José María Chacón Sarraoa

José María Chacón Sarraoa
	;
Biografia
Naixement	8 febrer 1782 ; El Puerto de Santa María (Província de Cadis)
Mort	9 octubre 1848 (66 anys); San Fernando (Província de Cadis)
Ministre de Marina
	2 de maig de 1836 – 15 de maig de 1836
	← Juan Álvarez Mendizábal Antonio Alcalá Galiano →
	6 de desembre de 1838 – 8 d'abril de 1839
	← Antonio Ponzoa Cebrián Casimiro Vigodet Garnica →
Activitat
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya
Branca militar	Armada Espanyola
Rang militar	Almirall
Conflicte	Guerra del francès; Guerres d'independència hispanoamericanes
	Premis Orde d'Isabel la Catòlica; Orde de Sant Hermenegild; Orde de Carles III; Orde de Calatrava
Ministre de Marina

José María Chacón Sarraoa (El Puerto de Santa María, 8 de febrer de 1782 - San Fernando (Cadis), 9 d'octubre de 1848) fou un militar i polític andalús, ministre de Marina durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia modifica

Fill de Salvador Maria Chacón y Sánchez de Soto. El 1795 ingressà com a guardiamarina al Departament de Cadis. El 1798 ascendí a alferes de fragata i lluità contra els britànics a Rochefort. Fou fet presoner pels anglesos durant vuit mesos^[1] i el 1804 tornà a Espanya, on fou ascendit a alferes de navili i destinat a l'Arsenal de la Carraca. El 1809 fou enviat a Lima i al tornar fou ascendit a tinent de fragata. En 1811 fou ascendit a tinent de navili i va participar en el bloqueig de Cartagena de Indias i l'ocupació d'illa Margarita (1815). El 1816 fou ascendit a capità de fragata. En 1817 fou nomenat comandant de la posta de Puerto Cabello fins que el 1819 fou destinat novament a la Península. El 1821 fou destinat a la fragata Constitución, amb la que va participar en combats contra els corsaris colombians a les aigües de Maracaibo, Cuba i Yucatán. En 1825 fou ascendit a capità de navili i en 1829 a brigadier, i el 1830 tornà a la Península.

Durant la primera guerra carlina (octubre de 1834) fou segon comandant de les forces navals del Nord i el 1836 fou nomenat Comandant General del Departament del Ferrol. Durant uns dies de maig de 1836 fou ministre de Marina sota el gabinet de Miguel Ricardo de Álava. Fou ascendit a cap d'esquadra i novament fou ministre de Marina entre desembre de 1838 i abril de 1839 en els governs del duc de Frías i d'Evaristo Pérez de Castro. Alhora, en 18390 fou elegit diputat a Corts per la província de la Corunya^[2] i de 1841 a 1843 fou senador per la mateixa província.^[3] El 1842 fou ascendit a tinent general, però a la caiguda d'Espartero en 1843 hagué d'exiliar-se. Tot i així, el 1844 fou nomenat Comandant General del Departament de Cadis i el 1846 fou ascendit a capità general. Malalt, però, va morir un parell d'anys després a San Fernando (Cadis).^[4]

Referències modifica

Càrrecs públics
Precedit per: Juan Álvarez Mendizábal Antonio Ponzoa Cebrián	Ministre de la Marina (maig) 1836 1838-1839	Succeït per: Antonio Alcalá Galiano Casimiro Vigodet Garnica

[1] José María Chacón a xtec.es

[2] Fitxa del Congrés dels Diputats

[3] Fitxa del Senat

[4] Biografia al blog todoavante

[1]

[2]

[3]

[4]