Josefina Oliva i Teixell
Josefina Oliva i Teixell (Reus, 10 de març de 1912 – Mèxic, 19 de març de 2007) fou una geògrafa, arqueòloga i historiadora catalana, exiliada a Mèxic després de la guerra civil espanyola i nacionalitzada mexicana. Mare de la geògrafa mexicana Atlántida Coll Oliva.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 març 1912 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 19 març 2007 (95 anys) Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | geògrafa, arqueòloga |
Biografia modifica
El 1933 es llicencià en filosofia i lletres, geografia i història a la universitat de Saragossa. Va ser ajudant de Salvador Vilaseca i Anguera en l'organització de l'Arxiu Històric de Reus.[3][4] Va treballar com a professora de geografia i història als instituts d'ensenyament secundari de Reus (1934-1935), la Seu d'Urgell (1937), Girona i Barcelona (1938). Es casà amb Antoni Coll Maroto (1902-1958), advocat mallorquí militant del PSOE.
En acabar la guerra civil espanyola ambdós fugiren cap a França, on s'establiren a París. Quan les tropes del Tercer Reich entraren a París marxaren a Marsella, d'on partiren el 15 de gener de 1941 en el vaixell Alsina –l'últim vaixell amb refugiats espanyols, 161, que partirà de França– cap a Río de Janeiro, juntament amb Niceto Alcalá Zamora. Tanmateix, el govern de Vichy va obligar el vaixell a tornar des de Dakar cap a França. Mentre duraren les negociacions diplomàtiques el vaixell quedà aturat durant sis mesos, entre febrer i juliol de 1941, a la rada de Dakar, període en què Josefina Oliva donaria a llum la seva filla Atlàntida. Quan l'Alsina tornà a França deixà els passatgers a Casablanca, entre els quals la família Coll-Oliva. D'allí marxaren en vaixell cap a Veracruz, on arribaren el 15 d'octubre de 1941. El 1946 Josefina Oliva adquirí la nacionalitat mexicana.[5]
A Mèxic, el 1945, ingressà com a alumna a la Escuela Nacional de Antropología y Historia, per estudiar arqueologia i conèixer la història antiga de Mèxic; allà va col·laborar amb Pere Bosch Gimpera, exiliat com ella, i hi conegué l’antropòloga francesa Laurette Sejourné, amb qui va col·laborar llargament. Treballà com a professora de Geografia a l'Instituto Luis Vives, l'Acadèmia Hispano Mexicana i la Escuela Nacional Preparatoria de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Fou coordinadora del Colegio de Geografía y Cosmografía de l'ENP (1968), presidenta de l'Asociación de Geógrafos Profesionales (1971-1975) i membre de la Comisión de Enseñanza y Textos de l'Instituto Panamericano de Geografía e Historia. Es va jubilar el 1987.[6][2][5][1]
El 1983, Oliva col·laborà en la preparació de l'exposició El exilio español en México, organitzada a Madrid pel Ministeri de Cultura espanyol i per diverses institucions mexicanes i d’exiliats hispànics.[2]
Obres modifica
- Nociones de geografía física y humana (amb Marcel Santaló i Sors, 1958)
- La enseñanza durante la colonia en México (per a The New Catholic Encyclopedia, 1963)
- La resistencia indígena ante la conquista de América (1971) | La resistència indígena davant la conquesta (Edicions del 1979, 2004)
- Tierra Ignota: La geografía de América Latina a través de las crónicas de los siglos XVI y XVII (1986)
- El universo y sus misterios: Introducción a la astronomía (1988)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Tuñón, Julia. Educación y exilio español en México. El Instituto Luis Vives, 1939-2010 (en castellà). Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2019-09-27. ISBN 978-607-539-323-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Massó Carballido, Jaume «La resistència indígena, vista per una historiadora reusenca». Reus Digital, 13-10-2015 [Consulta: 19 juliol 2016].
- ↑ Gort i Juanpere, Ezequiel. Aproximació a la història de l'Arxiu Municipal de Reus. Reus: Publicacions de l'Arxiu Municipal de Reus, 2011, p. 94. ISBN 84-89688-23-0.
- ↑ Gort Juanpere, Ezequiel. Aproximació a la història de l'Arxiu Municipal de Reus. Regidoria de Cultura – Arxiu Municipal de Reus, 2011, pàg. 66. ISBN 84-89688-23-0.
- ↑ 5,0 5,1 Txeca-Artasu, Martín M.; Soto Villagrán, Paula «Conversación con Atlántida Coll Oliva de Hurtado. La trayectoria vital de una geógrafa mexicana». Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials. Vol. XIX, núm 1074, 15-05-2014. ISSN: 1138-9796.
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 300.