Obre el menú principal

José Benito Xoriguera

arquitecte espanyol

José Benito Xoriguera, o Churriguera (Madrid, 1665 - vers 1725), fou un arquitecte i escultor espanyol d'origen català.[1]

Infotaula de personaJosé Benito Xoriguera
Biografia
Naixement (es) José Benito de Churriguera Ocaña
21 març 1665
Madrid
Mort 2 març 1725 (59 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Arquitecte i escultor
Gènere artístic Estil xorigueresc
Família
Família Churriguera
Fills Jerónimo Churriguera
Nicolás Churriguera
Parents José Ratés Dalmau ()
Modifica les dades a Wikidata
El retaule del convent de San Esteban de Salamanca

Es va formar amb el seu pare, l'escultor Josep Simó Xoriguera i Elies, natural del Principat de Catalunya que es castellanitzà el cognom quan s'establí a Madrid. Una de les seves primeres obres fou a la capella del Sagrario de la catedral de Segòvia (1686-90), i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa. El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova (1693) i en el retaule de l'altar major de l'església de San Esteban (1693), de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals. A Madrid, elaborà una part de la façana de l'església de San Cayetano, la de l'església de Santo Tomás, el palau de Goyeneche (avui Academia de San Fernando), que fou modificat posteriorment, i el conjunt de Nuevo Baztán (1709-13), projecte urbanístic molt ambiciós que segueix en part directrius de Palladio i Herrera.

El seu nom ha estat utilitzat per a anomenar la modalitat del barroc hispànic tardà coneguda com a xoriguerisme, bé que aquest artista no en fou pas precisament el conreador més fervent.

Obres de XorigueraModifica

Any Nom Ubicació Descripció Foto exterior Foto interior
1689 Retaule de la capella del Sagrario (Catedral) Segòvia
1689 Cadafal per a Maria Lluïsa d'Orleans a l'església de l'Encarnación Madrid De caràcter efímer, es desmuntà passats els funerals. Desaparegut, se'n conserven dibuixos i gravats.
1692 Retaule major del convent de San Esteban Salamanca Sis columnes salomòniques cobertes de decoració vegetal, a banda i banda del tabernacle central, en forma de templet; en dues fornícules, Sant Domènec i Sant Francesc, escultures de Xoriguera. Al segon cos, pintura de Claudio Coello amb el martiri de Sant Esteve.
1690 ca. - 1761 Església de San Millán y San Cayetano Madrid Continua les obres començades en 1669 per Marcos López; després les continuaren Pedro de Ribera i Francisco de Moradillo.
1697 Capella del Colegio Mayor de Cuenca Salamanca Desaparegut en 1810, arran de la Guerra del Francès.
1700-1707 Retaule de l'església de San Esteban Fuenlabrada La pintura central és de Claudio Coello. Retaule
1701-1720 Retaule de l'església de San Salvador Leganés Retaule major i els dos del creuer.
1709-1713 Urbanització, església, palau i habitatges Nuevo Baztán
1713 ca. Palacio de los Goyeneche Illana En runes, només se'n conserva part de la façana. Fotografia
1720-1724 Retaules de l'església de la Concepció Real de Calatrava Madrid Retaule major i els dos del creuer.
1725 Palacio de Goyeneche Madrid Avui, Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Acaba el projecte d'Alberto de Churriguera; modificat i reformat després per Diego de Villanueva, que li treu bona part dels trets barrocs.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Benito Xoriguera  
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.112. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].