Josep Maria Garreta i Cusidó

arquitecte i polític català

Josep Maria Garreta i Cusidó (Tarragona, 25 de maig de 1941) és un arquitecte i polític català.

Infotaula de personaJosep Maria Garreta i Cusidó
Biografia
Naixement25 maig 1941 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
23 març 1982 – 20 març 1984 (dissolució del parlament)
← Josep Roig i Magrinyà
Circumscripció electoral: Tarragona

Activitat
OcupacióPolític i arquitecte Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de

TrajectòriaModifica

El 1967 es llicencià en arquitectura i s'especialitzà en urbanisme. Fou membre del Sindicat Democràtic d'Estudiants. En 1973 es diplomà com a tècnic urbanista a l'Institut d'Estudis de l'Administració Local de Madrid. Ha treballat d'arquitecte a Leicester. Ha estat director de l'equip redactor de diferents plans generals d'ordenació urbana i en 1973 membre de la ponència tècnica de la Comissió Interprovincial d'Estudis Regionals.

Ha estat arquitecte en cap de la Diputació de Tarragona en 1977.[1] Ha estat autor i director de les obres de construcció de l'estadi de futbol del Club Gimnàstic de Tarragona, de l'edifici de la Junta del Port de Tarragona, de la residència de jubilats Nostra Senyora de la Mercè i de la restauració del cimbori del Monestir de Poblet.[2]

Membre del consell executiu d'Esquerra Republicana de Catalunya, el març de 1982 va substituir Josep Roig i Magrinyà com a diputat al Parlament de Catalunya, escollit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, responsabilitat que va desenvolupar fins al 1984 com a membre de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Los parlamentarios prefieren renunciar al sueldo de diputado». El País, 23 gener del 1983 [Consulta: 31 març 2015].
  2. Diputats del Parlament de Catalunya en la I Legislatura p. 68
  3. «Cambio en el Parlament». El Periódico, 24 febrer del 1982 [Consulta: 31 març 2015].