Francesc Bernic
Francesc Bernic (Collbató, c. 1680 – Barcelona, 1719?) fou coronel de l'exèrcit francès del Duc de Berwick, cap d'un regiment d'arquebusiers de nova lleva, el mateix any de la seva mort, format al Rosselló.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1680  Collbató (Baix Llobregat) |
| Mort | 1719 (38/39 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Nascut al peu de Montserrat cap al 1680, se sap que va participar ja com a coronel a la Guerra de Successió (1705-1714) amb les tropes austriacistes. Després de la victòria de Felip V, es va refugiar al Rosselló. El 1718, França es va integrar en un exèrcit per envair el nord d'Espanya a les ordres del Duc de Berwick. Aquest general anglès al servei de França va formar dotze batallons de milícies, anomenats arquebusiers, amb uns 9.000 homes i dotze coronels a les seves ordres, entre els quals es trobaven Joan Vilar i Ferrer, Francesc Torres de Torà, Francesc Coch de Rodonyà, Tomeu de Pollina, Francesc Baunet, Francesc Cila, Simó Moliner de Lladoney, el Coix de Gerri, Segimon Torres, l'anomenat Agustí Noi i Francesc Bernic.
L'estiu de 1719, durant la Guerra de la Quàdruple Aliança, Francesc Bernic va entrar a la Catalunya ocupada pels filipistes amb el batalló que comandava, integrat en un exèrcit format per uns 500 homes a cavall i alguns milers a peu, va dominar la Garrotxa i el Bages i va baixar Llobregat avall. L'ofensiva va ser acollida per la població amb una barreja d'esperança per la rebel·lió contra el poder borbònic i de temor per les accions incontrolades dels soldats. A Castellbell i el Vilar, el marquès Josep d'Amat i de Junyent va volar el castell perquè els homes d'en Bernic no el prenguessin i s'hi fessin forts. A Sant Boi de Llobregat va fer fora la guarnició borbònica el 18 d'agost i pocs dies després va ocupar i saquejar Vilafranca del Penedès, però no va rebre el socors esperat dels soldats del seu company Pere Joan Barceló (Carrasclet), que es trobava a Bellaguarda. Tot seguit es va replegar a les muntanyes entre el Penedès i l'Anoia, prop de Mediona, on el va encerclar el coronel borbònic Josep Anton Martí.[1] Bernic, fou capturat a la Llacuna, juntament amb els oficials francesos i uns 175 soldats pel regiment de dragons d'Isidre Pou de Jafre[2] i conduït a la presó de la Ciutadella. El seu nom s'ha popularitzat com el del primer pres polític que va ocupar la nova presó borbònica de Barcelona, i se suposa que devia ser executat allí mateix al cap de poc temps.
Referències
modifica- ↑ Arnabat i Mata, Ramon. Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 72. ISBN 8478268758.
- ↑ Giménez López, Enrique «Conflicto armado con francia y guerrilla austriacista en Cataluña (1719-1720)» (en castellà). Hispania, vol.LXV/2, n.220, 2005, pàg. 562 [Consulta: 15 setembre 2013].
Bibliografia
modifica- ARNABAT, R. [coord.]. Moviments de protesta i resistència afi de l'Antic Règim. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ?
- IGLÉSIES, J. El guerriller Carrasclet (col·lecció "Episodis de la historia", núm.25). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1985.
- MUSET PONS, A. "El bisbe Tomàs Gargall i el guerriller Francesc Bernic: dos collbatonins que van fer història", dins Materials del Baix Llobregat núm. 5. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 1999.
- SALES, N. Senyors, bandolers, miquelets i botiflers. Estudis sobre la Catalunya dels segles xvi i xvii. Barcelona: Ed. Empúries, 1984.
- Pierre Vilar, Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987.