Obre el menú principal

José Pardo y Barreda

polític peruà

José Simón Pardo i Barreda (Lima, Perú, 24 de febrer de 1864 - Lima, 3 d'agost de 1947) va ser un advocat, diplomàtic i polític peruà, que va ocupar la Presidència del Perú en dues ocasions: entre 1904 i 1908 i entre 1915 i 1919. Fill de Manuel Pardo y Lavalle, fundador del Partit Civil i president del Perú.[1]

Infotaula de personaJosé Pardo y Barreda
José Pardo y Barreda.jpg
Biografia
Naixement 24 febrer 1864
Lima (Perú)
Mort 3 agost 1947 (83 anys)
Lima (Perú)
Lloc d'enterrament Cementiri General Presbítero Matías Maestro
Presidential Standard of Peru.svg  President de la República del Perú 

18 agost 1915 – 4 juliol 1919
← Óscar BenavidesAugusto B. Leguía Tradueix →
  Rector of the National University of San Marcos Tradueix 

1914 – 1915
← Ramón Ribeyro Tradueix
Presidential Standard of Peru.svg  President de la República del Perú 

24 setembre 1904 – 24 setembre 1908
← Serapio CalderónAugusto B. Leguía Tradueix →
  President del Consell de Ministres del Perú 

8 setembre 1903 – 14 maig 1904
← Eugenio Larrabure y Unanue TradueixAlberto Elmore Fernández de Córdoba Tradueix →
  Ministre de Relacions Exteriors del Perú 

8 setembre 1903 – 14 maig 1904
← Eugenio Larrabure y Unanue TradueixAlberto Elmore Fernández de Córdoba Tradueix →
Dades personals
Formació Universitat Nacional Major de San Marcos
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic i advocat
Partit Civilista Party Tradueix
Família
Fills Juan Pardo Heeren Tradueix
Pare Manuel Pardo Tradueix
Germans Felipe Pardo y Barreda Tradueix i Juan Pardo y Barreda Tradueix
Parents Manuel Pardo Ribadeneira (besavis paterns)
Enrique Barreda y Osma (oncle matern)
José Antonio de Lavalle Tradueix (oncle)
Felipe de Osma y Pardo (cosí germà)
Pedro de Osma y Pardo (cosí germà)
José de la Riva-Agüero y Osma Tradueix (cosí segon)
Modifica les dades a Wikidata

José Pardo va representar una nova generació de "civilistes" amb anhels renovadors per al desenvolupament del Perú. Durant el seu primer govern va recolzar ferm i eficaçment a l'educació pública, la cultura i la defensa nacional. El seu segon govern es va caracteritzar per la violència política i social, símptoma de l'esgotament del civilismo com a opció política i de la crisi mundial derivada de la Primera Guerra Mundial. Va acabar sent enderrocat per Augusto B. Leguía.

ReferènciesModifica

  1. Apuntes históricos de una gran ciudad. Arístides Herrera Cuntti, p. 222–227. ISBN 978-9972-2908-0-0. 

BibliografiaModifica

  • Basadre Grohmann, Jorge. Historia de la República del Perú (1822-1933). 12. 9.ª. Lima: Empresa Editora El Comercio S. A., 2005a. ISBN 9972-205-74-6. 


Precedit per:
Serapio Calderón
President del Perú
1904-1908
Succeït per:
Augusto Leguía
Precedit per:
Óscar Benavides
President del Perú
1915-1919
Succeït per:
Augusto Leguía