Josep Grases i Riera
arquitecte català
Josep Grases i Riera (Barcelona, 25 d'abril de 1850 - Madrid, 1919)[1] fou un arquitecte català.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 abril 1850 Barcelona |
| Mort | 1919 (68/69 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Obres destacables | |
_15.jpg)
Era fill d'Antoni Grases Oriol, procurador causidic i de Margarida Riera ambdós de Barcelona.[1] Es va llicenciar el 1878 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va estudiar amb Antoni Gaudí. Tota la seva projecció professional es va dur a terme fora de terres catalanes, centrant gran part dels seus treballs a Madrid. Destaquen l'edifici La Equitativa o el Teatro Lírico, també el Balneari de Cestona a Zestoa, tot i que la seva obra més important fou el Palau Longoria. També va realitzar alguns monuments, com el d'Alfons XII de la plaça de Xile a Madrid.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Grases i Riera |
- ↑ 1,0 1,1 «Naixements. Any 1850. Registre núm.1443. (pdf pàg.122)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 25-04-1850. [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 111. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ «Josep Grases i Riera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.