Viquipèdia

José Noja Ortega

Escultor i pilot espanyol del segle XX.

José Noja Ortega (Aracena, 7 de gener de 1938 - Madrid, 5 de juliol de 2023), més conegut en el món artístic com Pepe Noja, fou un pintor, escultor i pilot espanyol.[1][2][3][4]

Infotaula de personaJosé Noja Ortega
Biografia
Naixement7 gener 1938 Modifica el valor a Wikidata
Aracena (Província de Huelva) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 2023 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, aviador Modifica el valor a Wikidata
GènereArt abstracte Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Abraçada, de José Noja, al barri del Pont Major de Girona

Biografia modifica

Va iniciar els seus estudis artístics a Andalusia, però, més tard, el 1957 va ingressar a l'Escola de l'Aire, graduant-se com a pilot.[2] Comença a treballar llavors en aviació civil, i des de 1960 per la companyia holandesa KLM. Això li va suposar passar moltes temporades als Països Baixos, cosa que li va permetre jugar com a futbolista a l'Ajax d'Amsterdam, d'una banda i d'altra, obtenir, el 1962, una beca de l'Estat holandès per estudiar a la Famous Arts School of California, el que va donar peu a començar la seva producció artística personal i a fer les seves exposicions.[2][3]

A partir de 1975, torna a Espanya, i es dedica fonamentalment a dissenyar i produir obres que adornen espais públics de ciutats i pobles.[3]

Una altra de les aportacions de Noja a l'escultura pública és la seva tasca com a promotor de museus d'escultura a l'aire lliure, com és el cas del Museu d'escultura a l'aire lliure d'Aracena (1985), Museu d'Art Contemporani V Centenari, Huelva (1991), Museu d'escultura a l'aire lliure de Càceres (1997) i, més recentment, el desenvolupat a Santurce (2003).[1][2][3]

Estil modifica

José Noja es forma a l'escola de Pablo Serrano, utilitzant inicialment materials ferms i consistents (fusta, pedra i bronze); la seva primera producció és eminentment expressionista. Però aviat es produeix la seva evolució cap al formalisme abstracte, que l'autor desenvolupa centrant-se en la idea de la forma geomètrica primària del cilindre.[3]

Es pot dir que Noja és escultor d'idees, destacant entre altres els monuments creats en honor dels Drets Humans, a la Constitució, i als símbols de l'Amistat i la Solidaritat. Com a obra cimera que representa aquesta tendència de l'artista, cal parlar del grup titulat "Estrellas", que està ubicat al vestíbul de l'Estació principal de Metro a la Puerta del Sol de Madrid; també ha realitzat monuments a personatges genèrics i institucions, com el del Miner a Puertollano, el del Zapatero a Almansa, el del V Centenari del Descobriment a Huelva, el de la Indústria del Moble a Yecla, l'Avi a Alcobendas, i a la Llibertat a Laguna de Duero, a les Tres Cultures, a Alcalá de Henares, al Mil·lenni, a Leganés, ja la Música a l'Auditori Nacional de Madrid.[3]

No vol dir això que Noja no hagi treballat l'aspecte més figuratiu, en aquest àmbit cal destacar les escultures que ha creat en homenatge a personatges espanyols: el monument a Manuel Azaña i el grup de la rotonda dels Aguadores són una bona mostra del que es diu. Moltes d'aquestes obres pertanyen a l'epígraf de "Obres públiques".[3]

Activitat artística modifica

Exposicions modifica

José Noja ha participat des dels seus inicis en moltes exposicions, tant individuals com lectives, entre les que podem destacar:[1]

  • 1955-1958.

“A Otoño Juvenil”, Passeig del Prado, Madrid.[3]

Fira del Camp, Sala d'Exposicions, Madrid.[3]

Sala Lealtad, Madrid.[3]

  • 1958.

Galeria Simone De Haags, Amsterdam, Països Baixos.[3]

  • 1960.

Galeria Omel, Londres, Regne Unit.[3]

Senatore, Sttutgar, Alemanya.[3]

Milà, Itàlia.

Universitat d'Estocolm, Suècia

Galeria 20, Arnherm, Països Baixos.

Galeria Space, Harlem, Països Baixos.

  • 1961.

Eschernbach, Palaix De Beaux Arts, Brussel·les, Bèlgica.

Rotterdamsche Kinstkring, Rotterdam, Països Baixos.

  • 1962.

Furstenberg, París, França.

Galeria Space, Amsterdam, Països Baixos.

Bonn Modern Spanisch Painting, Londres, Regne Unit.

Vriken, Estocolm, Suècia.

Boekhandel, K.J.Bas, Amsterdam, Països Baixos.

Kunstenaars Centrum, Fiergarten, Berlín.

  • 1963.

Galeria Tragueto, Venècia, Itàlia.

Zonnehof, Amersfoort, Estocolm, Suècia.

Nicolai Kirke, Copenhaguen, Dinamarca.

Obres Públiques modifica

José Noja pot considerar un dels artistes amb major producció d'obra pública, en la nostra geografia.[1]

Tot i que inicialment es pot veure en les seves obres públiques una forta influència de Pablo Serrano, com queda evident en la seva obra "Monumento a Largo Caballero" a Madrid, ràpidament crea el seu propi llenguatge artístic, centrant el seu protagonisme la forma primària del cilindre.[1][2]

Com a material per a les seves obres públiques, tant d'interior com d'exterior, sol utilitzar l'acer, passant a utilitzar últimament l'acer inoxidable.[1]

Entre les seves obres públiques destaquen:[1]

  • Monument al "Abuelo", 1976, Alcobendas, Madrid.
  • Monument a Fernando de los Ríos, 1980, Granada.
  • Monument a Pablo Neruda, 1981, Madrid.
  • Monument a la “Libertad”, 1982, Llacuna de Duero, Valladolid.
  • Monument al miner, 1982, Puertollano, Ciudad Real.
  • Monument a la Constitució, 1983, Vitòria.
  • “Abrazo”, 1983, Vitòria.
  • Monument a Pablo Picasso, 1983, Tudela de Duero, Valladolid.
  • Monument a Largo Caballero, 1985, Madrid.
  • Monument al sabater, 1985, Almansa.
  • Monument a la Indústria, 1985, Yecla, Múrcia.
  • Monument a los “cantes” de Huelva, 1985, Huelva.
  • Monument a Besteiro, 1985, Madrid.
  • “Abrazo”, 1986, Girona.
  • “Abrazo”, 1986, Torrejón d'Ardoz.
  • Bust d'Enrique Tierno, 1986, Ciutat Real.
  • Monument a Salvador Espriu, 1986, Sant Feliu de Guíxols, Girona.
  • “Abrazo”, 1987, Museu d'escultura a l'aire lliure d'Aracena.
  • Monument a Manuel Azaña, 1987, Alcalá de Henares, Madrid.
  • Monument a la música, 1989, Auditori Nacional, Madrid.
  • Monument "Europa", 1989, Platja D'aro, Girona.
  • Monument al V Centenari, 1990, Huelva.
  • “Monumento a los Aguadores”, 1990, Alcalá de Henares; Madrid.
  • Asturias (escultura), 1991, Carrer Uría (davant de l'estació de Renfe), Oviedo.
  • Monument als Drets Humans, 1998, Avinguda de Joan Carles I, Leganés, Madrid.
  • Solidaritat, 1999, Parque del Rinconín, Gijón.
  • Monument al Mil·lenni, 2000, Plaça del Mil·lenni, Avinguda del Mar Mediterrani, Leganés, Madrid.
  • Punt de trobada, 2002, Avinguda de Sant Agustí, Avilés.
  • “Eslabón”, 2002, Carrer Jovellanos, Avilés.
  • Amistat, 2003, Parc de Santurtzi, Santurtzi, Biscaia.
  • Bust de Ramón Rubial, s / f, Santurtzi, Biscaia.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Noja Ortega
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 [enllaç sense format] http://www.esculturaurbana.com/paginas/noj.htm Arxivat 2014-07-28 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Esculturas nuevas en espacios nuevos (1990-2000), edit. Ayuntamiento de Gijón (Concejalías de Comunicación y Cultura)
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 [enllaç sense format] http://www.herreracasado.com/2006/09/08/pepe-noj/
  4. ↑ Fraguas R. Muere Pepe Noja, maestro de la figuración abstracta. El País. 05/07/2023.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Noja_Ortega&oldid=32349953»