José María Morelos y Pavón
José María Teclo Morelos y Pavón (Morelia, estat de Michoacán, 1765- San Cristóbal Ecatepec, 1815) fou un sacerdot liberal que encapçalà el moviment d'independència de Mèxic a la mort de Miguel Hidalgo y Costilla junt amb Juan Nepomuceno Rosains,[1] fins que fou jutjat i executat per la Inquisició.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1765 Morelia (Mèxic) |
| Mort | 22 desembre 1815 (50 anys) Ecatepec de Morelos (Mèxic) |
| Causa de mort | Pena de mort (Ferida per arma de foc ) |
| Sepultura | Ciutat de Mèxic |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, militar, polític |
| Activitat | 1810 – |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Generalíssim |
| Conflicte | Guerra d'independència de Mèxic |
| Família | |
| Fills | Juan Nepomuceno Almonte |
Signatura  | |
 | |
D'origen humil, el 1810 s'uní a la revolta d'Hidalgo i aconseguí revoltar Zacatula, Petatlán i Tecpán. El novembre del 1810 va setjar Acapulco fins al maig del 1811, quan atacà Chilpancingo i Tixtla. El 1811 substituí Hidalgo com a cap revolucionari, i ocupà Taxlo, Chilapa, Orizaba, Oaxaca i Acapulco (19 d'agost, 1813). El 8 de setembre, 1813 proclamà la independència mexicana a Chilpancingo, però fracassà en la presa de Valladolid (avui Morelia). El 5 de novembre del 1815 fou fet presoner a Tezmalaca i afusellat el 22 de desembre del 1815. La ciutat de Valladolid de l'estat de Michoacán, va ser reanomenada "Morelia" en honor seu, i quan l'estat de Mèxic va ser dividit en tres sectors militar durant el Segon Imperi Mexicà, una de les divisions va conformar l'estat de Morelos, nom que va rebre en honor seu.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José María Morelos y Pavón |
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 335. (ISBN 84-239-4552-9)
- ↑ Gutiérrez Escudero, Antonio «José María Morelos: El siervo de la nación mexicana (I)». Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política y Humanidades, 10, Núm. 20, 2008, pàg. 235-247. ISSN: 2340-2199 [Consulta: 5 agost 2016].