Bomba de dispersió
Una bomba de dispersió, bomba clúster o bomba de raïm[1] (de l'anglès: cluster bomb) és una bomba de caiguda lliure, o dirigida, llançada des de l'aire o des de la superfície, que en assolir una alçada concreta, mesurada per un altímetre, s'obre deixant caure centenars de submunicions o petites bombes de diversos tipus, d'alt poder explosiu, antitancs, antipersones, perforants, incendiàries, etc.
 | |
| Tipus | família d'armes  |
|---|---|
DesenvolupamentModifica
Aquest tipus de municions es troben en els arsenals de la majoria dels exèrcits. Alguns governs i organitzacions civils, com Greenpeace, van concertar el maig de 2008 un acord on es prohibeix l'ús de bombes de dispersió, realitzat a Dublín per més de cent països, esperant aconseguir deposar la tendència dels països no signants, com els Estats Units, per respectar la prohibició d'aquestes terribles armes explosives, la Convenció sobre Bombes de Dispersió[2] disposa que cada Estat signant «es comprometi a no utilitzar aquestes armes, sota cap circumstància».
A causa de la seva amplitud i al gran nombre de submunicions, fins a 300, aquesta arma és usada per atacar objectius militars dispersos, com concentracions de tropes, columnes de blindats, o per negar l'ús d'una zona o instal·lacions com el cas d'aeròdroms. Però també a causa d'aquestes característiques, sovint fereix i mata a civils, especialment quan és usada en zones urbanes.
Els efectes de les bombes de dispersió en la població civilModifica
Les submunicions escampades poden quedar bombes enterrades sense explotar sent perilloses temps després d'acabada la guerra, especialment als nens per les seves formes cridaneres, com pilotetes de tenis o llaunes de refrescos. Diversos països han utilitzat aquest tipus d'arma en conflictes diferents tot i causar problemes molt seriosos amb el dret humanitari internacional. Rússia les va fer servir a Txetxènia, el Regne Unit les va usar a Kosovo i a Iraq, Israel va usar-les en la Guerra del Líban de 2006 i en la Franja de Gaza en 2009,[3] els Estats Units van utilitzar aquestes bombes a l'Afganistan, a Kosovo, a Laos i a l'Iraq, entre altres països. A l'Iraq s'estima que entre els Estats Units i el Regne Unit es van llançar prop d'un milió de bombes. A Laos hi ha moltes bombes de dispersió sense esclatar que representen un perill constant per la població civil.[4]
A causa de la pressió internacional, els fabricants d'aquestes armes han desenvolupat importants esforços en els darrers anys per minimitzar els perills de les municions no explotades, incorporant mecanismes d'autodestrucció passat un lapse de temps i augmentant els controls de qualitat per reduir el percentatge de municions defectuoses.
Al LíbanModifica
Amnistia Internacional (AI) ha demanat al Govern Israel que lliuri els mapes detallats amb les coordenades precises de les zones del sud del Líban que les seves forces van llançar les bombes de dispersió[5][6] en els mesos de juliol i agost de 2006, provocant greus estralls en la població civil d'aquest país.
Revolució líbia de 2011Modifica
L'abril de 2011 la bomba de dispersió MAT-120 va assolir notorietat internacional després que el diari estatunidenc The New York Times publiqués una notícia[7] en què assegurava que Moammar al-Gaddafi estava utilitzant armament d'aquest tipus (fabricat a l'Estat espanyol presumptament per l'empresa Instalaza) contra població civil durant la Revolució de Líbia de 2011[8]
Àrees amb importants submunicions de bombes de dispersió sense esclatarModifica
- Afganistan
- Indoxina, especialment a Laos i l'antiga zona desmilitaritzada central del Vietnam.
- Iraq
- Líban
- Alt Karabakh
- Sèrbia
Tractats internacionalsModifica
Altres armes, com les mines, han estat prohibits en molts països per instruments legals, com el Tractat d'Ottawa i la Convenció en certes armes convencionals. Les bombes de dispersió, però no estan prohibides per cap tractat internacional, i són considerades legítimes per alguns governs. Deliberacions governamentals internacionals en la Convenció en certes armes convencionals han tornat a posar en la taula de la discussió el tema dels explosius romanents post bèl·lics, un problema al que les bombes de dispersió tenen un important contribució. No obstant això, malgrat els anomenats de les organitzacions humanitàries i d'almenys 30 governs, negociacions internacionals no han estat viables per la quantitat d'interessos econòmics en joc.
Contra aquest rerefons, un nou procés multilateral flexible semblant al procés que va conduir a la prohibició mundial de les mines antipersones a 1997 (el Tractat d'Ottawa) es va anunciar el novembre de 2006[9]
Així la Coalició contra les Bombes de Dispersió, creada el 2003, va iniciar el 2008 una campanya internacional per aturar l'ús, la producció, la transferència i l'emmagatzematge d'aquestes armes. El maig de 2008, més de 109 països signen la Convenció sobre Bombes de Dispersió per prohibir l'ús i la fabricació d'aquest armament. Entre els absents hi havia els grans fabricants i comerciants que són Xile (Creador d'aquesta bomba), Estats Units, Xina, Rússia, Israel, Índia i Pakistan.[10]
Amb la presència de delegats de 14 països, Colòmbia va destruir el dia 24 de novembre de 2009 les últimes 31 bombes tipus dispersió que tenia en el seu poder, complint d'aquesta manera el tractat d'Oslo, L'operació es va realitzar a Vichada, específicament a la base militar de Marandu.[11]
Avui en dia, més de 160 ONG de tot el món s'estan dedicant a l'educació, la investigació, i la pressió a diferents governs per canviar les seves polítiques sobre aquestes armes.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Bomba de dispersió». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Nations sign cluster bomb treaty» (en anglès). BBC News, 03-12-2008. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ http://www.elmundo.es/index.html?a=9c6a011fff4b4bd3db12d0f473c6ec0a&t=1231074776 Hamàs diu que ha capturat dos soldats israelians i Tel-Aviv ho nega
- ↑ Project Pineapple - Bombes de dispersió sense explotar
- ↑ «Amnistia reclama a Israel que lliuri els mapes dels llocs atacats amb bombes de dispersió al Líban». Arxivat de l'original el 2008-04-11. [Consulta: 12 març 2010].
- ↑ .cooperativa.cl/p4_noticias/antialone.html? page = http://www.cooperativa.cl/p4_noticias/site/artic/20060825/pags/20060825163124.html Washington investiga si Israel va utilitzar bombes de dispersió al Líban
- ↑ Chivers, C.J. «Qaddafi Troops Fire Cluster Bombs Into Civilian Areas». The New York Times, 15-04-2011 [Consulta: 16 abril 2011].
- ↑ font:, Agències «Gaddafi ataca Misrata amb bombes de dispersió espanyoles». AVUI, 16-04-2011 [Consulta: 16 abril 2011].
- ↑ BBC NEWS Europe New bomb clean-up treaty begins
- ↑ Acord històric per prohibir els arsenals, l'ús i la fabricació de bombes de dispersió
- ↑ Vídeo de l'Exèrcit Colombià destruint les bombes de dispersió
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bomba de dispersió |
- Article d'UNICEF sobre les armes a l'Iraq i els nens, incloent bombes de dispersió. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Campanya contra aquestes bombes.
- Article sobre el risc de les bombes.
- Article "Els eurodiputats volen accelerar la fi de les bombes de dispersió ". Publicat a la Web del Parlament Europeu
- Text de la Convenció sobre Municions a Dispersió Arxivat 2009-02-18 a Wayback Machine.
- El procés d'Oslo. Informe de la Fundació per la Pau, 2009