José Benito de Churriguera

José Benito de Churriguera
Biografia
Naixement	(es) José Benitocamela de Churriguera Navarro ; 21 març 1665 ; Madrid
Mort	2 març 1725 (59 anys); Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas)
Activitat
Ocupació	arquitecte, escultor
Gènere	Estil xorigueresc
Família
Fills	Nicolás Churriguera

José Benito de Churriguera (Madrid, 21 de març de 1665 - Las Palmas de Gran Canaria, 2 de març de 1725) fou un arquitecte i escultor espanyol d'origen català.^[1]

Bioagrafia

Es va formar amb el seu pare, l'escultor català Josep Simó Xoriguera i Elies, que es castellanitzà el cognom quan s'establí a Madrid. Una de les seves primeres obres fou a la capella del Sagrario de la catedral de Segòvia (1686-90), i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa. El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova (1693) i en el retaule de l'altar major de l'església de San Esteban (1693), de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals. A Madrid, elaborà una part de la façana de l'església de San Cayetano, la de l'església de Santo Tomás, el palau de Goyeneche (avui Academia de San Fernando), que fou modificat posteriorment, i el conjunt de Nuevo Baztán (1709-13), projecte urbanístic molt ambiciós que segueix en part directrius de Palladio i Herrera.

El seu nom ha estat utilitzat per a anomenar la modalitat del barroc hispànic tardà coneguda com a xoriguerisme, bé que aquest artista no en fou pas precisament el conreador més fervent.

Obres de Xoriguera

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Foto exterior	Foto interior
1689	Retaule de la capella del Sagrario (Catedral)	Segòvia
1689	Cadafal per a Maria Lluïsa d'Orleans a l'església de l'Encarnación	Madrid	De caràcter efímer, es desmuntà passats els funerals. Desaparegut, se'n conserven dibuixos i gravats.
1692	Retaule major del convent de San Esteban	Salamanca	Sis columnes salomòniques cobertes de decoració vegetal, a banda i banda del tabernacle central, en forma de templet; en dues fornícules, Sant Domènec i Sant Francesc, escultures de Xoriguera. Al segon cos, pintura de Claudio Coello amb el martiri de Sant Esteve.
1690 ca. - 1761	Església de San Millán y San Cayetano	Madrid	Continua les obres començades en 1669 per Marcos López; després les continuaren Pedro de Ribera i Francisco de Moradillo.
1697	Capella del Colegio Mayor de Cuenca	Salamanca	Desaparegut el 1810, arran de la Guerra del Francès.
1700-1707	Retaule de l'església de San Esteban	Fuenlabrada	La pintura central és de Claudio Coello.		Retaule
1701-1720	Retaule de l'església de San Salvador	Leganés	Retaule major i els dos del creuer.
1709-1713	Urbanització, església, palau i habitatges	Nuevo Baztán
1713 ca.	Palacio de los Goyeneche	Illana	En runes, només se'n conserva part de la façana.	Fotografia
1720-1724	Retaules de l'església de la Concepció Real de Calatrava	Madrid	Retaule major i els dos del creuer.
1725	Palacio de Goyeneche	Madrid	Avui, Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Acaba el projecte d'Alberto de Churriguera; modificat i reformat després per Diego de Villanueva, que li treu bona part dels trets barrocs.