Convenció sobre Bombes de Dispersió

La Convenció sobre Bombes de Dispersió és un acord internacional que crea restriccions per a l'ús de bombes de dispersió o "clúster». Armament explosiu on les municions principals rebenten en multitud de minifragments que a la vegada també són explosius.

Infotaula d'esdevenimentConvenció sobre Bombes de Dispersió
StreumunitionÜbk Modifica el valor a Wikidata
CCMstatepartiesworldmap.png
Estats signants
Tipustraité humanitaire (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data de signatura3 de desembre 2008
Entrada en vigor1 d'agost 2010[1]
LocalitzacióOslo
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Signatari
108[2]
DipositariSecretari General de les Nacions Unides[3]
Llengua de l'obra o del nomàrab, xinès, anglès, francès, rus i castellà[4]
Condició6 mesos després 30 ratificacions[5]

Lloc webclusterconvention.org Modifica el valor a Wikidata

Les normes de l'acord van ser adoptades el 30 de maig de 2008 a Dublín.[6] i haurien de ratificar a Oslo al desembre.[7] Sis mesos més tard van ser ratificades per 30 estats més.[5] El setembre de 2013, 108 estats havien signat el tractat, amb 84 que l'havien ratificat o s'hi havien adherit.[2]

Els països que ratifiquen les normes són obligats a, "sota cap circumstància":

(a) utilitzar municions de dispersió;
(b) desenvolupar, produir, adquirir (de la manera que sigui), emmagatzemar, revendre o transferir a qualsevol, directament o indirectament, municions de dispersió;
(c) assistir, promoure o induir el seu ús a estats que no hagin signat aquest tractat.[4]

El tractat permet que certs tipus d'armes amb submunicions que no tenen els efectes d'àrea indiscriminats o els mateixos riscos explosius sense detonar com tenen les municions de dispersió. Aquestes armes permeses han de contenir menys de deu submunicions, cada una ha de pesar més de 4 kg, i cada submunició ha de tenir la capacitat de detectar i atacar un objecte únic i contenir mecanismes d'autodestrucció i autodesactivació electrònics.[8] Un nombre limitat d'armes i bombes prohibides pot ser adquirida i mantinguda per la formació, el desenvolupament de tècniques de detecció, neteja i la seva destrucció.

ProcésModifica

Sota l'auspici de la Coalició contra les Bombes de Dispersió, el Procés de Municions de Dispersió o Procés d'Oslo, va començar el febrer de 2007 a Oslo, Noruega. En aquesta oportunitat, 65 nacions van subscriure la "Declaració d'Oslo", comminant-los a:

Concloure el 2008 un instrument internacional jurídicament vinculant que prohibeixi l'ús i emmagatzematge de bombes de dispersió que causen danys inacceptables als civils i garantir l'adequada prestació d'atenció i rehabilitació als supervivents i la neteja de les àrees contaminades.[9][10]

El Procés d'Oslo va dur a terme reunions a Lima el maig de 2007 i a Viena el desembre de 2007. El febrer de 2008, 79 països van adoptar la "Declaració de Wellington", que estableix els principis que s'han d'incloure en la convenció.[11]

El tractat ha tingut l'oposició de totes les nacions que produeixen o tenen importants arsenals de bombes de dispersió en el món, entre ells la Xina, Rússia, Estats Units, Índia, Israel, Pakistan i Brasil.[12]

Estats que han subscrit la declaració de WellingtonModifica

Es mostren els següents 119 estats que han subscrit la Declaració de la Conferència de Wellington sobre Bombes de Dispersió, que els va permetre participar en la conferència de Dublín el maig de 2008. Els estats que no van subscriure la declaració en el moment de la conferència de Wellington es mostren amb la data en què la van subscriure.[13]

  Albània   Algèria   Angola   Argentina   Austràlia
  Àustria   Bahrain   Bèlgica   Belize   Benín
  Bolívia (14 maig)   Bòsnia i Hercegovina (14 març)   Botswana (16 abril)   Brunei   Bulgària (19 març)
  Burkina Faso (7 maig)   Burundi (14 abril)   Cambodja   Camerun (17 abril)   Canadà
  Txad (15 maig)   Xile   Comores (17 abril)   Illes Cook   Costa Rica
  Costa d'Ivori (14 abril)   Croàcia   Txèquia   R.D. del Congo   Dinamarca
  Djibouti (21 maig)   República Dominicana   Equador   El Salvador (13 maig)   Estònia (5 maig)
  Fiji (7 març)   Finlàndia   França   Alemanya   Ghana
  Guatemala   Guinea (25 abril)   Guinea Bissau (21 abril)   Ciutat del Vaticà   Hondures
  Hondures   Islàndia   Indonèsia   Irlanda   Itàlia
  Jamaica(9 maig)   Japó   Kenya   Kuwait   Kirguizistan
  Laos   Líban   Lesotho (27 març)   Libèria (25 abril)   Liechtenstein (11 abril)
  Lituània   Luxemburg   Macedònia del Nord   Madagascar   Malawi
  Malàisia   Mali   Malta   Illes Marshall   Mauritània
  Mèxic   Moldàvia   Montenegro   Marroc   Moçambic
  Nauru (28 març)   Nepal   Països Baixos   Nova Zelanda   Nicaragua (23 abril)
  Níger (29 abril)   Nigèria   Niue   Noruega   República de Palau
  Panamà (28 abril)   Papua Nova Guinea   Paraguai   Perú   Filipines
  Portugal   Qatar (13 maig)   Rep. del Congo (7 abril)   Samoa   San Marino (12 maig)
  São Tomé i Príncipe (9 maig)   Senegal   Sèrbia (3 març)   Seychelles (12 maig)   Sierra Leone
  Eslovàquia   Eslovènia   Somàlia (15 maig)   Sud-àfrica   Espanya
  Sudan   Eswatini (22 maig)   Suècia   Suïssa   Tadjikistan (23 abril)
  Tanzània (31 març)   Timor Oriental (14 maig)   Togo (9 maig)   Uganda   Regne Unit
  Uruguai   Vanuatu   Veneçuela (24 abril)   Zàmbia


ReferènciesModifica

  1. Convention on Cluster Munitions official website. Retrieved 18 February 2010.
  2. 2,0 2,1 United Nations Treaty Collection: Convention on Cluster Munitions. Retrieved on 1 August 2010.
  3. Article 22 of the Convention on Cluster Munitions Arxivat 2010-08-19 a Wayback Machine.. Retrieved on 8 December 2008.
  4. 4,0 4,1 Convention on Cluster Munitions PDF, Diplomatic Conference for the Adoption of a Convention on Cluster Munitions, 30 May 2008
  5. 5,0 5,1 Article 17 of the Convention on Cluster Munitions Arxivat 2010-08-19 a Wayback Machine.. Retrieved on 8 December 2008.
  6. «Baltimore-Sun - Cluster - bomb ban US opposes passes (actual passage)». Arxivat de l'original el 2008-06-02. [Consulta: 12 març 2010].
  7. -treaty-agreed.html Cluster bombs: international treaty agreed (denotes signage is not until december)
  8. «Diplomatic Conference for the Adoption a Convention on Cluster Munitions». The Convention on Cluster Munitions.
  9. "Towards a Convention on Cluster Munitions" Arxivat 2008-09-07 a Wayback Machine., Permanent Mission of Norway to the United Nations, 23 May 2008
  10. Oslo Conference on Cluster Munitions, 22–23 February 2007: Declaration
  11. Declaration of the Wellington conference on cluster munitions Arxivat 2011-01-23 a Wayback Machine.. Retrieved on 8 December 2008.
  12. em & ex = 1212206400 & a = 0e28528fd0c65072 & ei = 5.087% 0A "Britain Joins a Draft Treaty on Cluster Munitions", The New York Times , 29 de maig 2008
  13. "Countries that have Subscribed to the Wellington Declaration", Cluster Munition Coalition, (accessed 30 de maig 2008)

Enllaços externsModifica