Josep Leonci Lasplazas Pujolar

periodista i dirigent esportiu català
(S'ha redirigit des de: José L. Lasplazas)

Josep Leonci Lasplazas Pujolar (Llers, 18 de juliol de 1897 - Barcelona, 20 d'agost de 1975),[1] conegut com a José L. Lasplazas, fou un periodista i dirigent esportiu català.[2]

Plantilla:Infotaula personaJosep Leonci Lasplazas Pujolar
Biografia
Naixement18 juliol 1897 Modifica el valor a Wikidata
Llers (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director El Mundo Deportivo
1939 – setembre 1967
← Josep Torrens FontRicard Grau Escoda → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, remer, periodista, nedador Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol
rem
natació Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1924Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Vuit amb timoner masculí Modifica el valor a Wikidata


Olympics.com: j-lasplazas Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

En la seva joventut practicà diversos esports. En rem, va ser component de l'equip espanyol de vuit amb timoner que va participar en els Jocs Olímpics de París 1924; en futbol va jugar com a porter a l'Universitary SC, en el qual va coincidir amb Ricard Zamora, fou designat seleccionador català de futbol (1941-71), tot i que els partits els dirigia habitualment un entrenador professional, i entre el juny del 1959 i l'octubre del 1960 formà part d'un trio seleccionador de l'equip estatal; en rugbi va ser campió d'Espanya amb el Club Natació Barcelona, i en natació va ser campió de Catalunya en salts de trampolí. Com a dirigent esportiu va ser president de la Federació Catalana de Rem durant uns mesos de l'any 1935 representant el Reial Club Marítim de Barcelona.

La seva activitat com a esportista la va compaginar amb la de periodista, començà la seva trajectòria com a redactor de la Gaceta Sportiva (1922) i Sports (1923) i com a redactor en cap d'Aire Libre (1923). Seguí en el Diari de Barcelona i El Mundo Deportivo (1924-36). Després de la Guerra Civil Espanyola continuà col·laborant en ambdós diaris fins a la seva mort, el segon dels quals arribà a dirigir (1940-67). Fou locutor i cap d'esports de Ràdio Nacional d'Espanya a Barcelona, on la seva tasca fou reconeguda amb el premi Ondas (1956). Presidí l'Associació de Periodistes Esportius de Barcelona. També fou conferenciant sobre temàtica esportiva, i publicà la Enciclopedia de los Deportes (1959).[3]

Referències

modifica
  1. «a/es/notices/2012/11/lluis_lainz_maradona_enmascaro_con_una_hepatitis_una_enfermedad_de_transmision_sexual_28474.php El serbio Broćić sustituye a Helenio Herrera». Diario Gol. [Consulta: 1r abril 2015].
  2. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  3. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.