Jose Maria Iparragirre Balerdi
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
«Gernikako Arbola» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «arbre de Guernica». |
Jose Maria Iparragirre Balerdi (Urretxu, Guipúscoa, 1820 - Ezkio-Itsaso 1881) va ser un escriptor en èuscar autor, entre d'altres, dels himnes Gernikako Arbola (L'arbre de Gernika) i Agur Euskalerria (Adeu, País Basc).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 agost 1820 Urretxu (Guipúscoa) |
Mort | 6 abril 1881 (60 anys) Ezkio-Itsaso (Guipúscoa) |
Causa de mort | pneumònia |
Activitat | |
Ocupació | bertsolari, músic, escriptor |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Carlina |
Família | |
Pare | Jose Agustin Iparragirre |
Biografia
modificaVa lluitar a la Primera Guerra Carlina i fou ferit en una cama. Bertsolari, va ser autor de zortzikos. Es casà el 1859 i després s'exilià a l'Uruguai on visqué uns anys, tornà al País Basc el 1877 (els furs bascos, que ell havia defensat, havien estat abolits el 1876).
Influït pel Romanticisme i l'obra de Charles Baudelaire.
La seva obra Gernikako Arbola va ser fruit de la improvisació (a la manera dels bertsolaris) i la va cantar, acompanyat de la guitarra, a Madrid el 1859.
Obres
modifica- Agur Euskalerria
- Ameriketatik Urretxuko semeei
- Errukarria
- Ezkongaietan
- Gernikako Arbola
- Glu, glu, glu!
- Gora Euskera
- Kantari euskalduna
- Nere amak baleki
- Nere etorrera
- Nere izarra
- Nere maitearentzat
- Nere ongile maiteari
- Ume eder bat
- Zugana manuela
Gernikako Arbola
modifica
|
|
|
|
- Traducció:
- L'arbre de Gernika.
L'arbre de Gernika
és símbol beneït
que tot bascoparlant estima
amb amor de molt endins.
Arbre sant: propaga
el teu fruit pel món
mentre et tributem
fervent admiració.
La tradició ens diu
que l'arbre de Gernika
fa més de mil anys
que va ser plantat per Déu.
Arbre sant: no caiguis.
que sense la teva dolça ombra
completa, irremissible,
és la nostraperdició.
No cauràs, oh roure!,
si compleix els seus deures
Biscaia. Una noble abraçada
els seus fills s'han de donar.
I així les quatre germanes
li donaran el seu suport
per tal que el bascoparlant
visqui lliure i en pau.
Perquè mai mori
el símbol sagrat
dobleguem el genoll
i invoquem a Déu.
i l'arbre sagrat
viurà eternament
essent l'himne de glòria
de la nostra redenció,
En temps ara llunyans,
oh pàtria sempre estimada!,
del teu terra volgueren
l'arbre arrencar.
Unim-nos, germans,
i lluitem sense treva
per a defensar el tron
de la nostra llibertat.
Roure antic i sense taca:
conserva't bell,
com primavera eterna,
amb eternal verdor.
Tingues pietat de nosaltres
i presta'ns la teva ombra,
puix t'adorem tots
amb santa devoció.
L'arbre ens respon:
"Viviu assabentats
i que jo mai mori
heu de demanar sempre".
No desitgem guerra,
que en pau amb les nostres lleis
sàvies, lliures i estimades,
desitgem viure.
Volem abans de tot,
que amb la pau fecundi
la terra que sosté
l'arbre secular.
La seva ombra benefactora
vssi generós
sobre el poble bascoparlat
lliure, noble i audaç.