Convenció sobre Bombes de Dispersió

acord internacional que crea restriccions per a l'ús de bombes de dispersió o "clúster»

La Convenció sobre Bombes de Dispersió és un acord internacional que crea restriccions per a l'ús de bombes de dispersió o "clúster». Armament explosiu on les municions principals rebenten en multitud de minifragments que a la vegada també són explosius.

Plantilla:Infotaula esdevenimentConvenció sobre Bombes de Dispersió
StreumunitionÜbk Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 59° 54′ 48″ N, 10° 44′ 20″ E / 59.9133°N,10.7389°E / 59.9133; 10.7389
Tipustractat humanitari Modifica el valor a Wikidata
Data3 desembre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor1r agost 2010 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants108 Modifica el valor a Wikidata
DipositariSecretari General de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Condició6 mesos després 30 ratificacions[1]

Lloc webclusterconvention.org Modifica el valor a Wikidata

Les normes de l'acord van ser adoptades el 30 de maig de 2008 a Dublín.[2] i haurien de ratificar a Oslo al desembre.[3] Sis mesos més tard van ser ratificades per 30 estats més.[1] El setembre de 2013, 108 estats havien signat el tractat, amb 84 que l'havien ratificat o s'hi havien adherit.[4]

Els països que ratifiquen les normes són obligats a, "sota cap circumstància":

(a) utilitzar municions de dispersió;
(b) desenvolupar, produir, adquirir (de la manera que sigui), emmagatzemar, revendre o transferir a qualsevol, directament o indirectament, municions de dispersió;
(c) assistir, promoure o induir el seu ús a estats que no hagin signat aquest tractat.[5]

El tractat permet que certs tipus d'armes amb submunicions que no tenen els efectes d'àrea indiscriminats o els mateixos riscos explosius sense detonar com tenen les municions de dispersió. Aquestes armes permeses han de contenir menys de deu submunicions, cada una ha de pesar més de 4 kg, i cada submunició ha de tenir la capacitat de detectar i atacar un objecte únic i contenir mecanismes d'autodestrucció i autodesactivació electrònics.[6] Un nombre limitat d'armes i bombes prohibides pot ser adquirida i mantinguda per la formació, el desenvolupament de tècniques de detecció, neteja i la seva destrucció.

Procés

modifica

Sota l'auspici de la Coalició contra les Bombes de Dispersió, el Procés de Municions de Dispersió o Procés d'Oslo, va començar el febrer de 2007 a Oslo, Noruega. En aquesta oportunitat, 65 nacions van subscriure la "Declaració d'Oslo", comminant-los a:

Concloure el 2008 un instrument internacional jurídicament vinculant que prohibeixi l'ús i emmagatzematge de bombes de dispersió que causen danys inacceptables als civils i garantir l'adequada prestació d'atenció i rehabilitació als supervivents i la neteja de les àrees contaminades.[7][8]

El Procés d'Oslo va dur a terme reunions a Lima el maig de 2007 i a Viena el desembre de 2007. El febrer de 2008, 79 països van adoptar la "Declaració de Wellington", que estableix els principis que s'han d'incloure en la convenció.[9]

El tractat ha tingut l'oposició de totes les nacions que produeixen o tenen importants arsenals de bombes de dispersió en el món, entre ells la Xina, Rússia, Estats Units, Índia, Israel, Pakistan i Brasil.[10]

Estats que han subscrit la declaració de Wellington

modifica

Es mostren els següents 119 estats que han subscrit la Declaració de la Conferència de Wellington sobre Bombes de Dispersió, que els va permetre participar en la conferència de Dublín el maig de 2008. Els estats que no van subscriure la declaració en el moment de la conferència de Wellington es mostren amb la data en què la van subscriure.[11]

  Albània   Algèria   Angola   Argentina   Austràlia
  Àustria   Bahrain   Bèlgica   Belize   Benín
  Bolívia (14 maig)   Bòsnia i Hercegovina (14 març)   Botswana (16 abril)   Brunei   Bulgària (19 març)
  Burkina Faso (7 maig)   Burundi (14 abril)   Cambodja   Camerun (17 abril)   Canadà
  Txad (15 maig)   Xile   Comores (17 abril)   Illes Cook   Costa Rica
  Costa d'Ivori (14 abril)   Croàcia   Txèquia   R.D. del Congo   Dinamarca
  Djibouti (21 maig)   República Dominicana   Equador   El Salvador (13 maig)   Estònia (5 maig)
  Fiji (7 març)   Finlàndia   França   Alemanya   Ghana
  Guatemala   Guinea (25 abril)   Guinea Bissau (21 abril)   Ciutat del Vaticà   Hondures
  Hondures   Islàndia   Indonèsia   Irlanda   Itàlia
  Jamaica(9 maig)   Japó   Kenya   Kuwait   Kirguizstan
  Laos   Líban   Lesotho (27 març)   Libèria (25 abril)   Liechtenstein (11 abril)
  Lituània   Luxemburg   Macedònia del Nord   Madagascar   Malawi
  Malàisia   Mali   Malta   Illes Marshall   Mauritània
  Mèxic   Moldàvia   Montenegro   Marroc   Moçambic
  Nauru (28 març)   Nepal   Països Baixos   Nova Zelanda   Nicaragua (23 abril)
  Níger (29 abril)   Nigèria   Niue   Noruega   República de Palau
  Panamà (28 abril)   Papua Nova Guinea   Paraguai   Perú   Filipines
  Portugal   Qatar (13 maig)   Rep. del Congo (7 abril)   Samoa   San Marino (12 maig)
  São Tomé i Príncipe (9 maig)   Senegal   Sèrbia (3 març)   Seychelles (12 maig)   Sierra Leone
  Eslovàquia   Eslovènia   Somàlia (15 maig)   Sud-àfrica   Espanya
  Sudan   Eswatini (22 maig)   Suècia   Suïssa   Tadjikistan (23 abril)
  Tanzània (31 març)   Timor Oriental (14 maig)   Togo (9 maig)   Uganda   Regne Unit
  Uruguai   Vanuatu   Veneçuela (24 abril)   Zàmbia


Referències

modifica