Obre el menú principal
No s'ha de confondre amb Mèxic nom comú de la república federal dels Estats Units Mexicans

L'estat de Mèxic[1] és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana. L'estat de Mèxic es localitza al centre del país, envoltant al Districte Federal. (La ciutat de Mèxic no pertany a l'estat de Mèxic). Limita al Nord amb l'estat d'Hidalgo, a l'est amb l'estat de Puebla i l'estat de Tlaxcala, al sud amb Morelos i l'estat de Guerrero i a l'oest amb Michoacán.

Infotaula de geografia política
México
Bandera d'Estat de Mèxic Escut d'Estat de Mèxic
Popocatepetl pasodecortez cut.JPG

Localització
Mexico (state) in Mexico (zoom).svg
 19° 21′ 15″ N, 99° 37′ 51″ O / 19.354166666667°N,99.630833333333°O / 19.354166666667; -99.630833333333
EstatMèxic

Capital Toluca de Lerdo
Ciutat més gran Ecatepec de Morelos
Població
Total 14160736 hab. (2005)
• Densitat 633,56 hab/km²
Geografia
Superfície 22.351 km²
Altitud màx: 5500
Punt més alt Popocatépetl  (5.462 m)
Limita amb
Història i celebracions
Any d'admissió 1824
Constitució vigent 27 de febrer de 1995
Organització política
Org. territorial 125 municipis
Forma de govern Govern estatal
Òrgan legislatiu Congress of the Estado de México Tradueix
• Llista Alfredo del Mazo Maza
Identificador descriptiu
Codi postal Mex. o Edomex.
Fus horari
ISO 3166-2 MX-MEX
Altres
Agermanament amb

Lloc web http://edomex.gob.mx
Modifica les dades a Wikidata

És l'estat més poblat de Mèxic, amb 14 milions d'habitants, encara que la majoria viuen en les zones que envolten la ciutat de Mèxic, i que pertanyen a l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic, com ara Nezahualcóyotl i Ecatepec de Morelos. La capital de l'estat és Toluca, localitzada a 80 km a l'oest de la ciutat de Mèxic.

HistòriaModifica

 
Os sacre de Tequixquiac.

El sòl de l'estat ha estat habitat 35,000 anys aC per homes primitius que van creuar l'estret de Bering procedents d'Àsia, el baró de Tepexpan és una evidència dels primeris homes. Aquests homes i dones eren nòmades, caçaven animals grans com mamuts i recollien fruits per evidències arqueològiques trobades en aquest lloc. Una de les troballes més importants de l'art primitiu a Amèrica va ser trobat en aquest municipi, va prendre el nom de l'Os sacre de Tequixquiac,[2] el qual no té cap utilitat i que només reflecteix el sentiment ideològic de l'artista que va tallar la peça d'os d'un camèlid fa 22,000 anys aC.[3]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica