El mocho' ([mot͡ʃoʔ]), motozintleo o cotoque és una llengua maia del tronc q'anjo'bal parlada pels mochos al municipi de Motozintla, Chiapas, Mèxic. Una variant dialectal anomenada tuzanteco es parla a les localitats de Belisario Dominguez i Tuzantán.[3] L'idioma mocho' és una llengua en greu perill d'extinció, perquè compta amb només 141 parlants segons el cens de l'INEGI de l'any 2010 (106 segons l'INALI).

Infotaula de llenguaMocho' o Mototzintlec
Qato'k
Tipusllengua, llengua viva, llengua no-escrita i llengua críticament amenaçada modifica
Parlants
Mèxic Mèxic 106 (2010)[1] principalment a Àrea lingüística mesoamericana
Parlat aMèxic
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[2]
Autòcton deChiapas i Estat de Mèxic modifica
Classificació lingüística
Ameríndia

  Llengües maies
   Q'anjobal-Chuj
     Mototzintlec

     Akatek
Característiques
Sistema d'escripturasense valor modifica
Institució de normalitzacióINALI
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític modifica
Codis
ISO 639-1--
ISO 639-2mhc
ISO 639-3mhc modifica
Glottologmoch1257 modifica
Ethnologue.commhc modifica
UNESCO1358 modifica
IETFmhc modifica
Endangeredlanguages.com141 modifica

ClassificacióModifica

El mocho' juntament amb el q'anjob'al i el jakaltek formen el grup lingüístic kanjobalan, i al seu torn, aquest pertany al tronc kanjobalan-chuj del tronc de llengües maies.[4]

VocalsModifica

Anterior Central Posterior
Tancada i [i], ii [] u [u], uu []
Intermitjana e [e], ee [] o [o], oo []
Oberta a [a], aa []

DiftongsModifica

Alguns diftongs que es presenten en moccho' són:

ay [aj]
ey [ej]
oy [oj]

Text mostraModifica

Una endevinalla en mocho'.

En mocho'Modifica

¡A ke mu chelawitaa ch'in!
Jel ka'on tyakon si
juune' kuch mar is
xmajaka ti' bej.

Ja'e aqoqo.[5]

En catalàModifica

¡A que no endevines, nen!
Si vas a tallar llenya,
un garrí molt fluix,
et buscarà en el camí.

El vesper.

ReferènciesModifica

  1. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  2. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales».
  3. CDI. «Mochós-Motozintlecos». Monografías de los pueblos indígenas.
  4. Native languages of the americas. «Mocho maya pronuciation and spelling guide».
  5. Flores Farfán, José Antonio. Adivinanzas en lenguas mayas: ch'ol, mocho', tesltal, q'anjob'al. México: CIESAS, 2007, p. 40. ISBN 968-496--620-2. 

LecturesModifica

  • (anglès) Martin, Laura, Irrealis Constructions in Mocho (Mayan), Anthropological Linguistics, 40:2, pp. 198-213, 1998.

Enllaços externsModifica