José Selgas y Carrasco

escriptor espanyol

José Selgas Carrasco (Lorca, 27 de novembre de 1822Madrid, 5 de febrer de 1882) va ser un escriptor i periodista espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.

Plantilla:Infotaula personaJosé Selgas y Carrasco
Imatge
Retrat de José de Selgas publicat el 8 de març de 1882 a La Ilustración Española y Americana (1882) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Selgas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Selgas Carrasco Modifica el valor a Wikidata
27 novembre 1822 Modifica el valor a Wikidata
Llorca (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1882 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióEscriptor i perioista
Membre de
GènerePoesia i prosa Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 7377

Biografia

modifica

De família extremadament pobre, es va quedar orfe molt jove i va haver d'abandonar els seus estudis al Seminari Major de San Fulgencio de Múrcia; va marxar a Madrid, on treballaria durant tota la seva vida com a funcionari i on el van protegir el Comte de San Luis i Aureliano Fernández-Guerra y Orbe. El primer li va aconseguir algunes ocupacions no mal remunerats per a l'època i el segon rl va proposar com a acadèmic de la llengua, de la qual va ser escollit numerari en 1874.

Luis González Bravo el va fer diputat. Va ser ultraconservador en política i neocatòlic en la moral. Va fundar el famós periòdic satíric El Padre Cobos per combatre els progressistes. Durant el període revolucionari de 1868 a 1870 va ser el més ferm i eficaç col·laborador de La Gorda, periòdic d'aspra oposició. Quan el general Arsenio Martínez-Campos Antón va ser primer ministre, en plena Restauració, va ser nomenat sotssecretari seu. Escriptor molt popular en el seu temps, en l'actualitat està molt oblidat; la seva poesia, defensora dels valors tradicionals camperols i familiars, representa a Espanya el mateix que la de Giovanni Pascoli per a Itàlia.

Com a poeta líric representa, després de les exageracions romàntiques, una tendència eclèctica. Canta amb sensibilitat les flors, la innocència, la bellesa de la Naturalesa, la religiositat, l'alegria sana i la tristesa resignada. El seu enaltiment dels valors de la llar emocionava a Unamuno. Cantà els seus temes en petits poemes a manera de miniatures. Entre 1884 i 1894 es va publicar una edició de les seves Obres en 13 volums.

Lírica

modifica
  • La primavera (1850)
  • El estío (1853)
  • Flores y espinas (1879)
  • Versos póstumos (1883)

Novel·les

modifica
  • Deuda del corazón (1872)
  • La manzana de oro (1872)
  • Una madre (1883), etc.
  • Escenas fantásticas (1876).
  • Mundo invisible (1877).

Articles i assaigs

modifica
  • Estudios sociales. I. Hojas Sueltas y más hojas sueltas (2 vol.). II. Nuevas hojas sueltas. III. Luces y sombras y libro de memorias. IV. Delicias del nuevo paraíso y cosas del día. V. Fisionomías contemporáneas Madrid: Imprenta de A. Pérez Dubrull, 1883-1889, cinco volúmenes
  • Hechos y dichos (continuación de las Cosas del Día) Idilio patibulario. El banco. Cuenta corriente. La emoción del día. Los suicidios. Frases hechas. Sevilla: Francisco Álvarez y Cª, 1879.
  • Hojas sueltas. Viajes ligeros alrededor de varios asuntos (La guerra, La Semana Santa, El crédito, El dinero, Los niños, La esperanza...).
  • Libro de memorias Madrid: Imprenta del Centro General de Administración, 1866

Bibliografia

modifica
  • Eusebio Aranda, José Selgas. Murcia: Academia Alfonso X El Sabio, 1982.
  • R. Monner Sanz, Don José Selgas. Buenos Aires, 1916.
  • E. Díez de Revenga, Estudio sobre Selgas. Murcia, 1915.
  • Roas Deus, David, José Selgas: hacia una poética de lo fantástico, en Jaume Pont (ed.), Narrativa fantástica en el siglo XIX (España e Hispanoamérica), Milenio, Lérida, 1997.

Enllaços externs

modifica


Premis i fites
Precedit per:
Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira b

1874- 1882
Succeït per:
Víctor Balaguer i Cirera