Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre el militar i polític Josep Grases. Si cerqueu l'arquitecte, vegeu «Josep Grases i Riera».

Josep Grases Saqui (Reus segles XVIII - XIX) va ser un militar i polític català.

Infotaula de personaJosep Grases Saqui
Biografia
Naixement segle XVIII
Reus
Mort segle XIX
Reus
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
20 de febrer de 1822 – 27 de setembre de 1823
Circumscripció Principat de Catalunya
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de València
1854 – 1854
Activitat
Ocupació Polític i militar
Modifica les dades a Wikidata

Ingressà a l'exèrcit com a cadet el 1799, i participà en la Guerra del francès on va obtenir la graduació de capità. Quan va esclatar la revolució de 1820 es trobava a Cadis a les ordres del coronel Quiroga, que el va nomenar ajudant d'Estat Major. Va ascendir a coronel d'infanteria i va participar activament en l'aixecament de Riego. El 1820 i el 1821 formava part de l'Estat Major del Ministre de Guerra. El gener de 1821 va ser enviat a França a realitzar una Comissió del govern, i a Lieja per tal de comprar 20.000 fusells. Al llarg del Trienni Liberal va ocupar diversos càrrecs militars de responsabilitat, i al juny de 1823 va ser nomenat ajudant general de l'Estat Major de l'exèrcit de reserva, situat a la ciutat de San Fernando.[1]

Diputat a Corts a la segona legislatura del Trienni liberal (1822-1823),[2] s'arrenglerà amb els moderats i participà en les comissions del tribunal de Corts, en la de Belles Arts i en la de Guerra. Participà també en les discussions sobre l'ordenança de l'exèrcit i de la Milícia Nacional, i de pressupostos. Seguí les Corts fins a Cadis i allà dirigí, com a tinent coronel, la defensa del Trocadero, que va finalitzar amb la derrota de l'exèrcit liberal. Va ser condemnat a mort pels absolutistes, perquè va ser un dels diputats que va votar a favor de considerar Ferran VII amb "bogeria momentània". Va aconseguir exiliar-se a França i el 1830 va participar en l'intent d'invasió liberal de la península. Tornà a Espanya amb la mort de Ferran VII, va obtenir el grau de Brigadier el 1835 i ocupà diversos càrrecs de responsabilitat: cap militar de Lleida el 1834 i comandant general de Castelló el 1837-1838.[1]

Era un constitucional decidit i valent, poc parlador en públic però bon tertulià, i bon dibuixant.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Arnabat, Ramon. Verds i Blancs:el trienni liberal a Reus i al baix camp (1820-1823). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 76. ISBN 8493232416. 
  2. «José Grases». Índice histórico de Diputados. Congreso de los Diputados. [Consulta: 28-IV-2015].
  3. Condiciones y semblanzas de los Sres. Diputados a Cortes para los años de 1822 y 1823. Madrid: Imprenta del Zurriago, 1822, p. 25.