCMA. «Entrevista del 3/24 - Entrevista 3/24 - Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau - 3Cat». [Consulta: 21 juliol 2024].
  26. ↑ «Demanen que el govern espanyol assisteixi a la conferència per prohibir les armes nuclears». [Consulta: 21 juliol 2024].
  27. ↑ Ramos, Ester «Los pacifistas aseguran que un ejército profesional creará más gastos». El País, 16-02-1999.
  28. ↑ «El Consell Català de Foment de la Pau critica la presència de Defensa a Montjuïc - 23 abril 2009». El Punt Avui. [Consulta: 21 juliol 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Armadans_Gil&oldid=33716241»