Josèp Salvat
Josèp Salvat (Rivel, 1899 – Surba, 1972) va ser un sacerdot i escriptor occità.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 novembre 1889 Rivèlh (França) |
Mort | 29 desembre 1972 (83 anys) Surban (França) |
Sepultura | cimetière de Surba (fr) |
President Escòla Occitana | |
1962 – 1972 | |
Mainteneur de l'Académie des Jeux floraux (fr) | |
1930 – | |
Majoral del Felibritge | |
1927 – 1972 | |
Secretari Escòla Occitana | |
President Collègi d'Occitània (oc) | |
1972 – Ernest Nègre → | |
Dades personals | |
Altres noms | Cri Cri La Cigala de Buset |
Activitat | |
Ocupació | canon ad honorem (en) (1946–), professor d'universitat (1937–), abat, professor, prevere catòlic de ritu romà, romanista, professor d'universitat, membre de la Resistència Francesa, lingüista, predicador |
Ocupador | Institut Catòlic de Tolosa |
Membre de | |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Participà en | |
1958 | pèlerinage d'Occitanie à Lourdes (fr) |
1927 | Collègi d'Occitània (oc) |
Premis | |
|
Ordenat sacerdot el 1912, va ser un gran defensor de la llengua occitana.[1] El 1927 va fundar l'escòla occitana, una escola felibrenca.[1] Va promoure l'occità sobretot per mitjà dels sermons, pronunciant-ne més de dos-cents.
Va escriure una gramàtica occitana el 1943 i diversos estudis sobre altres escriptors en llengua occitana com Filadèlfa de Gèrda o August Forès.
Des de 1942 fou membre corresponent estranger de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
El 1944 va ser deportat al camp de concentració alemany de Neuengamme.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Terral, Hervé «La défense des langues régionales : Joseph Salvat et le Collège d’Occitanie:». Les Études Sociales, n° 163, 1, 13-07-2016, pàg. 133–150. DOI: 10.3917/etsoc.163.0133. ISSN: 0014-2204.
- ↑ E. Decahors, in Pèlerins du bagne : Saint-Michel, Compiègne, Neueungamm, Teresin, Brezary, Institut catholique de Toulouse.
Enllaços externs
modifica- «Josèp Salvat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- «Diurnal de la deportacion (Journal de la déportation)» (PDF) (en francès i occità). [Consulta: 18 maig 2010].[Enllaç no actiu]