Josep Casals i Siqués

Josep Casals i Siqués (Sant Joan de les Abadesses, 1830 - Lleida, 1882) fou un professor de cant i xantre de la catedral de Lleida. Es formà al Seminari de Vic i acabats els estudis eclesiàstics s'ordenà sacerdot (1853). Amplià estudis a la Universitat de València, on es llicencià en teologia (1858). Poc abans ja havia entrat a formar part de la plantilla de professors del Seminari de Vic: hi consta des de 1856. La seva activitat en aquesta institució durà quatre anys, fins 1862, dedicada bàsicament a l'ensenyament del cant litúrgic. Però, a més, va ser-hi mestre de col·legials i secretari. En 1862 el bisbe Marià Puigllat l'escollí per a secretari particular i se l'emportà a Lleida. A més de xantre d'aquella catedral va ser prior de la Congregació de la Sang i publicà Guía de religiosas, Camino de perfección (Montes, Lleida, 1876, amb diverses reimpressions) i El cielo abierto (1876).

Josep Casals

Biografia
Naixement	Josep Casals i Siqués 1830 Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)
Mort	1882 (51/52 anys) Lleida
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Religió	Catòlica
Activitat
Ocupació	Professor

Publicacions

• Guía de religiosas, Camino de perfección (Montes, Lleida 1876, amb diverses reimpressions).
• El cielo abierto (1876).

Bibliografia

• Roviró Alemany, Ignasi. «Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del Seminari de Vic». Patronat d'Estudis Osonecs. Núm. 22-23 (febrer del 2000).
• Fonts: Bio, I, 118; BOEOV, 34, 67, 103, 139-140, 175, 210, 246; CM, 1860-1861.
• Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. Conill, Mn. Antoni, Obituari. Elías De Molins, Antonio, Diccionario biográfico.
• Siluetes.
• BOEOL,413