José Sáenz de Aguirre

José Saenz d'Aguirre, OSB (Logronyo, 24 de març de 1630 – Roma, 19 d'agost 1699) va ser un clergue i intel·lectual castellà, de l'orde benedictí, que va arribar a ser cardenal.

Infotaula de personaJosé Sáenz de Aguirre
Cardenal-aguirre-.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1630 Modifica el valor a Wikidata
Logronyo Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1699 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
2 setembre 1686 –
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 febrer 1691conclave de 1691
23 agost 1689conclave de 1689 Modifica el valor a Wikidata

Escudo de José Sáenz de Aguirre.jpg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va dirigir els estudis del Col·legi de Sant Vicent de Salamanca durant quinze anys, i va arribar a ser el seu abat. Es va doctorar en teologia dogmàtica i va inaugurar el curs de Sagrada Escriptura d'aquesta Universitat.

Va ser conseller i secretari del Sant Ofici, i president de la congregació de la província benedictina d'Espanya.

La seva obra contra la Declaració de l'Església Gal·licana de 1682 li va fer mereixedor de l'elogi del papa Inocencio XI, que el va nomenar cardenal.

En la seva correspondència amb Jacques-Bénigne Bossuet va combatre vigorosament el quietisme.

El seu treball excessiu va minar la seva salut, i va sofrir per molts anys d'atacs epilèptics. Va morir sobtadament d'un atac d'apoplexia. El seu cos va ser enterrat a l'església de Santiago de los Españoles de Roma i el seu cor a Monte Cassino, com havia deixat encarregat.

ObraModifica

Les seves obres més importants són de tema filosòfic i teològic, però també va escriure història eclesiàstica, comentaris a la teologia de Sant Anselm, dos volums de miscel·lània i una defensa de l'autoria del benedictino Jean Gerson sobre De Imitatione Christi.

FilosofiaModifica

  • Philosophia Nova-antiqua..., defensa de Aristóteles y Santo Tomás de Aquino contra sus oponentes (Salamanca, 1671-2-5, 3 volúmenes en folio).
  • Philosophia Morum... (Salamanca, 1677; Roma, 1698), comentario sobre la Ética de Aristóteles, en cuatro volúmenes.
  • De virtutibus et vitiis disputationes ethicae in quibus disseritur quidquid spectat ad philosophiam moralem ab Aristotele traditam (Salamanca, 1677; 2ª ed. ampliada, Roma, 1697; 3ª ed. Roma, 1717).

TeologiaModifica

  • Tractat sobre els àngels, especialment els de la guarda, que va preparar com a tesi doctoral.
  • S. Anselmi Theologia, commentariis et disputationibus tum dogmaticis tum scholasticis illustrata (Salamanca, 1678-81, 2ª ed. Roma, 1688-90). El tercer volum, De natura hominis pura et lapsa, es dedica a combatre el jansenisme.
  • Auctoritas infallibilis et summa Cathedrae Sancti Petri... (Salamanca, 1683), refutació dels quatre articles de la Declaració de l'Església Gal·licana de 1682.
  • Collectio maxima conciliorum omnium Hispaniae et novi orbis... (Salamanca, 1686).