Josep Anton Martí
Josep Anton Martí, notari de Torà[1] fou un d'Els Vigatans que s'aplegaren a l'ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic)[2] per signar el Pacte dels Vigatans pel qual els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i a armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  |
| Mort | segle XVIII |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Participà en la defensa de la ciutat de Barcelona durant el darrer setge borbònic, comandant en grau de general l'ala dreta[4] l'atac a la primera paral·lela.[5] el 13 de juliol de 1714, i desertà aquella nit, passant al bàndol borbònic,[6] i capturant en 1719 al cabdill guerriller Francesc Bernic[7] durant la Guerra de la Quàdruple Aliança.
Referències modifica
- ↑ Planes i Albets, Ramón. Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera, 1985, p. 173.
- ↑ Generalitat de Catalunya. El Govern declara bé cultural d'interès nacional l'ermita de Sant Sebastià a Vic. Generalitat de Catalunya, 21 de febrer de 2012.
- ↑ Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 290. ISBN 8486387167.
- ↑ Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 92.
- ↑ Albertí, Santiago. L'Onze de Setembre. Albertí Editor, 2006, p. 246. ISBN 84-7246-079-7. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
- ↑ de Castellví i Obando, Francesc. Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725.... Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 2002, p. 124-126. ISBN 84-931265-0-0.
- ↑ Arnabat i Mata, Ramon. Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 72. ISBN 8478268758.