Jorge Caridad és el nom amb què es coneix una peça d'ambre amb incrustacions de gairebé 100 formigues fòssils Technomyrmex caritatis pertanyents a la subfamília dels dolicoderins, que data de l'Oligocè (25 milions d'anys d'antiguitat).[1] Actualment es conserva al CosmoCaixa Barcelona, i disposa d'una interface interactiva en la que el visitant pot inspeccionar la peça a través d'un microscopi.

Infotaula d'obra artísticaJorge Caridad

Modifica el valor a Wikidata
Tipusfòssil Modifica el valor a Wikidata
CreacióOligocè
Materialambre Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióCosmoCaixa Barcelona

Descripció modifica

La seva forma és pràcticament la d'un paral·lelepípede amb una petita protuberància. Les dimensions són de 32,5 x 21,16 x 9,75 mm i el seu pes 4,164 g. Hi ha en total 98 individus, dels que 92 són formigues Technomyrmex caritatis, (família de les Dolicoderí), de l'època de l'Oligocè, 37 obreres portadores, 19 pupes i 3 grups d'ous. És la primera peça d'ambre trobada amb inclusions d'ous de formigues,[2] i la primera amb inclusions d'aquesta espècie de formiga. No té bombolles o impureses que dificultin la identificació de l'escena fossilitzada.

Història modifica

Fou descoberta a la mina de Palo Quemado (República Dominicana) al febrer de 1995 i traslladada al Museu de la Ciència de Barcelona, actual CosmoCaixa, el setembre del mateix any pel seu director Jorge Wagensberg.

De l'anàlisi de les característiques taxonòmiques dels individus fossilitzats i de les proves químiques al material es va arribar a la conclusió que les formigues eren d'una mateixa espècie pertanyent a la família de les Dolicoderí, que no havia estat descrita i que va obligar a reinterpretar la seva classificació. El 1999 es va publicar per primera vegada l'estudi.[3] donant-li el nom de Technomyrmex caritatis.[2]

Paral·lelament a aquests estudis, es va analitzar amb l'ajuda de l'exposició a la llum polaritzada i radiació monocromàtica l'estructura de les capes d'ambre, és a dir, les línies de corrent de les colades de resina que van fluir abans de coagular-se, per trobar respostes sobre el comportament dels organismes fossilitzats i els fets que van tenir lloc en els moments previs a la formació de la inclusió. La hipòtesi més coincident amb totes les variables va ser que la colònia va iniciar el transport urgent dels seus ous i larves davant l'existència d'un perill que finalment va acabar amb ella.[4][5] De fet, és fàcilment visible com les obreres transporten els subjectes joves amb nul·la o escassa capacitat de moviment, sostenent-los indistintament en un sentit o altre, la qual cosa contradiu la tendència que mostren les formigues en condicions normals. Fins i tot s'observa que alguns paquets d'ous han caigut a terra.

Referències modifica

  1. Atrapats en ambre. 100 insectes fòssils, 100 històries de Ciència. Fundació "la Caixa", 1998. ISBN 8476645643. 
  2. 2,0 2,1 Wagensberg, J.; Brandao, C. R.; Baroni Urbani, Cesare «Le mystère de la chambre jaune I». La Recherche, 288, juny 1996, pàg. 54-59.
  3. de Andrade, Maria L.; Baroni Urbani, Cesare; Brandao, Carlos R.F.; Wagensberg, Jorge «New Technomyrmex in Dominican amber (Hymenoptera: Formicidae), with a reappraisal of Dolichoderinae phylogeny». Entomologica Scandinavica, 29, 1998, pàg. 411-428.
  4. Brandao, F.; Wagensberg, Jorge; Baroni Urbani, Cesare; Roberto, C. «El misterio de la pieza "Jorge Caridad"». Mundo Científico, 171, setembre 1996, pàg. 746-751.
  5. Brandao, F.; Wagensberg, Jorge; Baroni Urbani, Cesare; Roberto, C. «La pieza "Jorge Caridad" (continuación y fin)». Mundo Científico, 181, juliol-agost 1997, pàg. 620-623.

Bibliografia modifica

  • Dahlström, Ake; Brost, Leif. The ambar book, 1997. ISBN 0945005237. 
  • Poinor, George; Poinor, Roberta. The quest for life in ambar, 1995. ISBN 0201489287.