José María Gil-Robles y Gil-Delgado

polític espanyol

José María Gil-Robles y Gil-Delgado (Madrid, 17 de juny de 1935 - 13 de febrer de 2023)[1] fou un advocat i polític espanyol, fill de José María Gil-Robles y Quiñones, el líder de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) durant la Segona República Espanyola, i germà d'Álvaro Gil-Robles y Gil-Delgado, que fou Defensor del Poble en els anys 1980.

Plantilla:Infotaula personaJosé María Gil-Robles y Gil-Delgado

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José María Gil-Robles Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 2023 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004

Circumscripció electoral: Espanya

President del Parlament Europeu
14 gener 1997 – 20 juliol 1999
← Klaus HänschNicole Fontaine →
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

19 juliol 1994 – 19 juliol 1999

Circumscripció electoral: Espanya

Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

25 juliol 1989 – 18 juliol 1994

Circumscripció electoral: Espanya

Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret, profession légale (fr) Tradueix, política i institució educativa universitària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, advocat, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJosé María Gil-Robles y Quiñones Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

José María va passar llarg temps exiliat a Estoril (Portugal), amb la seva família, a conseqüència de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Es llicencià en dret a la Universitat de Salamanca i fou professor de dret polític a la Universitat Complutense de 1959 a 1964. va col·laborar a la revista Cuadernos para el Diálogo.

Restaurada la democràcia a Espanya després de la mort de Francisco Franco Bahamonde el 1975, va passar a ser lletrat de les Corts Generals i, després, es va dedicar a l'activitat política dintre de la formació conservadora Aliança Popular, convertida més tard en el Partit Popular (PP). Escollit diputat al Parlament Europeu (eurodiputat) pel PP, en gener de 1997 es va convertir en president d'aquesta càmera, per a un mandat que abastava la segona meitat de la legislatura quinquennal 1994-1999.[2] En 2014 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.[3]

Era vidu de Magdalena Casanueva Camins, neta del notari i polític espanyol Cándido Casanueva Gorjón.[4][5]

Referències

modifica