Josep Maria Albanès i Suñer

empresari i polític

Josep Maria Albanès i Suñer (Reus segle XIX - Tarragona finals del segle XIX) va ser un comerciant i polític català.

Infotaula de personaJosep Maria Albanès i Suñer
Biografia
Naixementsegle XIX
Reus
Mortsegle XIX
Tarragona
Escut de Tarragona.svg  Conseller de l'Ajuntament de Tarragona 


Escut de Tarragona.svg  Alcalde de Tarragona 

Activitat
OcupacióComerciant i polític
Modifica les dades a Wikidata

Pertanyia a una família de comerciants de vi establerta a Reus a inicis del segle XVIII, i amb un ric patrimoni en finques. El seu pare, Joan Albanès, havia estat miquelet.[1] D'idees liberals, el 1840 era regidor a l'Ajuntament de Reus amb l'alcalde Pere Sardà i Cailà, i també ho va ser amb l'ajuntament "de consens" de Francesc de Toda el 1845 i amb el de Ramon Alba el 1846.[2] El 1852 va ser un dels fundadors de la Societat recreativa El Círcol, a Reus. Amic personal de Francesc Subirà i de l'alcalde Josep Maria Pàmies, va fer-los-hi costat quan la Vicalvarada el 1854. Els negocis el van portar a fixar la seva residència a Tarragona, on del 1861 al 1865 en va ser alcalde. El 1863 era administrador seglar de l'Hospital Vell de Santa Tecla, i president d'una societat recreativa anomenada "Campos de Recreo" a Tarragona,i el 1868 va ser president de la Junta Revolucionaria tarragonina que després passaria a ser Junta de Govern, de majoria burgesa comercial progressista, amb ell com a alcalde, entre l'octubre i el desembre d'aquell any. Va rebre, com a primera autoritat, al general Prim, de qui era amic, quan va visitar la ciutat el 4 d'octubre de 1868, on arribà per mar. Per un acord del ple municipal, Prim va ser nomenat fill adoptiu de Tarragona i se li va dedicar una plaça, que abans s'havia dit d'Isabel II.[1]

Josep Maria Albanès va sol·licitar el 1863 que li lloguessin el Llatzeret de Salou, a tocar de la Torre Nova, per instal·lar-hi una almadrava.[3]

Cap al 1870 es retirà als seus negocis i va morir a Tarragona en data indeterminada. A la ciutat de Reus existeix una plaça, el Pati Albanès, que ocupa unes finques propietat de la seva família.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 8. ISBN 9788497916929. 
  2. "Actes Municipals 1841-1846" p. 362. Arxiu Històric de Reus
  3. Amigó, Ramon. Materials per a l'estidi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 45. ISBN 8486387655. 


Precedit per:
Ramon Morra i Valls
Alcalde de Tarragona
 

1861 - 1865
Succeït per:
Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera
Precedit per:
Antoni Satorras Vilanova
Alcalde de Tarragona
 

1868
Succeït per:
Josep Besses i Guasch