Josep Grandia i Soler

Josep Grandia i Soler, conegut com «el Nai de Vallcebre» (Vallcebre, Berguedà, 1854 - ? 1926), fou un militar carlí català [1] que participà en la Tercera guerra carlina.[1]

Infotaula de personaJosep Grandia i Soler
Biografia
Naixement1854 Modifica el valor a Wikidata
Mort1926 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMarià Grandia i Soler Modifica el valor a Wikidata

Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler, de cal Nai, de Vallcebre.[2] Tenia 11 germans,[2] entre els quals hi havia el mossèn i filòleg Marià Grandia i Soler.[2] De molt jove va participar en la darrera guerra carlina al costat dels capitostos Castells, Savalls, Tristany i Miret.[1] Prengué part, al Berguedà, en el fallit alçament carlí d'octubre de 1900.[1] Els darrers anys de la seva vida visqué al Berguedà, a La Consolació.[1] Morí el 1926.[1]

L'any 1900, la premsa el descrivia com a «Estatura regular, grave andar, color negro moreno, barba semi-cana, mirada escudriñadora y de fuerzas viriles, se nota al referido carlista, quien habla correctamente el francés».[3][Nota 1]

Notes modifica

  1. En la nota biogràfica publicada per La Vanguardia l'1 de novembre de 1900, s'indica que Josep Grandia va iniciar la carrera eclesiàstica, com el seu germà menor Marià. Que va estudiar a Berga, havent estat alumne de "Latinidad y Humanidades" del Rev. Dr. Silvestre Anfruns, que en la darrera guerra carlista va ser l'organitzador de l'acadèmia militar que els carlins tenien a Sant Jaume de Frontanyà. Abandonà la carrera eclesiàstica, passant a l'administrativa, fins que el 1872, amb l'inici de la campanya carlista a Catalunya, s'uní a aquesta. També indica que a l'acabar la referida carlinada en terres catalanes, passà a la zona centre i nord d'Espanya, on hauria assolit el rang de comandant. Acabada la guerra, hauria estat a França, Anglaterra i Rússia, fins que es traslladà a Cuba a les ordres de Martí Miret, per a combatre en la guerra d'aquell país. Perduda la guerra pels espanyols, hauria passat a l'Àfrica per a, posteriorment, retirar-se al seu poble de Vallcebre, on exercí com a Secretari de l'Ajuntament. L'any 1900, participà, com s'ha indicat, el fallit nou alçament carlí. ( La Vanguardia [Barcelona], jueves 1 noviembre 1900, pàg. 4-5.)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Oller i Vila, Josep «Guerrillers absolutistes i carlins: «Jep dels Estanys» i Josep Grandia «el Nai»» (PDF). L'Erol, revista cultural del Berguedà, Vallcebre, un poble per descobrir, 56, 1997, pàg. 20-22 [Consulta: 20 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Felipó, Ramon; Perea, Maria Pilar. Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva "Monografia lingüística de Vallcebre". Barcelona: Llibres de l'Índex, 2014. ISBN 9788494288913. 
  3. La Vanguardia [Barcelona], jueves 1 noviembre 1900, pàg. 4-5., que cita el Diario de Avisos de Manresa y su comarca.

Bibliografia modifica