José Vila Cuenca
José Vila Cuenca (Alberic, 7 de maig de 1898 - Mèxic DF, 15 de març de 1981) va ser un polític i sindicalista valencià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 maig 1898  Alberic (la Ribera Alta) |
| Mort | 15 març 1981 (82 anys) Ciutat de Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
Biografia modifica
Nascut a Alberic, el 7 de maig de 1898, va fer estudis d'enginyeria a València i Barcelona. A primerenca edat va ingressar al PSOE i la UGT. Durant el període de la Segona República es va convertir en la cara visible del PSOE a Catalunya, sent elegit secretari general de la federació catalana de la UGT al desembre 1931. A les eleccions generals espanyoles de 1931 va ser candidat del PSOE pel districte de Barcelona-capital,[1] si bé no va arribar a resultar electe.
En 1931 va arribar a dirigir el diari La Tribuna Socialista, editat a Barcelona.[2] També va dirigir l'òrgan d'expressió de la UGT catalana, Cataluña Obrera.
El juliol del 1936, a l'esclat de la Guerra civil, va prendre part en els combats de carrer contra la revolta militar. Un mes després va arribar a participar en el desembarcament de Mallorca; quan la situació dels republicans es va fer insostenible, va ser un dels partidaris d'abandonar l'illa.[3] S'uniria al Cos de Carrabiners, on va exercir diversos llocs de comandament. Durant la contesa va arribar manar brigades mixtes 179a i 3a, aconseguint el rang de tinent coronel.[4] Va arribar a prendre part en la campanya de Catalunya. El 3 de febrer de 1939, amb Barcelona ja en mans franquistes, va ser designat secretari general de la Direcció general de Carrabiners.
Després del final de la contesa va marxar a l'exili, instal·lant-se a França. En 1942 es va traslladar a Mèxic, on va arribar a bord del Nyassa. En aquesta etapa va treballar en Fàbrica Nacional del Vidre, així com en el sector privat. Va arribar a ser vicepresident del comitè del PSOE a Mèxic.[5] En 1972, després de l'escissió del PSOE-històric, Vila Cuenca es va adherir al PSOE-H i va assistir al seu XII Congrés en l'exili, actuant com a delegat de la secció mexicana.
Referències modifica
- ↑ Tusell, 1982, p. 166.
- ↑ Checa Godoy, 1989, p. 58.
- ↑ Massot, 2009, p. 84.
- ↑ Engel, 1999, p. 12, 133.
- ↑ Hoyos Puente, 2012, p. 295.
Bibliografia modifica
- Checa Godoy, Antonio. Prensa y partidos políticos durante la II República. Universidad de Salamanca, 1989. ISBN 84-7481-521-5.
- de Hoyos Puente, Jorge. La utopía del regreso: proyectos de estado y sueños de nación en el exilio republicano en México. Universidad de Cantabria, 2012.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0.
- Massot, Josep. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003.
- Tusell, Javier. Las Constituyentes de 1931. Unas elecciones de transición. Madrid: CIS, 1982.